Esteve Carbonell, a l’esquerra, muntava un cavall marró que es deia Romero. Era l’any 51 i el grup d’amics es trobava com de costum. “Els diumenges pel matí quedàvem a l’Havana, preníem un cafè en un bar i després llogàvem cavalls a un home, en Paretern”, explica Carbonell. Ho feien cada setmana o bé cada quinze dies i si un d’ells no podia participar en l’expedició ho ajornaven per a la setmana següent. “Ens ho passàvem molt bé, anàvem fins a Sant Simó i allà pujàvem pel camí vell de Can Bruguera, quan encara no hi havia torres ni res”, diu qui ha cedit la fotografia. Els sis genets, eren, per ordre, Carbonell, Clavell, Sagí, Toni, Marcel i Paretern. A més, cadascun d’ells acostumava a agafar sovint la mateixa montura. “Més o menys ja sabíem quin cavall teníem, i tot i que a vegades canviàvem, acostumàvem a anar amb el mateix”, afirma.
El pal al ruscD’entre les anècdotes del grup, Carbonell destaca una que els va fer córrer com esperitats. Un dels genets va posar un pal dins un forat i en van sortir moltes abelles. “Vam haver de córrer i agafar els cavalls pel morro perquè no donava temps a muntar”, recorda Esteve Carbonell rient.
