En només set metres quadrats, al bell mig de l’avinguda Recoder, Joaquim Gelabert passa hores i hores en el seu petit taller. Allà l’esperen cada dia arracades, penjolls, anells i rellotges entre altres. Les feines de creació i reparació es van succeïnt continuament. Amb tan sols dotze anys d’edat va entrar com a aprenent en un taller de joieria, tot i que després va dedicar-se a una altra tasca. “Vaig estar tretze anys en uns despatxos treballant a les oficines”, diu el joier. Tanmateix, no va deixar de mantenir contacte amb les joies. “Tenia un talleret a casa i vaig anar fent coses”, explica. Quan va tancar l’empresa en la que exercia d’oficinista, va dedicar-se de ple a la joieria pel seu compte. “M’agradava i em va quedar perquè és el primer ofici que vaig fer”, afirma Gelabert.
L’any 80 va obrir el petit comerç que encara conserva en actiu. Hi ha peces de rellotgeria i joieria exposades arreu i semblen donar la benvinguda als clients. És ben bé com entrar en un taller dels antics gremis artesanals, més propis de l’edat mitjana que dels temps actuals. “Algunes persones em diuen que sembla que estiguin en un conte”, afirma el joier. De tota manera, la industrialització i la modernitat dels nostres dies no semblen afectar l’activitat de Gelabert. “Vaig a la meva, poden sortir tècniques noves i a vegades em puc adaptar, però jo vaig fent”, afirma l’artesà. Utilitza metodologies artesanals, fent servir com a eina principal les seves mans. “Utilitzo cautxus, faig motlles, si he de fer moltes peces d’una mateixa joia”, diu Gelabert. Un dels materials que més crida l’atenció del seu taller és l’òs de la sípia. L’artesa fa ús de l’estructura òssia d’aquest animal marí per crear les seves peces de joieria.
Entre les tasques més habituals que porta a terme en el seu taller destaquen les reparacions de peces de bijuteria o rellotges, tot i que la creació artística és el que més omple l’artesà. “M’agrada tot el que faig però fer peces noves és millor”, assegura el joier.
“M‘he adaptat”
“Faig el que em demana la gent i he hagut d‘aprendre coses que no sabia”.Al número 22 de l’avinguda Recoder, Joaquim Gelabert toca de tot, com diu ell mateix. “Em porten coses per arreglar, si perden una arracada faig l’altre, canvio piles de rellotges…”, afirma el joier. Tot i que en un primer moment la intenció era reparar peces, amb els anys s’ha adaptat a les feines que li demanen els clients. “Coses que no havies fet mai, les arribes a fer, no és el mateix però t’ho vas muntant”, assegura l’artesà. Per poder respondre a totes les demandes, va haver d’ampliar progressivament els seus coneixements. “Ho he fet de forma autodidacta, anar investigant, preguntant i fent moltes coses malbé”, explica Gelabert. La pràctica, l’interès i algunes lectures de llibres especialitzats li han permès tocar moltes tecles al seu petit taller atapeït d‘eines i joies de mil colorsApunts Defineix-teEm considero una bona personaUn llibre“Memorias de un beduino en el Congreso de Diputados”, de Juan Antoni LabordetaUna pel·lícula“2001 Odisea del espacio”, de Stanley KubrickUn viatgeM’agradaria anar a EgipteUna joiaM’agraden les joies de Masriera, d’art decó, modernistesUn somniLa felicitat per a tothom
