Potser no sorprendria gaire que un ciclista aficionat es presentés a una prova de ciclisme al desert del Sàhara. Potser no sorprendria que aquest ciclista acabés la prova. Ni tan sols quan aquesta és considerada una de les més difícils. Segurament, no sorprendria, si no fos perquè el ciclista té 65 anys. Aquest és el cas de Manel Fors, un mataroní en edat de jubilació que és més jove del que la seva edat indica. “A mi el que sempre m’ha agradat és el futbol però arran d’una lesió vaig haver de deixar-lo perquè és un esport de contacte”, explica Fors. La bicicleta de muntanya ha sigut la seva companya durant molts anys i a dia d’avui mantenen una relació ben estreta. “El ciclisme és un esport que et permet cansar-te tant com vols, quan no pots més baixes, continues i no passa res”, diu el ciclista.
Tot i dedicar-se a la bicicleta de manera amateur, enguany ha participat en la Titan Desert, una competició patrocinada per Nissan. És una prova ciclista que es desenvolupa al desert africà i que durant cinc dies manté els esportistes en condicions límit. “Diuen que és la més dura del món, aquest any hi van participar prop de 350 persones”, diu Manel Fors.
Va decidir apuntar-s’hi perquè amb alguns coneguts es van engrescar a anar-hi plegats, però un a un es van anar fent enrere. En el moment d’inscriure’s a la cursa, Fors estava sol. “Jo acabo les coses que em poso al cap i hi he anat completament sol, sense equip”, explica el ciclista.
Durant les cinc etapes, Fors no va defallir. Tan sols va abandonar un tram de la quarta etapa per culpa d’una trapelleria. “Uns nens em van treure les begudes isotòniques, les barretes energètiques, el rellotge i tot el que portava sobre la bicicleta just el dia que havíem de dormir sense assistència”, recorda Fors.
“Era l’avi de la prova”“Si vas amb els vells, se t’encomana vellesa i si vas amb els joves, joventut”Per superar una prova tan dura com la Titan Desert calen preparació i dosificació. “És evident que un va perdent facultats a mesura que es va fent gran, però la preparació supleix bastant la força que es va perdent pel camí”, explica el ciclista. Però no es tracta només de força física, sinó, sobretot, força mental. “Amb l’edat entres en una dinàmica que et tira enrere i és un problema”, considera Manel Fors. Tot plegat el fa ser un estrany entre els de la seva edat. “Vas a parlar amb uns avis i si no t’han operat cinc o sis vegades ja quedes classificat”, bromeja el ciclista amateur. En aquest sentit prefereix anar amb els joves i encomanar-se de vitalitat, enlloc d’estar amb persones de la seva edat que es deixin portar pel pes dels anys.
Apunts
Defineix-teRara avis, no tinc gaire fronteres amb les activitats vitalsUn llibre“L’ombra del vent”, de Carlos Ruiz ZafónUna pel·lícula“Bienvenido Mister Marshall”, de Luis García BerlangaUn viatgeA Sud-àfricaUn ciclistaPeio Ruiz CabestanyUn somniM’agradaria morir de vell sent jove
