De jovenet Josep Niubó jugava als infantils del Club Esportiu Mataró. “Em vaig anar fent gran i va venir un moment que vaig jugar al primer equip del Mataró”, afirma l’ex futbolista. Durant 10 anys va estar a l’equip més alt de la ciutat, que va ascendir de categoria. Però va arribar el moment d’anar al servei militar, on va ser assignat a la marina.”Els del Mallorca m’esperaven al vaixell perquè sabien que arribava el mig centre del Mataró”, recorda Niubó. L’equip insular el va fitxar i va jugar-hi durant un any. “Vaig jugar a segona divisió i vaig estar-hi molt bé, vaig marcar un parell de gols de mig camp”, rememora el futbolista. Posteriorment, el van traspassar a l’equip de Manacor, on van transcórrer dos anys més. Finalment va acabar el servei i va tornar a Mataró, on va jugar de nou al club mataroní.
A banda del futbol hi ha una altra activitat que cal destacar en la vida de Josep Niubó. “Em vaig retirar del futbol degut al meu negoci”, assegura. Els seus pares tenien una empresa en la que venien carn i amb 19 anys, un jove Niubó va passar a fer-se’n càrrec. El futbolista va introduir una novetat en el comerç: el pollastre. “Vam tenir una mica de guerra perquè agafàvem els pollastres de granja i la gent no hi creia massa”, reconeix l’empresari.
Afortunadament, una bona estratègia i l’enginy van començar a reportar beneficis amb el nou element. “Agafàvem els pollastres i els posàvem cada un en una bossa de plàstic amb un ou, i la gent en veure’ls va agafar confiança”, diu Josep Niubó. L’èxit els va permetre actuar com a majoristes amb un negoci que va créixer en gran mesura. Temps després La Caixa es va interessar en una part del local que tenien a la plaça de Cuba i van arribar a un acord. Avui dia encara està en funcionament la botiga de Niubó al costat de l’entitat financera.
“Podia donar benefici al club"
“Feia una panera monumental que podia recollir-se durant tot l’any”
Una de les aficions de l’ex futbolista és el billar. El seu pare havia estat president del Club de Billar Mataró els anys 1933 i 1934. En un moment en què l’entitat passava per un mal tràngol, Josep Niubó va aparèixer, també com a president, per ajudar en la situació difícil. Com el seu pare, va ser president del club de 1982 a 1987. Per aportar beneficis, cada any feia una panera gegantina. “Era tan gran que donàvem la facilitat a qui li toqués que anés recollint els productes durant tot l’any”, assegura l’empresari. Feia cent talonaris que repartien els xofers del seu comerç. A banda d’això, un dels orgulls de Niubó és l’exposició que conserva a casa de més de mil clauers diferents del barça i més de mil cotxes en miniatura, obres del seu gendre.
Apunts
Defineix-teEm considero molt bon element, molt bon xicotUn llibreSempre llegeixo diarisUna pel·lículaLes pel·lícules antigues m’agradaven perquè els actors ho feien molt naturalUn viatgeEra molt amic del fill del polític Peiró, que viu a França i vam anar-hi Un jugador de futbolRamallets, el millor porter que ha tingut EspanyaUn somniViure molts anys però viure bé
