Ni els veïns, ni les càmeres de fer fotografies, ni les tradicions són el mateix. Evolucionen al llarg del temps al ritme de les persones, la tecnologia i els temps. Aquesta fotografia del 1967, cedida per Ana Iñiguez mostra la benedicció de les palmes i els palmons que es feia “al pati de l’Esplanada durant els temps de la dictadura”.
“Els nens de la fotografia som el meu germà i jo”, explica Iñiguez, que recorda com “aquell dia tenien “la sensació que estàvem envoltats i comprimits per gegants, pacífics, però gegants al cap i a la fi”. La dona que apareix al darrere forma part d’una història nascuda de la casualitat, ja que es tracta de “la veïna Pompília Pujol, mare de l’il·lustre Antoni Comas, un orgull per a tots nosaltres”.
La fotografia porta a parlar d’un servei que “avui ja ni existeix”. Aleshores, quan hi havia un esdeveniment multitudinari, “sempre sortien fotògrafs amb les seves càmeres ambulants”. Uns fotògrafs que oferien una foto que “arribava una o dues setmanes després a casa”. Les tradicions han canviat, però també ho ha fet la tecnologia, com apunta Iñiguez: “Són boires d’altres temps. No només no existien els mòbils, sinó que fins i tot les càmeres de fotos privades eren molt escasses.
