Amb només sis anys, Roser Pérez i la seva mare, Carme Colomer, miraven a la càmera un dia qualsevol de l’any 1939. “Era a la plaça Santa Anna, no sé què fèiem però la meva mare anava tota mudadeta”, diu Pérez, qui ha cedit la fotografia. Estaven just al costat d’un gran monument que descansava sobre un gran pilar quadrat quan van accedir a ser retratades. “La meva família, en aquella època no tenia càmera de retratar, seria un fotògraf que hi deuria haver per allà”, diu Roser Pérez.
A les mans de Carme Colomer hi havia una nina. “Era la meva nineta... és meva”, diu Roser Pérez mentre mira la joguina i somriu divertida però amb aire melancòlic. “De nines se’n tenien molt poquetes, això podria ser acabada la guerra i ja no bombardejaven, sinó, no ens hauríem retratat”.
Amb trenesPérez, que era filla única, anava pentinada amb dues trenes. “Sempre anava així perquè llavors no s’estilava la cua de cavall”, recorda la propietària del retrat familiar. “Aquí veig que també portava un serrellet, me’l deuria haver tallat la meva mare”, detalla Roser Pérez. Avui dia, a les perruqueries ha tornat la moda del serrell que ja portava Pérez l’any 39.
