Joan Safont no tenia clar quin seria el seu futur ni què havia d’estudiar. Semblava que la música era una bona opció. “Però vaig tenir un accident a la mà dreta i no vaig poder tocar més el piano després de fer sis cursos de piano”, explica Joan Safont. Va estar un temps tocant amb grups de rock. “Suposo que per sortir d’allò i em vaig refugiar en la pintura”, confessa Safont. Finalment, va estudiar disseny gràfic. Aquesta tampoc va ser la feina de la seva vida. En poc temps va entrar en contacte amb la fotografia. “Vaig comprar la primera màquina amb els diners d’un concurs que vaig fer amb una màquina que em va deixar un amic meu”, recorda Safont. Era una època en la que hi havia menys recursos. “Al cap de poc, anava fent el meu raconet amb càmeres i ara en tinc més de tres-centes a casa”, diu. No en va, la fotografia li va robar el cor i es va convertir en la seva professió.
“He sigut totalment autodidacta, la meva dona va estudiar fotografia a Barcelona i vam començar a revelar les fotos a casa nostra”, diu Joan Safont. Afegeix que ha deixat de veure-hi pels ulls per mirar a través de l’objectiu. “Les coses es veuen d’una altra manera, pots veure on ningú pot, hi ha penombres on pots fer fotografies gràcies a la lluminositat”, afirma el fotògraf. Joan Safont ha interioritzat tant la fotografia que es podria dir que, en llenguatge tècnic, pensa a plena obertura, el que els seus alumnes de la Massana dirien a 2:8. “M’agrada el moment, aquella olor que és fugissera, que només hi és un instant”, declara Safont, quan es refereix a les fotografies, les imatges estàtiques en un món que no deixa de moure’s.
Joan Safont ha fotografiat la Festa Major de Les Santes i va fer molts cartells abans de la democràcia i el de l’any 88.
“És velocitat”“A vegades val més una foto bellugada”Hi ha moltes situacions en les que les imatges quietes no valen, segons el fotògraf. “Si passa un cotxe has d’ensenyar el seu pas, un cotxe parat no em diu res”, diu Joan Safont. Així, si el món es mou, Safont proposa ensenyar-lo en moviment. “Estem en un món d’imatges fugisseres i és difícil fixar-les, ens estan bombardejant”, explica el fotògraf. Per això no dubta en afirmar que la seva vida és velocitat i que, en ocasions, val més una fotografia moguda que expliqui, que comuniqui, abans que una imatge estàtica. En aquest sentit sovint fa broma amb un company de professió que fa fotografia subaquàtica. “Li dic que no es veu el moviment dels peixos en les fotografies, però necessiten el flaix perquè no hi ha llum sota l’aigua, i això atura la velocitat”, comenta.
Apunts
Defineix-teUn entusiasta de la imatge i la comunicacióUn llibre“El primer de la corda”, sobre l’escaladaUna pel·lícula“El paciente inglés” d’Anthony MinghellaUn viatgeAnar al mar del Nord a fer fotografies a les foques petitesUn fotògrafEncara no he trobat un fotògraf que ho reculli totUn somniSeguir gaudint fent fotos fins que em mori
