Fa anys, abans de saber quin seria el seu camí, Josep Fadó treballava en una entitat financera. “Treballava per necessitat, perquè havia de guanyar-me la vida d’alguna manera”, diu Fadó. Des de petit havia tingut una relació estreta amb la música i el cant. “Als escolapis vam formar una escolania amb el mateix patró que la de Montserrat, amb estudis vocals, que es deia Escolania Santa Anna Puericantores de Mataró”, diu el tenor.
A més, poc després va entrar als Pastorets de Mataró per a cantar. “Els faltaven nens per fer el benjamí dels Pastorets, que ara ja són nenes, perquè és una cançó que té un agut al final”, explica Fadó. Amb tan sols vuit anys, ja estava cantant amb una orquestra i a dalt d’un escenari. Posteriorment va cursar estudis musicals a diferents llocs, fins i tot va fer la carrera de cant al Conservatori Superior de Música de Barcelona.
Però res d’això semblava fer diferència mentre treballava a l’entitat financera. Un món de números que no tenia res a veure amb la música. Fins que les casualitats, si és que existeixen, es van creuar en el camí de Josep Fadó. A través d’un conegut, va assabentar-se que al conservatori de Sabadell feien audicions. Les proves estaven destinades a trobar joves promeses del cant. Al cap d’un mes, una trucada l’informava que havia sigut seleccionat per a interpretar el protagonista d’El Trobador de Verdi: el Manrico. “Quan em van trucar a casa per dir-m’ho, vaig preguntar si ja s’ho havien pensat bé, que jo no havia fet mai una cosa semblant”, recorda Josep Fadó. Davant l’afirmació, va tirar endavant amb un paper amb el que es trobaria més vegades a la seva vida. Després d’una excedència a l’empresa on treballava, va decidir endinsar-se del tot al món del cant. En definitiva, al seu món.
“Me’n penediria”“Vaig decidir arriscar-me i la veritat és que em va sortir bé”Josep Fadó va fer un salt qualitatiu quan va considerar que era el moment de deixar la feina en una entitat bancària per esdevenir un tenor de cap a peus. Durant un parell d’anys va estar compaginant les dues feines, una etapa dura, segons Fadó. “Havia de complir amb una feina i els objectius que em marcava l’empresa i alhora intentava forçar la màquina per poder fer el que m’agradava”, recorda el tenor. Demanava dies de vacances per poder assistir als assaigs i això anava en detriment del seu temps lliure. Finalment, va decidir deixar l’estabilitat econòmica que li proporcionava l’empresa on treballava. “Ara en la distància crec que si no ho hagués fet sempre m’hagués quedat el dubte de què hagués passat, em vaig arriscar i em va sortir bé”, assegura Josep Fadó.
Apunts
Defineix-teSóc normal, proper, extravertit, no per ser cantant sóc divoUn llibre“L’ombra del vent”, de Carlos Ruiz ZafónUna pel·lícula“Cita con Venus”, de István SzabóUn viatgeQualsevol capital europea amb predilecció per VienaUna cançó“We will rock you” de Queen, per escoltar-laUn somniSeguir en ascendència amb la meva carrera professional i arribar a cantar en teatres com el Metropolitan Opera House de Nova York, el Covent Garden de Londres o l’òpera de Viena.
