Fins els 18 o 19 anys, David Rivera va ser jugador de futbol onze, l’esport rei. En aquell moment, va passar al futbol sala i a dia d’avui, amb 41 anys, no ha deixat aquesta nova modalitat. “Com a jugador, m’agrada la intensitat, l’estar sempre vinculat a que en cada jugada tu ets un 20 per cent de l’equip”, explica el futbolista. Potser per això, assegura que els jugadors que fan el canvi de futbol a futbol sala, els costa adaptar-se al nou rol dins del camp. “Costa passar d’una acció de defensa a una d’atac, la transferència és complicada perquè al futbol sala si es perd la pilota tots els jugadors estan ajudant i en futbol onze si perds la pilota no et toca a tu recuperar-la”, argumenta l’esportista. Avui dia és entrenador d’aquest esport de cinc i considera que també té avantatges en aquest aspecte. “La incidència en el partit és molt diferent, entenc que tens moltes eines per entrar dins de l’encontre i com a tècnic m’agrada”, declara.
Per això, fa dotze anys que va fundar l’equip Futsal a Mataró. “Amb cinc o sis companys de junta estàvem a l’escola Biada i molta canalla ens ho van demanar”, recorda l’entrenador. De fet, un cop va conèixer aquest esport des de dins, va saber que a la ciutat feia falta un equip oficial. “El que hi havia era gent que s’ajuntava per passar l’estona, col·legues d’un bar, colles, exjugadors de futbol onze o amics de barri i el què vaig intentar és començar amb base”, diu Rivera. El primer any comptaven amb prop d’una trentena de nens. Avui dia hi ha disset equips i prop de 180 esportistes que estan al pavelló Teresa Maria Roca. Però el Futsal també es troba en dues escoles de la ciutat. “Col·laborem amb l’escola Pia i La Llàntia, això ens enriqueix perquè tenim gent de tot arreu”, assegura el president del Futsal.
“Tothom pot venir” “Mai hem dit que no a un nen o nena, tenim la porta oberta”La relació de Rivera amb el futbol sala és molt completa. Juga, entrena i fins i tot arbitra. El seu empeny en aquest esport ha obert les portes a molts nens i nenes de la ciutat. “Sí que és veritat que al començament per fer-nos un nom o per créixer, semblava que tot ho havíem de competir i havíem sacrificat algun nano per una categoria, però intentem canviar-ho i que tots participin”, confessa el fundador del Futsal. Ningú té les portes tancades al club, segons el president. “Mai hem dit que no a un nen o una nena, tot i tenir algun problema visual o de mobilitat sempre han tingut la porta oberta, tothom pot venir a entrenar”. De fet, la secció femenina s’està potenciant molt al club i, a més, està aconseguint molt bons resultats en les competicions.
Apunts
Defineix-teEm sento jove, competitiu i, amb l’esport, constantUn llibreLa trilogia de Noah GordonUna pel·lícula“Granujas a todo ritmo”, de John LandisUn viatgeA Costa Rica, el de nocesUn entrenadorXesco EsparUn somniPoder gaudir de veure com els nanos aprenen a pensar per si mateixos en l’esport, afrontar una acció i prendre una decisió correcta
