Envoltada d’un ambient artístic i d’espectacle, la passió d’Enriqueta Alum per la dansa arribà des de petita. Malgrat la voluntat de professionalitzar-se, Enriqueta va haver d’esperar uns anys, ja que durant aquella època les escoles de dansa a Mataró eren del tot inexistents. Poc després començava a estudiar Belles Arts a l’Institut del teatre de Barcelona combinant les classes de dansa clàssica que rebia a l’escola de Joan Magrinyà.Amb només 18 anys, Enriqueta Alum decidia obrir el primer centre de formació de dansa a la ciutat, l’Escola de Dansa Enriqueta Alum. “Al principi ensenyava la dansa clàssica, era el que s’ensenyava llavors i amb el que jo m’havia format. Però degut a la demanda i a l’evolució de la dansa al llarg dels anys he passat a fer totes les activitats que es consideren ball” explica la ballarina.Tot i que en els últims anys, el nombre de dones i homes s’ha anivellat, sobretot gràcies als balls de saló, l’alumnat femení sempre ha estat molt superior. “Qualsevol nena podia inscriure’s. Si una d’elles tenia condicions i aptituds i els seus pares volien donar-li una bona formació, a partir dels 8 o 9 anys era el moment d’adquirir una bona base” explica l’Enriqueta.Dansa clàssica, balls de saló, country, claqué, tots i cada un dels tipus de balls existents s’impartien a l’Escola. L’any 2002 el centre tancava les seves portes, 300 parelles de balls de saló i més de 2.000 alumnes conformaven la llista de cinquanta anys d’història del centre d’Enriqueta, entre elles la coneguda i filla de la pròpia mataronina, Isabel Baquero. “L’escola tanca perquè he fet molt, he treballat molt i, ha arribat un moment en el qual estava satisfeta de tot. Era el moment de dir: ara estic bé, gaudeixo” confessa l’Enriqueta.
“La dansa ho ha estat tot”
L’any 2004, la passió i la inquietud d’Enriqueta per la dansa, la portaven a publicar un re-cull de les experiències i records viscuts al llarg dels 50 anys d’existència de l’Escola. Tres anys després, part d’aquest recull és el que trobem a la sala d’exposicions de Caixa Laietana: 50 anys d’història de l’Escola de Dansa Enriqueta Alum. Una exposició que conté un total de 100 fotografies i 100 vestits donats per les pròpies alumnes, oberta a tot el públic fins el proper 27 de maig. “Tot i haver tancat l’Escola, la meva inquietud per la dansa m’ha portat a fer un recull de les meves experiències. No és una exposició estàtica, hem muntat un escenari i gràcies a la varietat dels espectacles que hi ha programats es fa amena i diferent” explica la ballarina.
Apunts
Defineix-teSóc una persona simpàtica, molt constant i treballadora, i això segurament m’ha ajudat a estar on he estat.Un llibreM’agrada molt Pablo CoellhoUna pel·lículaTotes les musicalsUn viatgeVaig anar a Nova York fa poc, em va encantar, em vaig sentir molt petita entre tots aquells edificisUn tipus de dansaEl que més m’agrada és la dansa clàssica, però també m’encanten els balls de saló, des dels estàndard als llatinsUn somniHe complert molts somnis, però és cert que m’agradaria que totes les nenes que tenen passió per la dansa aconseguissin els objectius que es proposin
