Era nedadora des dels set anys i va participar en moltes competicions. Fins que va arribar el moment que va decidir canviar. “Quan ho vaig deixar, el meu germà feia triatló i va ser la via d’entrada a l’equip”, explica Mònica Pellejero. Des dels 14 anys la disciplina que practica no només contempla l’aigua sinó també la bicicleta i les sabatilles esportives. “No és només nedar, no és només anar en bicicleta i no és només córrer sinó que és les tres coses i no pots oblidar-ne mai cap”, destaca l’esportista.
De fet, té tan present les tres vessants de l’esport que practica que dedica entre quinze i divuit hores setmanals a entrenar. No semblaria una empresa massa difícil si no fos perquè Mònica Pellejero és, alhora, autònoma. “Sóc dentista i no paro mai quieta, una temporada treballo en un lloc, després en un altre... o combino, ara mateix treballo en quatre centres diferents”, diu la triatleta. Explica que li agrada treballar per a ella mateixa però que hi ha aspectes negatius en aquest estil de vida. “Mai saps si d’aquí tres mesos estaràs treballant a l’altra punta de Catalunya”, raona Pellejero.
D’altra banda, la triatleta diu que pot modificar la feina per tal de dedicar el temps que vulgui al seu esport. “Segons l’època puc decidir baixar el ritme de feina, com vaig fer l’any passat, i intento tenir algun dia lliure per poder entrenar”, afirma l’esportista.
Ara per ara, Mònica Pellejero es pren seriosament la triatló però també sap apreciar altres aspectes de la vida. “Hi ha moments per entrenar i competir molt i altres per gaudir una mica més de l’esport”, diu Pellejero, que considera que està en aquesta segona fase. “M’agrada poder gaudir d’unes vacances però no m’agradaria estar molt temps desvinculada de l’esport”, diu la triatleta.
“No tot és rosa”
“Hi ha moments durs en els que t’has d’obligar”“A ningú li agrada marxar un diumenge a fer un entrenament de sis o set hores quan podria estar a casa tranquil·lament... o perdre’s una revetlla de Sant Joan perquè l’endemà ha de ser damunt la bicicleta”, diu Mònica Pellejero. No obstant això, ella ho fa i sacrifica aquests i altres moments: destina gran part del seu temps lliure a entrenar. “Almenys en el meu cas em compensa la sensació que tens quan acabes una cursa, quan tens un bon resultat i et notes físicament bé. És molt gratificant”, confessa l’esportista. De totes maneres, és la compaginació de la vida laboral, personal i esportiva el que l’omple. “Avui dia no puc queixar-me, tinc una feina que m’agrada, tinc temps per dedicar a la triatló i em puc mantenir independent”, afirma Mònica Pellejero.
Apunts
Defineix-teSóc bastant orgullosa, disciplinada i constantUn llibre“Jane Heire”, de Charlotte BrontëUna pel·lícula“La vida es bella”, de Roberto BeniniUn viatgeM’agradaria anar a Austràlia i Nova Zelanda, Oceania en generalUn triatletaFrancisco Javier Gómez Noya, el campió del món que tot i tenir dificultats de salut, mai no ha deixat d’entrenar ni competirUn somniPoder formar una família i continuar amb el que m’agrada: treballar i fer esport
