A la fotografia, Francesc Estrems creava una peça d’artesania amb l’ajuda d’un company als anys 60. Va treballar a Cristalleries de Mataró des dels 14 fins els 64 anys. Segons el seu fill, Marcel Estrems, qui ha cedit la imatge, el seu pare segurament estava fent un gerro. “Feia artesania fora d’horari de treball, ho feien sense cobrar els caps de setmana”, explica Estrems fill. És clar que els productes que feien se’ls podien endur a casa o bé regalar-los, tot i que alguns es quedaven a l’empresa com a decoració.
Durant la jornada de treball, els empleats bàsicament feien bombetes o termòmetres. “Un cop estava cuit, altres persones miraven si era vàlid o no i ho encapsaven”, diu el fill de l’artesà. La seva mare era una de les que feien aquesta segona part del procés. Més d’un peixDurant una exposició d’artesania, Marcel Estrems va veure un peix de vidre que s’assemblava molt a una peça que tenien a casa. “Li vaig comentar a la meva mare que era del mateix color i forma i un noi ens va dir que ell també en tenia un semblant”, relata Estrems. Finalment, van descobrir que aquesta persona i Francesc Estrems havien estat companys vidriers.
