Una carretera que es recargola sobre si mateixa porta, entre les ombres dels arbres, a Sant Iscle de Vallalta. Allà, on el so més repetit és el piular dels ocells, viu Nefer Rovira. És professora de dibuix de secundària a l’institut de Llavaneres però la seva veritable vocació és la pintura.
Filla de pintor, el desig per dibuixar va sorgir de ben petita. “Era la meva dèria i enlloc d’anar de vacances anava a Pineda a casa de la meva tieta, en un entorn tranquil i dibuixava”, diu Nefer. Amb els anys ha entès que la força, la passió que s’apoderava d’ella des de joveneta, era un crit davant el que no podia fer-se la sorda. “És com una necessitat i no pots fer-hi més, jo crec que s’hi neix, no es pot aprendre”, diu la pintora en referència a la vocació. Els seus coneixements de pintura van venir després i, en general, de forma autodidacta.
“Estava molt acostumada a l’art i m’encantava mirar les fotos de l’enciclopèdia d’art que tenia”. Per a la pintora, l’art és com una aixeta que s’obre, una necessitat d’expressar el seu món interior. “La meva pintura va ser molt intuïtiva, de dins cap a fora, com un riu que flueix”, diu Nefer, per a qui l’art és una qüestió molt personal, com si en cada obra entregués una petita part de si mateixa. Això sí: transformada per la simbologia que, des de fa molt temps, acompanya aquesta artista. “Tinc el meu món particular, que he anat desenvolupant al llarg dels anys”, explica l’artista. Una de les seves inquietuds és mirar dins de les coses, començar una anàlisi des de l’interior i avançar cap a l’exterior, abans de començar una creació artística.
I així, entre el clocar de les gallines i el verd del camp, Nefer indaga sovint en ella mateixa i plasma el resultat de les reflexions als llenços.
“A la maduresa”
“Ara he de fer una segona passada a tot el que he fet”
Artísticament, Néfer se sent en una etapa de maduresa i creu que això es nota en les seves creacions. Considera que ha de revisar tota la seva obra, repassar-la i treballar-la de nou. Reinventar-la, d’alguna manera. “Últimament tendeixo a fer esquematitzacions de tot el llenguatge que he anat desenvolupant i s’està convertint en una certa abstracció”, diu Nefer. No obstant això, el procés de creació de nous elements no s’ha aturat en cap moment i la innovació forma part del seu procés interior d’autoconeixement. “Ara mateix agafaria fang o sorra i pintaria amb la mà, seria més com un gest”, confessa la pintora, que afegeix que això no significaria, en cap cas, renunciar al passat, sinó anar més lluny. “És desinhibir-me i veure què passa”, apunta l’artista.
Apunts
Defineix-teSóc inconformista i rebel.Un llibre“Arial”, de Sylvia Plath.Una pel·lícula“Blau”, de Krzysztof Kieslowski.Un viatgeUn viatge al món de la imatge virtual, cap a la llum i l’ombra.Un pintorM’emociona Mark Rothko i el seu pensament.Un somniQue els meus, els que estimo, els vagi tot molt bé a la vida.
