Els dos homes de la fotografia són Gregorio Naranjo, qui ha cedit la fotografia, i un company, Navas. Eren jugadors d’un equip d’aficionats de la ciutat. “No sé exactament quin era, vaig jugar en molts”, explica Naranjo. Era l’any 51, segons el propietari de la fotografia que va ser feta al camp de futbol d’Argentona. “Abans només hi havia el camp del Mataró i havíem d’anar a Arenys o Argentona a llogar els camps per a jugar”, afirma Gregorio Naranjo. Afegeix que moltes vegades jugaven a la riera de Dosrius. Unes condicions que, opina, no tenen res a veure amb les d’avui dia. “Al barri on visc hi ha dos camps de futbol i així en tots els barris de la ciutat, això abans no passava”, assegura qui va ser jugador amateur de futbol.La robaEls clubs i les penyes de jugadors aficionats no sempre tenien recursos però intentaven, en la mesura del que podien, dotar als futbolistes d’allò que necessitaven per a sortir al camp. “La roba la donava el club i tu et compraves les botes”, diu Gregorio Naranjo. Alguns equips com la Mataronesa sí que proporcionaven botes i els jugador. “Jo només havia de córrer i donar-li puntades de peu a la pilota”, diu Gregorio Naranjo. Aficionats al futbol
“Abans només hi havia el camp del Mataró i havíem d’anar a Arenys o Argentona a llogar els camps per a jugar”
Els dos homes de la fotografia són Gregorio Naranjo, qui ha cedit la fotografia, i un company, Navas. Eren jugadors d’un equip d’aficionats de la ciutat. “No sé exactament quin era, vaig jugar en molts”, explica Naranjo. Era l’any 51, segons el propietari de la fotografia que va ser feta al camp de futbol d’Argentona. “Abans només hi havia el camp del Mataró i havíem d’anar a Arenys o Argentona a llogar els camps per a jugar”, afirma Gregorio Naranjo. Afegeix que moltes vegades jugaven a la riera de Dosrius. Unes condicions que, opina, no tenen res a veure amb les d’avui dia. “Al barri on visc hi ha dos camps de futbol i així en tots els barris de la ciutat, això abans no passava”, assegura qui va ser jugador amateur de futbol.La robaEls clubs i les penyes de jugadors aficionats no sempre tenien recursos però intentaven, en la mesura del que podien, dotar als futbolistes d’allò que necessitaven per a sortir al camp. “La roba la donava el club i tu et compraves les botes”, diu Gregorio Naranjo. Alguns equips com la Mataronesa sí que proporcionaven botes i els jugador. “Jo només havia de córrer i donar-li puntades de peu a la pilota”, diu Gregorio Naranjo. 
