Joan Boter, droguer de quarta generació

Va començar amb 12 anys treballant a la botiga els estius. Als 14 sortia de l'escola i anava a ajudar al seu pare, i als 16 ja hi feia mitja jornada. Explica que la carrera d'Història la va fer "entre hores", i que aquesta era l'única forma d'aprendre l'ofici. Un ofici que, en el seu cas, ve de família. El seu rebesavi ja treballava en la indústria química. El besavi va obrir botiga a Badalona i l'avi va establir-la a Mataró. D'ell l'ofici va passar al seu pare, i del pare a en Joan.

Ara Can Boter comença una nova etapa. Després de més de 60 anys al carrer Barcelona, la botiga es trasllada a la cantonada entre els carrers Santa Maria i Pujol. Segons Joan Boter, l'anterior ubicació era un lloc "estrany" pel seu tipus de negoci. “Estar aquí té més sentit. Hi ha la carnisseria, la formatgeria, la fruiteria... i la drogueria. La gent ve a comprar amb carro”, explica. “I com que qui venia ja ho feia expressament, traslladant-nos no perdem clients”.

Els motius del canvi són diversos. D'una banda, el lloguer “començava a ser excessiu”, però també era qüestió d'espai. “Els nostres avis tenien molt d'estoc, però ara es busca minimitzar”, detalla. I és que el model ha canviat. Abans Espanya era molt permissiva legalment parlant, però la regularització actual fa que no interessi tenir producte químic emmagatzemat. Així, en Joan va cada dia a buscar el que necessita, i prefereix “dir-li a un client que torni a la tarda” que tenir caixes d'estoc amb gènere. Sobraven, doncs, molts dels prop de 250 metres quadrats que tenien.

Però també hi ha motius personals, i és que la botiga era plena de records agredolços: “Aquell espai em va donar els millors moments de la meva vida, però també hi vaig viure la mort del pare. Era un sentiment difícil de suportar”. Amb els de casa van prendre la decisió. “Les botigues no són museus”, es van dir, i van posar fil a l'agulla.  Tenen clar que no perdran la seva filosofia: “El client aquí no ens demana una cosa concreta, ve amb un problema, i això és perquè confia en nosaltres. No hi ha res que em faci més il·lusió que veure la gent entrar per la porta”.

“Estar aquí té més sentit. La gent ve a comprar amb carro”

Un ofici únic
El de droguer és un ofici complex, i el procés d’aprenentatge és lent. Per aquest motiu, explica Joan Boter, és difícil trobar personal. "La voluntat de la persona és important perquè és un procés a llarg termini: la quantitat de producte és molt gran i l'atenció molt personalitzada", detalla.

APUNTS:
Defineix-te: Amable i alegre. Intento ser tan bona persona com puc.
Un llibre: “Traición”, sobre la història de Roma.
Una pel·lícula: “El padrino”, de Francis Ford Coppola.
Un referent: El meu pare.
Un somni: Viure tranquil.