Pau Viader, el traç constant

Pau Viader,  durant la nostra  entrevista

Aquest dissabte se celebra la Diada Mariona Galindo Lora. El dibuix casteller que il·lustra el cartell és seu. Dijous vinent, dia 16 de novembre, s’inaugura una nova exposició de l’Associació Sant Lluc a la sala del Casal de l’Aliança dedicada a ell. Pot ser casualitat, però no deixen de ser dues oportunitats concatenades perquè la ciutat conegui part de l’obra de Pau Viader, un enamorat i perfeccionista del dibuix que ha dibuixat pràcticament durant tota la vida però que rarament ha exposat en públic. Molta gent a Mataró coneixerà més a Pau Viader pel taller de carrosseria que tenien a casa, al carrer de Sant Benet.

Viader explica: “Dibuixar sempre m’ha agradat, recordo haver-ho fet tota la vida”. Era una passió a la qual, òbviament, havia de dedicar les estones lliures quan treballava. Un cop jubilat, però, va esdevenir la seva gran ocupació. Viader, camí dels noranta, dedica cada dia tres hores del matí a practicar el dibuix: “Cada dia dibuixo i n'aprenc i no en sé mai prou”, explica enriolat.

La que inaugura dijous que ve és tot just la quarta exposició en públic de Viader. Tot i això no falla mai a la Col·lectiva de Sant Lluc, en què ja va participar sent un adolescent en la primera edició, l’any 1946. La seva tècnica és detallista i requereix moltes hores tot i que no té quantificat quant temps li pot suposar cada dibuix. Domina les tècniques de tremp, aiguada i aquarel·la i és un apassionat dels paisatges, que plasma sobre el paper. Quan viatja, s’endú un bloc on fa esbossos que, posteriorment i a còpia d’hores de feina, esdevenen dibuixos de gran qualitat.

Aquest deixeble de la històrica Escola d’Arts i Oficis declara el seu amor, ja no només per l’art sinó per la passió i l’evasió que li suposa: “Jo quan dibuixo, dibuixo. El dibuix em manté actiu i quan estic dibuixant, desapareix tot”, relata. Un poder d’abstracció important, que el manté amb ganes de seguir creant.

El dibuix em manté actiu i quan estic dibuixant, desapareix tot”

La importància de la perspectiva
A Viader li entusiasma el treball de la perspectiva, una branca tècnica del dibuix que procura treballar amb exactitud a les seves creacions. Lamenta la pena de la desaparició de l’Escola d’Arts i Oficis i actualment dona classes a la gent gran del Casal Jaume Terradas. El que li agrada és treballar la perspectiva, les proporcions i profunditats dels dibuixos. De fet, quan treballa a partir de fotografies, vetlla per corregir-les: “Les fotografies no respecten la perspectiva real; jo quan dibuixo a partir de les fotografies sí que miro de complir-les”, explica.

APUNTS:
Defineix-te: Sempre he intentat aprendre. Quan et penses que en saps, veus que no. Quan has pujat una muntanya, en queda una altra.
Un llibre: Tota la meva col·lecció de llibres de perspectiva.
Una referent: Els grans artistes locals Cuyàs i Arenas.
Un repte: Buscar reptes, seguir millorant. Sempre s’ha de tenir curiositat.