Eduard Teruel té trenta anys, viu amb un company de pis i va cada dia a la seva feina de jardiner. En definitiva, manté una rutina normal. Això no tindria gaire mèrit si no fos perquè té un quaranta-u per cent de discapacitat psíquica. No obstant, ha demostrat a tothom que pot viure la seva vida al cent per cent. Teruel és un dels autogestors del Servei d’Acompanyament i Suport a la Vida Independent (SASVI) de la Fundació Maresme. Gràcies al suport de l’entitat, moltes persones amb discapacitat tenen una gran oportunitat per demostrar tot el que poden arribar a fer. “Estic molt content amb la Fundació Maresme i estic molt agraït, aprecio molt l’equip i m’han ajudat molt en tot el que he necessitat, si no fos per ells no sé què estaria fent”, confessa Eduard Teruel. “Pretenem que les persones amb discapacitat aprenguin a ser les protagonistes de les seves vides, sense intermediaris, amb veu pròpia i que la facin sentir”, exposa Mireia Martín, la psicòloga i educadora de la fundació que l’acompanya durant l’entrevista.
L’autogestor va estudiar en una escola d’educació especial i, després d’alguns tombs, va anar a parar a una residència a Premià de Mar on vivia amb 14 persones més. “Va tancar i em van proposar viure en un pis de Mataró amb un company de feina i al principi em feia por el gran canvi, com a tothom”, apunta el jardiner. Gràcies a la gestió de la Fundació Maresme i al suport de l’equip de professionals, la vida d’Eduard Teruel és, com diu ell mateix, “normal i corrent”. “Porto així tretze anys i em sembla molt bé, estic veient que la gent està vivint més o menys com jo”, diu l’autogestor. Amb el sou que guanyen ell i el seu company de pis al centre especial de treball paguen totes les despeses de lloguer, aigua, llum, gas i menjar.
“Sé qui em mira malament”
“Sóc discapacitat però això no vol dir que hagi de ser discriminat"Com a autogestor del SASVI, Eduard Teruel és conscient de la seva discapacitat i coneix molt bé què són limitacions i què no. Igual que els seus companys, té les idees molt clares pel què fa a la discriminació, ja que és una matèria que treballen molt a la Fundació Maresme. “Em sento i no em sento discriminat: em miren com un bitxo raro, però això no vol dir que ho sigui”, sentencia el jardiner. Reconeix que hi ha persones que no el miren bé. “Ja localitzo les mirades i sé qui em mira malament, qui em mira prou bé i qui em mira malament del tot”, afirma Eduard Teruel. No obstant, posa en pràctica la millor de les actituds que es poden prendre davant d’aquesta situació: la indiferència. “Quan em miren malament em mantinc al marge i segueixo pel meu compte”, diu Teruel.
Apunts
Defineix-teSóc un noi divertit, simpàtic, alegre, rialler i molt tranquilUn llibre“Espanya de punta a punta”, és una guia de viatgeUna pel·lícula“2012”, de Roland EmmerichUn viatgeVoldria anar a EgipteUna activitatM’agradaria fer el camí de SantiagoUn somniDesitjaria ser un ocell i veure el món des del cel
