Dissabte passat, tot i la pluja, s'inaugurava la placa que recorda el lloc on hi havia la primera estació de la capital maresmenca. I la setmana passada ens miràvem aquella primera parada des de la platja. Aquesta setmana, i gràcies al fons del Cercle Històric Miquel Biada, podem invertir la perspectiva i mirar com era el litoral de Mataró aquell 1848, mirant cap a llevant.
Hi tornem a veure una platja pràcticament verge en què la infraestructura ferroviària s'alça entre la ciutat i el mar. S'hi endevinen algunes xemeneies fabrils, i de teló de fons tenim les siluetes de turons clarament identificables com el de Mata o d'Onofre Arnau. Compareu-la amb la perspectiva d'ara.
