“Em va fer molta il·lusió perquè és una cosa que veurà absolutament tothom, fins i tot qui no té ganes de veure-ho ha de llepar i ho veu”, diu Joan Hortós. Això és el que va pensar quan li van fer saber que s’encarregaria de dissenyar el cartell de Les Santes d’enguany. Una responsabilitat davant de totes les mataronines i els mataronins. “Això ho tenia assumidíssim des d’un bon començament, va implícit amb aquesta feina, és lògic, ensenyar el cartell és un ritual, és un acte de Santes”, explica l’artista, titellaire de professió.
Per a Hortós, fer el cartell de la Festa Major de Mataró representava, d’entrada, un repte, especialment quan va tenir preparat el suport per començar a crear. “Mai treballo amb formats tan grans, no em vaig espantar ben bé, però imposava el fet d’haver de treballar amb una superfície 100 per 70, quan a mi m’agrada anar a la miniatura, al detall”, confessa l’autor del cartell.
Malgrat les dimensions, Hortós tenia molt clar quin seria el tema. “És la festa major de Mataró, el poble on visc, hi ha una imatgeria que conec bé per haver-la vist molts anys”, afirma el titellaire. I d’entre els gegants, els Capgrossos, la Momerota i la resta de bestiari... va triar les Trampes. “Quan dibuixo, sovint barrejo persones amb animals, animalitzo persones i humanitzo animals, i una mica la trampa ja ho és això, aquelles dones enfilades a cavall”, declara, Joan Hortós. Destaca que l’animal no és de cartró pedra, com la majoria de bèsties i que aquest és un detall que li agrada de les Trampes. “No són com els gegants, que sabem que són estructures de fusta determinades, que són una tramoia i tots ho sabem, hi ha una convenció i gaudim... però allò són cavalls de debò i sempre se me’n va la vista”, confessa el titellaire que va treballar amb Nona.
“M’interessa el color”
“El vermell de la síndria passa per altres sentits”Els darrers anys els cartells de Santes han combinat pocs colors, en general. El vermell i blanc de Rosales, el blanc i negre de Prat i el groc i negre d’Anson en són alguns exemples. Joan Hortós ha fet una proposta molt diferent i que, alhora, segueix un estil molt personal de fer. “Jo treballo així, m’interessa molt el color, no tenia intenció de trencar cap tònica, en absolut”, diu el titellaire. A més, volia mostrar conceptes clau en la seva obra. “Volia fer entrar el mar, les síndries navegant... volia suggerir una imatge somniada”, confessa el titellaire. Però tot a ple color: “Els colors parlen de més coses i el vermell de la síndria fa venir al cap un gust determinat, ja no passa pels ulls, sinó per altres sentits”, opina l’autor del cartell.
Apunts
Defineix-teHo he intentat però no se m’acut res, no sé definir-meUn llibreQualsevol de Joan PeruchoUna pel·lícula“El Decamerón”, de Pier Paolo PasoliniUn viatgeMèxicUn cartell de SantesDos, un recent, el d’en Dani de l’any passat, que em va agradar molt, i el de Néfer, del 81Un somniVolar i respirar sota l’aigua
