De formació periodística i teatral, i amb només 31 anys, en Xavier Alomà és un actor amb empenta i ple d'esperit crític. Afirma que es considera només actor perquè fa molts anys que no exerceix de periodista: quan va acabar el grau de Periodisme va trobar-se amb una època de molta crisi i no hi havia feina de comunicació, explica. Va ser llavors, mentre feia classes de teatre a l'Aula de Teatre de Mataró, que el seu professor Moisès Maicas, li va plantejar que podria fer les proves a l'Institut del Teatre. Fins llavors, “la línia entre el hobbie i la professió era molt fina”, confessa.
Va decidir que s'hi presentaria només un cop, però a la primera va anar a la vençuda i hi va entrar. Gràcies a la seva formació teatral, en Xavier Alomà té una idea pròpia del que es necessita per ser un bon actor: “L'important és que d'alguna manera sàpigues connectar amb el públic, que el que et passa puguin reconèixer-ho”. A més, afegeix que l'actor “és algú que es pren la seva feina seriosament, que és molt constant i que no deixa mai de treballar”. Des del seu punt de vista, el personatge es crea a la primera lectura i acaba a l'última funció, “perquè cada públic i ambient és diferent i és important construir dia a dia aquest personatge”, conclou.
“És una feina molt inestable i cada cop som més actors per a menys papers”
Des que va acabar la part formativa, s'ha anat movent per l'escena teatral i ha participat en obres com 'Meitat i meitat', que va ser quan va conèixer a Pere Anglas, el qual després li va proposar fer 'Carles i Balisa'. També ha participat a 'Shakespeare on the beat', 'Cos', un recital poètic d'Albert Roig o 'El pas' de Joan Brossa, entre altres. Alomà forma part d'una companyia teatral a Barcelona que es diu Els McGregor. “Vam fer el 'somni d'una nit d'estiu', 'Ròmul el Gran', i ara estem movent un tercer projecte amb un text que la Blanca Verdagil està escrivint a mida”, descriu Alomà.
Si es planteja el seu futur ideal, seria vivint del teatre durant molts anys, confessa. “És una feina molt inestable i cada cop som més actors per a menys papers”, opina Alomà. Per això, considera que caldria que el gruix d'actors es repartissin més el pastís perquè tots tinguessin feina. Afegeix que si mai en té ocasió, li agradaria treballar en algun projecte teatral “que parli del que està passant a escala mundial amb les guerres de cultures i les de religió”.
APUNTS
Defineix-te: Poc amic de les etiquetes, amb sentit de l'humor, crític, lleial
i somiatruites.
Un llibre: ''Els ulls del germà etern', de Stefan Zveig.
Un somni: Que siguem capaços de trobar l'entesa entre cultures i religions.
Un viatge: A la costa de Cadis.
Un repte: Poder actuar a una obra de teatre a Londres.