"Jo pràcticament vaig néixer sota una bota de vi". Així es presenta Pere Cruz Monserrat, matí i tarda de cada dia de la seva vida al celler familiar, des del 99 a la cantonada del Carreró i el carrer de Santa Maria. La seva és una vida d'ofici, apresa a casa i a la qual –explica– ha dedicat més de 50 anys. "De petit ja em feien portar garrafes de dos litres, vendre vi és segurament l'única cosa que sé fer", s'explica.
En Pere és un dels quatre germans que es va dedicar a un negoci que té arrels quatre generacions enllà. Pere Monserrat, el besavi, va arribar a Mataró fugint de la fil·loxera i després de treballar de fideuer va acabar comprant l'estanc de la plaça Gran. Al local del carrer d'en Palau hi va acabar posant botes que serien la llavor de la dedicació familiar a l'ofici. El seu fill va tenir dues filles, una la mare del nostre protagonista, que es va acabar casant amb un repartidor d'aigua de Cabrera. Per això en Pere explica que ell va sorgir "de posar aigua al vi".
A Can Monserrat dominen el celler les 19 grans botes d'on brolla el vi a doll. "El nostre ofici no ha canviat gaire" i, per tant, el negoci segueix justificant aquella dita impresa del fundador de la nissaga que va deixar per a la posteritat: "Lo millor d’aquest carrer és el vi del meu celler”.
En Pere repassa com a virtut d'un negoci bàsicament familiar com s'enquadra en l'ecosistema de la plaça Gran i com segueix venent les mateixes tipologies de vi que venia el seu propi avi: "No hi ha cap altre celler que tingui sis tipus diferents de vi de postres, però m'agrada recollir i mantenir aquesta herència", explica.
Cruz en sap molt, òbviament, de vi, i valora l'actual com un moment "delicat" per al sector: "La gent està canviant hàbits i cal que hi responguem. Un d'aquests canvis és el visual: "les etiquetes són un punt de sortida per a vendre el vi", explica.
"Jo pràcticament vaig néixer sota una bota de vi".
APUNTS
Defineix-te: Procuro ser responsable amb les meves actuacions. Actuar amb coherència.
Un llibre: 'Papillion', de John le Carré
Una pel·lícula: Moltes. No em puc definir amb una.
Un viatge: Egipte
Un repte: Que el negoci no s’acabi.
Un somni: No el puc dir.