És una nova forma de voluntariat. El que s’aporta no són diners ni cap bé material sinó temps. Temps per parlar, conversar i xerrar sobre qualsevol cosa amb una única condició: utilitzar el català. Impulsat pel Centre de Normalització Lingüística i Òmnium Cultural, a la nostra ciutat més de seixanta persones de tot el món es valen d’aquest projecte per poder aprendre i millorar així el seu català. Darrere s’hi amaga la voluntat i l’esforç de desenes de persones. Ells són els que fan possible que aquest projecte funcioni. Són dos quarts d’onze del matí de dissabte i la seu d’Òmnium Cultural de Mataró comença a omplir-se de gent. Alguns són mataronins “de tota la vida”, d’altres van arribar a la ciutat durant els anys seixanta i molts d’altres fa escassos mesos que han arribat al nostre país. Tots ells tenen una cosa en comú i és que formen part del programa del Voluntariat Lingüístic. Aquest projecte pretén facilitar a aquelles persones que es volen llançar a parlar el català a que el puguin practicar en un context informal a través de l’anomenada “parella lingüística”. A la nostra ciutat, ha estat Òmnium Cultural amb el suport del Centre de Normalització Lingüística qui ha impulsat el programa i de fet, enguany celebren ja la desena edició d’aquestes trobades. Una iniciativa que creix“Faig de voluntari perquè un dia em vaig imaginar com seria arribar al Senegal i no saber res de la seva llengua. Si algú m’oferís una persona d’allà per parlar el seu idioma seria de gran ajuda”. Qui ho diu és l’Esteve Federico, actual coordinador del programa a la nostra ciutat i també voluntari del programa. Segons l’Esteve, el programa Voluntaris per la Llengua és no tant sols una manera d’ensenyar el català sinó també d’integració: “A través de les trobades, les persones de fora aprenen també la nostra història, les nostres tradicions i la nostra manera de fer”, explica. A Mataró, són actualment 66 les parelles i malgrat tot sempre hi ha gent que es queda en llista d’espera perquè formar les parelles no és gens fàcil: “S’intenta que les dues persones tinguin edats similars i afinitats comunes, i a més els horaris normalment no coincideixen”, explica. Tot i així, i si fem un cop d’ull a les xifres, els números ens revelen l’èxit del projecte. Actualment, a Mataró són 66 les parelles del voluntariat lingüístic, una xifra que no ha deixat de créixer des de la primera edició.Del Marroc fins a AndalusiaPodríem dir que no existeix un perfil únic de les persones que participen en aquest programa. Per començar no cal ser membre d’Òmnium, i de fet, tal com explica l’Esteve, la majoria de persones provenen dels cursos de català que ofereix l’entitat així com de diverses escoles d’adults de la ciutat. De les més de seixanta persones que estan aprenent el català amb una parella lingüística, trobem orígens i situacions de tot tipus. Des de magrebins que fa pocs mesos que són a la ciutat fins la dona andalusa que porta anys vivint a Mataró però que per una raó o altra no ha tingut mai l’oportunitat de parlar el català. Les edats també són molt diverses tot i que la majoria s’engloben en la franja d’entre els 20 i els 30 anys.“Quan demano una cosa en català sempre em contesten en castellà”La trobada d’avui serveix als participants per posar en comú les seves experiències i conèixer la resta de gent que forma part d’aquesta iniciativa. Alguns dels aprenents encara han de recórrer al castellà per expressar-se, d’altres dominen el català com si l’haguéssin parlat tota la vida. Però si en una cosa coincideixen tots i cadascun d’ells és amb la dificultat que tenen per trobar un espai on practicar. “Jo he vingut del Marroc i treballo amb marroquins. Així, no puc mai practicar el català”, explica un dels participants a les parelles lingüístiques. La Mariana, de Múrcia, també té el mateix problema, i és que tot i que fa molts anys que viu aquí, afirma que mai troba ningú amb qui conversar en català i que quan va a comprar, sempre se l’hi dirigeixen en castellà.Molt més que l’aprenentatge d’una llenguaLa sessió de trobada acaba i la valoració general és molt positiva. Els participants a les trobades acabaran la jornada amb una visita per conèixer el patrimoni històric de la ciutat. D’aquesta manera finalitza el programa, previst de 10 setmanes. En realitat però, totes i cadascuna de les parelles afirmen que seguiran trobant-se. Per a uns, l’experiència servirà per millorar cada dia el seu català i poder així fer coses tan bàsiques però a la vegada tan difícils com anar a comprar el pa i demanar-lo en català. Per als que ensenyen, l’experiència no és tan sols un acte de voluntariat sinó una nova manera lluitar per la supervivència de la seva llengua. Per a tots ells, la seva parella lingüística és una porta oberta per a conèixer de primera mà una realitat diferent a la seva.
Orígens del projecteEl voluntariat per la llengua és una iniciativa que va néixer l’any 2003 a través del Consorci de Normalització Lingüística de la Generalitat. La iniciativa va sorgir fruit de l’experiència prèvia de l’acolliment lingüístic a les universitats, on s’oferien recursos per aprendre el català als alumnes de fora, en programes de mobilitat o no catalano-parlants. Mica en mica, el projecte de les parelles de conversa va anar creixent i van ser moltes les associacions arreu de Catalunya que s’hi van adherir. Actualment, ja són més de 500 les entitats, com ara associacions o universitats d’arreu del país, que porten a terme la iniciativa, un programa que no deixa de créixer. Així, si l’any 2003 eren unes 1500 les parelles a tot Catalunya, les últimes dades de la Generalitat, de l’any 2007, comptabilitzen en més de 6000 els tàndems lingüístics que es duen a terme. En tot aquest temps, ni més ni menys que 20.700 parelles han fet ús del programa a tot Catalunya.
Què és el voluntariat per la llengua?La Generalitat de Catalunya ofereix algunes de les claus per entendre què és i en què consisteix el Voluntariat Lingüístic:Objectius:L’objectiu del programa “Voluntariat per la llengua” és facilitar a totes les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat. Aquest programa promou el voluntariat lingüístic, de manera que persones que parlen habitualment català destinen una part del seu temps a conversar amb persones interessades a agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural.Compromís i duradaEl mínim compromís que es demana és una participació de 10 hores: 1 hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de la inscripció de les persones al programa, es formen les parelles lingüístiques, te-nint en compte els horaris disponibles i les afinitats. Totes les persones que participen en el programa ho fan d’una manera desinteressada.Qui pot ser voluntari?Totes les persones majors d’edat que parlin català habitualment. No es demana cap titulació, només que disposin d’una hora a la setmana per conversar en català amb la persona assignada, per tal que aquesta pugui practicar-lo d’una manera distesa tot parlant de temes quotidians.Qui pot ser aprenent?Totes les persones majors d’edat que ja tenen un mínim coneixement del català, que ja el parlen encara que sigui amb dificultats i que volen agafar fluïdesa, perdre la vergonya i incorporar-lo d’una manera natural a les activitats quotidianes, laborals o de relació social.
“Amb la Carme he trobat una amiga”L’Ana és de Córdova i fa molts anys que viu a Mataró. El català l’entén però fins ara no s’havia atrevit mai a parlar-lo ja que en el seu entorn sempre es podia comunicar en castellà. La seva parella lingüística, la Carme, és de Mataró i és la primera vegada que fa de voluntària. Les dues estan més que encantades amb aquesta experiència i conversen i riuen com si es coneguessin de tota la vida. “Amb la Carme he trobat una amiga”, explica l’Ana, que a més, confessa que per primera vegada es veu més segura amb el català. La Carme, per la seva banda creu que el secret de tot plegat és que les dues tenen moltes afinitats i això els permet tenir molts temes de conversa. Tal com explica la Carme, les seves xerrades no solen durar una hora sinó molt més: “Ens trobem a la biblioteca Pompeu Fabra i anem caminant fins al centre, prenem un tè, xerrem de les nostres coses, etc”. Totes dues no dubten en que tot i que s’hagin finalitzat les hores oficials del programa seguiran quedant cada setmana
