![](http://www.totmataro.cat/portal/images/stories/albums/perfils/bonany.jpg)
La professió de guionista és una feina reconeguda i consolidada des de fa molt poc temps. La situació dels guionistes sempre ha estat molt precària i, el gènere televisiu és un dels pocs que sempre ha donat suport a les persones que volien fer dels guions la seva forma de vida. El mataroní Manel Bonany sempre ha tingut molt clar que el que li agrada i el motiva “és escriure sobre les passions, les emocions, les coses que ens mouen. Quan escric una història el que faig sempre és explorar coses que a mi, i crec que a tothom, ens afecten d’alguna manera”. Després de la primera experiència com a guionista professional de la sèrie Estació d’Enllaç, el mataroní ha format part de l’equip de guionistes de sèries televisives tan reconegudes com
El Cor de la Ciutat, Majoria Absoluta o Ventdelplà, on hi treballa actualment. A banda dels projectes televisius, Manel Bonany també fa aportacions a l’àmbit del teatre i la narrativa. Després dels seus inicis teatrals a l’Aula de Teatre, El Carrer Secret va ser, l’any 1989, la targeta de presentació del mataroní com a director de teatre. Un recull de contes amb el nom d’Habitació Zero va ser el 2001 l’inici del mataroní dins del món de la narrativa. Segons en Manel “Tot i que la literatura és el gènere amb més llibertat a l’hora d’escriure, amb la televisió estàs totalment connectat a la realitat. El fet de treballar amb un grup de moltes persones t’aporta coses noves constantment”. De tot el que Manel Bonany ha fet professionalment durant tots aquests anys, ser l’autor de l’episodi de ficció del Cor de la Ciutat amb més audiència de tota la història de TV3 és, sens dubte, una de les fites més importants del mataroní. Tot plegat una feina molt interessant i poc reconeguda pel públic.
‘La combinació de tots els gèneres és l’equilibri’Fràgil és un dels contes que forma part del recull narratiu Habitació Zero del mataroní. La bona relació amb l’actor Mariano Manzanares que ja havia treballat a diversos projectes amb Manel, va ser l’encarregat de protagonitzar el conte que el mataroní va adaptar al gènere del monòleg. El teatre és un gènere que requereix molt d’esforç i moltes hores de dedicació. Tot i que Fràgil, a més de ser representat a la nostra ciutat, també es va fer a la Sala Bécket de la Mostra de Teatre de Barcelona amb una bona resposta per part del públic, era molt difícil per Manel combinar la feina de guionista amb la de direcció del monòleg. Tornar a engegar la representació de Fràgil és un dels possibles projectes futurs que portarà a terme el mataroní.