El març del 2004 Neil Harbisson iniciava una nova etapa a la seva vida. L’ordinador que l’acompanya constantment, el Eyeborg, ha canviat la seva manera de percebre els colors. L’acromatisme és una condició visual de naixement que pateixen 1 de cada 33 mil persones i que normalment afecta als homes. Es caracteritza per no poder distingir els colors fent que els afectats ho vegin tot en grisos. “No és considerada una discapacitat, però el color s’utilitza cada dia. Són petits detalls, però constants” explica en Neil. El jove artista estudià la car-rera de composició a Anglaterra. En acabar la primera classe sobre tecnologia, va preguntar al seu professor si era possible crear una màquina amb la qual percebre els colors. Així es va posar en marxa el seu gran projecte que en l’actualitat va pel quart model. “Ara sé on són els colors i com es diuen. Actualment la màquina reconeix 50 colors i vull arribar a percebre els 360 que composen la gamma cromàtica. Però el màxim objectiu és percebre ultravioletes i infrarojos, és a dir, més que vosaltres” confessa Harbisson. Guanyar el Top Talent Award 2004 i la venda de quadres que es poden escoltar són les alternatives de Neil per finançar els avenços de l’Eyeborg. El passat 2005, Neil va ser capaç de compondre música gràcies a les coreografies de Moon Ribas. “La idea va sorgir amb un pintor cubà. Vam connectar uns altaveus al meu ordinador. Ella duia roba de colors i l’ordinador produia sons en funció dels moviments” recorda Harbisson. Però el seu gran projecte de futur està al Tibet. Allà els nens cecs no tenen dret a anar a l’escola. Sabriye Tenberken, cega de naixement, va crear una escola per a ells. La funció d’en Neil serà impartir classes de pintura, “vull ajudar als nens a expresar-se a través de l’art” explica Neil. ‘El meu objectiu és poder entendre el color’ Una de les característiques del segle XXI és el constant avenç de les noves tecnologies. Un nou concepte aparegut recentment a Anglaterra és el de Cyborg que s’utilitza per designar a les persones que fan d’un aparell electrònic una part més del seu cos. Aquests individus considerats mig persones, mig màquines són el tema principal de molts debats. Tot i això, als documents oficials dels Cyborgs no els hi és permès aparèixer amb els seus aparells. Neil Harbisson va aconseguir un fet imporant per a les persones que es troben en la mateixa situació. “M’havia de renovar el passaport i vaig enviar una foto meva amb l’eyeborg i no me la van acceptar” explica. Un certificat del metge i una constant lluita van permetre que Neil Harbisson fos el primer cyborg acceptat al Regne Unit. Neil Harbisson, mig persona, mig màquina
Un compositor de música a través de colors
El març del 2004 Neil Harbisson iniciava una nova etapa a la seva vida. L’ordinador que l’acompanya constantment, el Eyeborg, ha canviat la seva manera de percebre els colors. L’acromatisme és una condició visual de naixement que pateixen 1 de cada 33 mil persones i que normalment afecta als homes. Es caracteritza per no poder distingir els colors fent que els afectats ho vegin tot en grisos. “No és considerada una discapacitat, però el color s’utilitza cada dia. Són petits detalls, però constants” explica en Neil. El jove artista estudià la car-rera de composició a Anglaterra. En acabar la primera classe sobre tecnologia, va preguntar al seu professor si era possible crear una màquina amb la qual percebre els colors. Així es va posar en marxa el seu gran projecte que en l’actualitat va pel quart model. “Ara sé on són els colors i com es diuen. Actualment la màquina reconeix 50 colors i vull arribar a percebre els 360 que composen la gamma cromàtica. Però el màxim objectiu és percebre ultravioletes i infrarojos, és a dir, més que vosaltres” confessa Harbisson. Guanyar el Top Talent Award 2004 i la venda de quadres que es poden escoltar són les alternatives de Neil per finançar els avenços de l’Eyeborg. El passat 2005, Neil va ser capaç de compondre música gràcies a les coreografies de Moon Ribas. “La idea va sorgir amb un pintor cubà. Vam connectar uns altaveus al meu ordinador. Ella duia roba de colors i l’ordinador produia sons en funció dels moviments” recorda Harbisson. Però el seu gran projecte de futur està al Tibet. Allà els nens cecs no tenen dret a anar a l’escola. Sabriye Tenberken, cega de naixement, va crear una escola per a ells. La funció d’en Neil serà impartir classes de pintura, “vull ajudar als nens a expresar-se a través de l’art” explica Neil. ‘El meu objectiu és poder entendre el color’ Una de les característiques del segle XXI és el constant avenç de les noves tecnologies. Un nou concepte aparegut recentment a Anglaterra és el de Cyborg que s’utilitza per designar a les persones que fan d’un aparell electrònic una part més del seu cos. Aquests individus considerats mig persones, mig màquines són el tema principal de molts debats. Tot i això, als documents oficials dels Cyborgs no els hi és permès aparèixer amb els seus aparells. Neil Harbisson va aconseguir un fet imporant per a les persones que es troben en la mateixa situació. “M’havia de renovar el passaport i vaig enviar una foto meva amb l’eyeborg i no me la van acceptar” explica. Un certificat del metge i una constant lluita van permetre que Neil Harbisson fos el primer cyborg acceptat al Regne Unit. 
