Molts mataronins i mataronines encara ho recorden: la ciutat colgada sota metres de neu. Va ser l’any 1962, una nevada excepcional, com n’hi ha hagut poques. Va començar un dia abans de la tradicional festa de Nadal i va durar uns quants dies. Alguns la recorden com una situació excepcional que va oferir vistes precioses. Molts infants sortien al carrer, es deixaven caure per pendents nevades a mode de gran tobogan. Però no tot va ser tan bonic. A la vegada, d’altres van patir les conseqüències de l’acumulació de neu. Fins i tot algunes parts de Mataró van quedar aïllades durant uns dies per l’espessor de la neu. És el cas de Sant Simó, on enviaven una persona a buscar pa per tot el veïnat. Alguns testimonis asseguren que la neu, en alguns punts, arribava fins el pit.
A paladesEn aquesta fotografia antiga, enviada per Juan A. González, un grup d’homes treballa amb pales per treure la neu del camí per on passava el tramvia. Es pot veure ben bé com omplien les pales per obrir el pas. Fins i tot podien seure sobre la mateixa neu que anaven retirant. Uns i altres van viure la gran nevada d’una manera o d’una altra, però cap d’ells va quedar indiferent.
