Els Capgrossos truquen a la porta de la història. Hi volen entrar per mèrits propis, per conseqüència amb la seva trajectòria, per la porta gran. Després de mesos i algun intent dit a veu baixa, per primera vegada s’atreveixen a somiar amb els ulls ben oberts i les possibilitats d’èxit amatents. Volen ser una colla de gamma extra i ho volen ser aquest any. Volen ser la cinquena colla de la història, als seus 14 anys i per aconseguir-ho estan en la seva millor forma. Però just ara els falta quelcom que no pot fallar i que fins ara els havia acompanyat: la gent. A assaig i a plaça.
Queden setze dies pel 25 de juliol. El tòpic i molta realitat diuen que aquest és el dia més feliç en el calendari mataroní. Comencen Les Santes, se celebra la Nit Boja, molta gent comença vacances. Enguany, la màgia intrínseca del dia de Sant Jaume ve augmentada, multiplicada. Sent el diumenge anterior al dia de Les Santes, toca l’actuació castellera de la Festa Major. I els Capgrossos hi arriben amb un propòsit clar: fer la torre de 9 amb folre i manilles.
Amb molt respecte i sense que es pugui assegurar l’intent, la sola intenció repetidament verbalitzada excita les masses properes a la gent de la camisa blava. Tot i que altres vegades ja havien flirtejat amb la possibilitat d’enfrontar-se cara a cara amb els millors castells, els anomenats gamma extra, mai fins ara s’havien complert tots els requisits previs perquè el més gran dels intents pugui reeixir. Els de Mataró arriben a Santes pletòrics de forma castellera. En el moment tècnic més dolç, probablement, de la seva trajectòria i amb la intenció de fer història més interioritzada que moltes altres vegades. Els més pessimistes dubten de la viabilitat de fer-la per Santes, però a la colla es té per segur l’intent aquest 2010. La història toca corneta. Si no és per Santes, per anar curts de preparació, la torre de 9 s’intentarà al Concurs. D’aquest any no passa, es repeteixen molts capgrossos.Un castell històricLa torre de 9 amb folre i manilles va ser el primer gamma extra que es va aconseguir en la recuperació dels grans castells. Va ser el 21 de novembre del 1993 quan la història moderna dels castells comença a l’instant que els Minyons coronaven el primer 2 de 9 amb folre i manilles. L’any següent el carregava per Santa Teresa al Vendrell la Joves de Valls i per Santa Úrsula i a casa, la Vella de Valls descarregava el castell per primera vegada. Els inventors de l’estructura, els Castellers de Vilafranca, la descarregaven per fi el 1995, per Sant Fèlix, després d’intentar-ho en 12 ocasions.
Ningú més l’ha feta. Sols les quatre grans. L’envit històric que llencen els Capgrossos, doncs, quan des de principis d’any asseguren que volen fer la llegendària torre de 9 amb folre i manilles és important.
Per fer la torre de 9 amb folre i manilles no n’hi ha prou amb controlar els castells de 9. Després del 3 i el 4 de 9 amb folre comença una dimensió dels castells molt més inabastable: la gamma extra. La torre de 9 és el més “factible” –sacrilegi semàntic dir-li així, ni que sigui entre cometes– dels super castells, però requereix un domini total de l’estructura de dos, bona canalla i tronc i sobretot gent: molta gent.El factor humàI aquí és on ara, a les portes de saltar al camp, l’equip nota que falla. Per fer la torre de 9 amb folre i manilles fa falta molta gent, moltíssima gent. S’ha parlat de mig miler de persones com a xifra orientativa però segurament més que en números cal pensar en sensacions, per un sacrifici tan alt es necessita un compromís de la gent de la colla, de la ciutat i de la comarca a l’alçada de l’objectiu: i aquí és on fallen ara els Capgrossos.
Diumenge passat, els responsables de la tècnica blava no amagaven la decepció perquè precisament ara, que el cercle virtuós que ha de dur al millor 25 de juliol de la història comença a quadrar, falli la massa crítica. Per això des de la colla s’ha començat a trucar gent desmobilitzada, es demana a antics castellers que tornin, es fa saber a Mataró i el Maresme que se’ls necessita.
El factor humà va ser durant temps el que millor va caracteritzar la colla. També és el títol del llibre de John Carlin que explica com Nelson Mandela va aprofitar el rugbi per unir Sudàfrica. La connexió entre el sentit literal i el que apel·la a l’auto-superació i el sentiment de pertinença del grup és el que fa falta ara. Que la gent que s’interessa pels castells al Maresme, que se sent propera i atreta pels Capgrossos doni més pit que mai ara, quan més se’ls necessita.
Perquè com més unió i gent hi hagi sota el gran intent de la història capgrossa, més probabilitats hi haurà que quedi una actuació de Santes pel record dels anuaris històrics d’aquest tros de terra.
Els Capgrossos, això se sap, assagen els dimarts i els divendres, de 9 a 11 a la seva seu de l’Escorxador, al Carrer Herrera i convoquen tres cites especials, el divendres 16 de juliol al local, el dijous 22 –dia extraordinari– a la mateixa seu i el divendres 23, dos dies abans del gran repte, al mateix escenari reservat pel gran intent: la Plaça de Santa Anna. Aquest divendres 23, a més, es convertirà en una festa d’agraïment a la gent de Mataró que vulgui ajudar els Capgrossos en el moment més important dels seus 14 anys, ja que després de l’assaig hi haurà música i ball amb dos concerts i gresca: la primera nit de Santes la posen els blaus.
Perquè tot sigui rodó, però, ara la pilota és a la teulada dels castellers i castelleres, dels mataronins i mataronines, dels maresmencs i maresmenques. Si les altres vegades va ser la por o el respecte, ara l’únic que pot frenar la torre de 9 amb folre i manilles blava és la manca de gent. Aquesta nit a l’assaig i diumenge a Premià de Mar comença un compte enrere en el qual fan falta moltes camises i molts anhels.Ocasió històricaLa possibilitat que el dia 25 comencin Les Santes amb un Mataró que tingui la seva colla de gamma extra passa perquè se sàpiga interpretar el moment i l’ocasió, perquè es facin les proves oportunes als assajos i perquè la sort o la providència ajudin a qui l’esperi o la vulgui. Són massa els estaments i els equilibris que poden canviar si Mataró es converteix en la cinquena colla a fer-li l’aleta a la torre de 9 i es convindrà que fer-ho a Santa Anna i per Santes tindrà les connotacions místiques úniques perquè l’èxit pugui ser viable.
Perquè aquesta és la gràcia o el drama –segons es vegi– d’aquest intent de torre de 9, per Santes o pel Concurs el primer diumenge d’octubre. En els castells de gamma extra la probabilitat d’èxit és més remota i per tant el premi a la gesta tindrà el millor gust.
Sis cites fins el 25
Sis són les cites, sis són els assajos des d’avui fins el divendres 23, el darrer abans de l’actuació de Santes, marcada en vermell al calendari capgròs. Sis dies per anar a assajar, que es facin bones proves de torre de 9 i se cimenti el somni casteller mataroní. Són els següents: Divendres 9 de juliolDimarts 13 de juliolDivendres, 16 de juliolDimarts, 20 de juliolDijous, 22 de juliolAssaig especial amb entrepans al final.Divendres, 23 de juliol.Assaig especial a Plaça de Santa Anna, amb festa posterior amb concerts de Paracetasoul i la Maquina de Turing.
