“Sóc de la Cofradía de la Hermandad de Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza, de Mataró, que està en el barri de Cerdanyola”, enuncia Jordi Merino. És un ambient en el que es podria dir que va néixer. “A mi em ve de tradició familiar, el meu pare va ser el president de la germandat, jo ja tenia set o vuit anyets i quan van restituir-se les processons sempre he anat acompanyat de la família”, explica el confrare.
Altres membres de la seva família participen molt activament en l’entitat. “La meva mare encara avui, després de 25 anys és el que s’anomena una cambrera, una persona que dóna el màxim suport a tot el que es pugui fer”, assegura Jordi Merino amb una veu que delata orgull i admiració. En el seu cas, la implicació en la confraria és menor, però treballa des de la Comissió de Setmana Santa per als dies més esperats per totes les confraries. La Comissió funciona com una junta gestora, una organització on es troben els representants de totes les confraries de la ciutat. Ningú és més que ningú. Ni tan sols hi ha el càrrec de president.
Entre tots sumen esforços sense estar uns per sobre dels altres. “Estic com a responsable d’ordre i seguretat, per tant durant la processó estic amunt, avall, si algú s’ha fet mal, si la processó va lenta, si tirem cap aquí o cap allà...”, diu Jordi Merino. Per això no pot desfilar amb els germans de la Cofradía ni gaudir de la desfilada com un espectador més. Però ho assumeix amb entusiasme. “Perquè la resta de gent pugui gaudir, fan falta figures com la meva que donen aquest tipus de suport”, afirma el responsable de la Comissió de Setmana Santa.
Tot i estar treballant pels altres, Merino gaudeix al màxim la Setmana Santa, especialment pel què fa als seus valors.
“Té sentit”“Les processons són cada vegada més religioses i menys folklòriques”“Fer la Setmana Santa té més sentit que mai, sí que hi ha gent que hi va per veure-ho, com a fet cultural o folklòric, però cada vegada és més religiosa”, declara Jordi Merino. Per a ell la Setmana Santa té sentit i és molt més que set dies a l’any. “Participar d’una confraria té una sèrie d’obligacions, com és per exemple practicar la caritat, la solidaritat, implicar-se en la vida de la ciutat...”, diu el confrare. Assegura que és creient i que no se n’amaga. “Estem en un procés de secularització important i ser cristià a Catalunya és ser part d’una minoria”, accepta Merino. Però no li molesta mentre sigui una opció de cada individu. “Cadascú és lliure, la fe és com una font, abans esquitxava la gent i l’obligava a mullar-se i ara està allà i qui vulgui s’apropa i beu”, explica Merino.
Apunts
Defineix-teM’agrada viure a la meva ciutat, compartir amb els veïns la proximitat, participar de la vida de les entitats i formar part de la pluralitat.Un llibre“La situación social de España”, de la Universitat Pompeu Fabra, la tercera edició.Una pel·lículaAlguna infantil, tinc un fill de tres anys.Un viatgeA la Xina.Una processóEl Divendres Sant.Un somniQue superem aquesta situació d’incertesa que està creant tantes desigualtats socials i injustícies a la nostra ciutat.
