“Sempre m’havia agradat dibuixar i pintar i a casa es parlava molt del món de l’art”, explica Mònica Vilert. Per això, decidir-se per Belles Arts a l’hora d’estudiar no va ser una elecció complicada. “Vaig tenir un gran suport per part dels pares que crec que els falta als nois que avui dia es volen dedicar a l’art”, opina l’artista. Llicenciada l’any 92, Vilert va viure durant dos anys de la seva pintura fins que va ser impossible. “Em dedico al món de l’ensenyament perquè del món de la pintura no en puc viure”, declara. Actualment treballa a l’escola El Cor de Maria ensenyant visual i plàstica a alumnes de secundària. No obstant, no deixa de banda la seva activitat amb els llenços. “Tinc la sort que sempre em demanen alguna cosa, però son treballs puntuals”, afirma Vilert. A més, participa en algunes exposicions. “Darrerament són llocs municipals on no es pot vendre però una cosa comporta l’altra, et venen a veure a l’estudi després”, diu la pintora.
El seu últim treball ha estat la confecció del cartell de Les Santes d’enguany, que ha comportat una forta polèmica per sorpresa de l’artista. Des d’una junta del Patronat de Cultura, Vilert havia defensat, ja el 2001, any del cartell de Pere Màrtir, que la feina dels autors havia de ser remunerada. “Dins de Les Santes tot el que és professional es paga: músics, cantants, i el cartell era l’única cosa que no es pagava”, assegura Vilert. L’any següent, el 2002, va refusar fer el cartell per ser fidel a la seva argumentació. “Penso que darrere d’un treball professional hi ha d’haver una remuneració econòmica”, expressa l’artista. Per coherència, com afirma Vilert, ha acceptat en l’edició 2009 crear un cartell per la festa major dels mataronins i mataronines, que fa tres anys que es paga.
“El record de les capes”
“El cartell mostra la meva idea de donar movimentMònica Vilert associa Les Santes amb el concepte de moviment. “Són un no parar, anar amunt i avall, gent ballant, que es mou, que corre...”, expressa l’artista. Confessa que és precisament aquesta la idea que ha volgut transmetre amb el cartell d’enguany. El dibuix representa l’extrem de la capa de la geganta voleiant. “El moviment de les capes és el més esperat i sempre he tingut debilitat per la geganta”, explica Vilert. A més, la pintora també relaciona les capes i el moviment amb la infantesa. “He llegit algun comentari que m’ha agradat molt que associa el record de quan ets petit i les capes dels gegants et freguen la cara”, diu l’autora del cartell. Tot plasmat amb tècnica mixta en una obra en la que predomina el verd, molt utilitzat per l’autora i alhora el color de la capa de la Geganta.
Apunts
Defineix-teEm considero intuïtiva, discreta i alhora de fer les meves actuacions m’agrada ser molt coherent amb els meus principisUn llibre“En blanc i negre”, un recull d’escrits d’Antoni TàpiesUna pel·lícula“Tres colors: Blau”, de Krzysztof KielowskiUn viatgeParís, perquè sempre hi ha coses per veure i mai et canses de repetirUn cartell de Les SantesEl de Marc Prat, del 2007 amb la mà de Robafaves Un somniContinuar tenint somnis
