Mirar enrere per entendre el que un té davant. La Història com a reflex de l’actualitat. Almenys així ho entén Joan Giménez, reputat historiador mataroní, comissari del Tricentenari a la ciutat i Premi Iluro en diverses ocasions. Què és el que el fascina? “Que puc veure les pel·lícules ja acabades”.
Quan era una criatura, Joan Giménez devorava contes que parlaven d’Història. Amb només 11 anys, ja es va incorporar als equips d’excavació que treballaven a Can Xammar, a Torre Llauder i al poblat ibèric de Burriac. I va ser així com Giménez recorda que “l’arqueologia és el que va fer enamorar-me de la Història”. Una disciplina que “em permet entendre, moltes vegades, la situació actual” perquè “em trobo davant d’històries de les quals en puc conèixer l’inici, el desenvolupament i el desenllaç”.
Ara bé, com és un procés d’estudi d’aquestes característiques? “És com tirar-se a una piscina sense saber nedar. La informació et pot ofegar, però si en surts, seràs un bon historiador”, assegura. Giménez ha estudiat a fons la Història de Mataró, la seva ciutat. I especialment és conèixer de l’Edat Moderna, ja que “Mataró va ser una referència d’aquesta època i ajuda a entendre què va passar després a Catalunya”.
Diversos estudis sobre la ciutat l’han portat a guanyar el reputat Premi Iluro de monografia històrica, “un reconeixement a les hores d’estudi que també es publica i que per tant els fa accessibles a tothom, evitant que quedin restringits a l’àmbit acadèmic”, remarca Giménez.
Accessibles per a un públic cada vegada més format i més avesat a estudiar Història, un fet també positiu. Per a Giménez, professor d’Història en un institut, “en els últims 30 anys la història de Catalunya no existia. Fèiem una Història estereotipada amb quatre noms que venien d’Espanya i avui en dia intentem explicar-la des del lloc perquè és més fàcil pels alumnes assimilar-ne els continguts”.
“S’estan replantejant les relacions entre Catalunya i l’estat central”.
APUNTS
Defineix-te
Honest, responsable i treballador.
Un llibre
‘‘Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714’ d’Albert Garcia Espuche’’
Una pel·lícula
‘Lore’ de Cate Shortland
Un viatge
L’Índia
Un referent
Marià Ribas, Josep Lloansi o Joan Bonamusa
Un repte personal
Estudiar la guerra civil a Mataró