Neil Harbisson destaca a primer cop d’ull per un petit aparell que porta al cap, just al lateral dret, entre els ulls i el front, i que li comunica amb l’orella. Es tracta d’una màquina que transforma els colors en sons. “És un ull, no ho considero un aparell ni una cosa externa, ho considero una part del meu cos”, afirma Harbisson. El va crear ell i ho porta perquè té acromatòpsia. És a dir: no veu els colors, sinó que hi veu en blanc i negre. Algunes persones ho anomenarien malaltia, disfunció o limitació. Res més lluny de la concepció de Neil Harbisson: “Crec que és una condició visual, en cap moment és inferior o superior a la dels altres”, puntualitza Harbisson.
En aquest sentit, apel·la a la natura per fer veure que, la seva, no és una condició tan estranya. “Si analitzéssim el planeta terra, humans i animals, veure-hi en blanc i negre és molt normal, i si comparem la visió humana a la dels ocells, la nostra seria molt inferior”, analitza Harbisson. Reconegut pel govern britànic, és un cyborg, la unió entre home i màquina en una versió millorada d’ambdós conceptes.
La seva condició l’ha portat a fer una recerca intensa i constant: la del color. Així, des de la vessant artística, Neil Harbisson treballa amb el cromatisme, ja sigui a través dels quadres, els sons o l’escenografia. Recentment, ha inaugurat una original exposició a Barcelona en la que els límits entre allò visual i els sons es barregen. Entre altres obres, hi ha quinze retrats de persones conegudes com Montserrat Caballé o el príncep Carles. Això sí, vist des d’un altre punt de vista. “Són pentagrames amb punts on sentia el so: els llavis, la pell, el cabell i els ulls, i uns auriculars al costat”, explica l’artista. Així, no només es pot veure, sinó que es pot escoltar cadascun dels retrats.
“Escoltar els colors”
“Vull que la gent marxi amb una nova mirada”
L’exposició de Harbisson estarà oberta a la seu de l’SGAE durant tot el mes de maig. Amb la seva particular visió del color, espera causar un profund efecte en els espectadors. “Que la gent no marxi amb una imatge al cap, sinó que marxi amb una nova mirada, que vegi que el so i el color no estan tan separats com sembla”, confessa l’artista. La seva concepció, la que expressa a través de l’art, es descriuria visualment com un pentagrama en un cavallet i un quadre en un faristol. La seva investigació permanent del color és pionera, però no és el primer que ha relacionat el so i el cromatisme. “Fins i tot Newton va començar a fer relacions colors i so, altra gent ha buscat i mai ningú no ha arribat al final, amb una vida no n’hi ha prou, el color és massa profund”, assegura l’artista.
Apunts
Defineix-teSóc un cyborg sonocromàticUn llibreEl diccionari Oxford és el que més m’interessa, el que consulto mésUna pel·lícula“Luces de la ciudad”, de Charles ChaplinUn viatgePingelap, una illa de la Micronèsia on la majoria de gent veu en blanc i negreUn colorUn marró vermellósUn somniPoder percebre la ultraviolada i l’infraroig
