Miquel Aznar tenia setze anyets quan es va retratar amb els seus companys d’equip. Amb ell hi havia Casado, López, Pere, Vives, Guti, Giu, Mora, Doy, Joan Mollfulleda, Saez, Gironès i Carrillo. Eren jugadors del Triángulo Rojo, un equip de futbol d’Arenys de Mar que jugaven en la categoria regional preferent. “L’equip va sortir dels desfets de l’Arenys, dels que ja no jugàvem allà”, diu Aznar. Ell era el porter del Triángulo, un equip que defineix com intermitent en quant a resultats en lliga.
“Un any vam estar a punt de baixar i el següent van venir uns jugadors de Mataró i vam arribar a ser tercers”, recorda el jugador de futbol. La fotografia és de l’any 1966 i l’equip va existir durant vuit o deu anys fins que els jugadors es van anar casant i canviant de feina.
Menys disciplinaUna de les diferències entre els equips d’abans i els d’avui dia, segons Miquel Aznar, és la seriositat. “A vegades un jugador havia de fer d’àrbitre perquè aquest no es presentava o perquè no teníem prou diners per pagar-lo”, afirma Aznar. Podien ser tan sols sis o set jugadors. Els equips es coneixien i tenien confiança per demanar que les entrades fossin suaus.
