Del grup de jugadors, el que estava dempeus a l’esquerra, despistat del fotògraf i lluint un bigoti i una roba diferent de la dels seus companys, era Esteve Carbonell. Ha cedit la fotografia en la que apareix amb els seus companys d’equip. Junts, formaven la Penya X. Era l’any 54 i passaven per un molt bon moment esportiu. “Vam pujar de categoria a segona regional i el primer partit que vam jugar va ser a Torelló”, diu Carbonell. Tot apuntava que seria una trobada difícil perquè el nivell esportiu no era el mateix contra el qual havien jugat fins llavors. “Vam jugar amb un pam de neu, que ja era hivern, i vam guanyar zero a un”, recorda qui feia de porter per a l’equip mataroní. Va ser una victòria molt celebrada. “Ens vam sentir molt contents, semblava que haguéssim guanyat la Copa d’Europa i quan vam arribar al club, a l’Ateneu, ens esperava molta gent”, assegura Esteve Carbonell.
Gol de benvingudaEl gol va ser obra de Vicenç Serra i va ser molt especial per a tothom arrel d’un naixement. “Aquell dia havia nascut el seu fill i a l’autocar havia dit que volia fer un gol i dedicar-li al nadó, va ser com la casualitat, la quiniela”, diu qui ha cedit la imatge.
