A vegades, les coses no són el que semblen. I no és que Jordi Carbonell no tingués ganes d’escriure una novel·la. Sí que les tenia... Però la veritat és que les circumstàncies van ajudar molt: la van acabar assenyalant com l’únic camí. Què sinó podria portar al terreny de la literatura a un cirurgià que ha exercit durant més de quaranta anys? Abans de res, cal saber que una segona carrera en humanitats l’avala com a lector. “El temporal de les faves”, el títol que ha publicat, ho fa com a escriptor.
“Vaig fer la tesi de final de carrera d’humanitats sobre en Viladomat i la Capella dels Dolors de Mataró i tenia molta documentació sobre Mataró durant els finals del segle XVII”, explica Carbonell. Essent alhora un home de lletres i de ciències, va guardar tot aquell material. “Em van quedar les fitxes durant anys i se’m va ocórrer fer-ne alguna cosa perquè sinó es perdrien”, reflexiona el cirurgià.
La documentació és un bon motiu de pes. Però quin va ser detonant, després d’anys i anys? Què va fer que es decidís? La resposta es troba en el fil i l’agulla. “És una cosa molt curiosa, tinc una filla que es dedica professionalment a la restauració de llibres, pergamins, paper antic”, introdueix l’autor de la novel·la històrica. Després que la seva filla marxés de casa, van quedar alguns estris de la seva professió com a restauradora. “Eren les eines per a cosir els llibres i jo vaig pensar que em faria gràcia enquadernar-ne un... però primer l’havia de fer, el llibre!”, recorda Jordi Carbonell. El resultat va ser una novel·la històrica ambientada a Mataró, amb personatges, fets i llocs reals de la història de la capital del Maresme.
A vegades, visualitzar la casa primer per la teulada no és una manera tan dolenta de començar un projecte.
“Van existir”
“El temporal de les faves és el que hem tingut fa poques setmanes aquí”
Els personatges poden ser una excusa. I la trama també. Però quines excuses! Carbonell sap posar en boca de protagonistes i secundaris un riu de coneixement històric sobre Mataró que flueix pàgines avall. I pot ser que el lector vegi la jugada, que li sembli forçat. Però immers en els misteris de la novel·la, s’ho pot arribar a prendre com una picada d’ullet. No en va “la major part dels personatges, més del cinquanta per cent, són personatges històrics, que van existir exactament en aquella època i a Mataró”, segons argumenta Carbonell. Fins i tot el temporal que dóna nom al llibre i que és el seu punt de partida és real. “És un temporal de llevant que tenim en aquesta zona cada any durant l’equinocci de primavera, en l’època que recullen les lleguminoses”, afirma Carbonell.
Apunts
Defineix-teUna persona normal i correntUn llibre“Madam Bovarie”, de Gustave FlaubertUna pel·lícula“Don Camilo”, de Julien DuvivierUn viatgeBuenos AiresUn cirurgiàFrère JacquesUn somniContinuar com fins ara
