Els Armats van demanar diners a l’Ajuntament, l’Alcalde els va concedir un ajut, se’ls va donar 10.000 euros per ajudar a pagar part del viatge a Roma com es fa amb els equips que juguen a Europa. Aquesta seria la versió oficial. L’Alcalde va anar a Roma amb els Armats, es va dir que el viatge valia 600 euros, va aparèixer una factura no detallada per valor de 10.000 euros, això és greu i poc transparent. Això diu l’oposició. És força esperpèntic assistir a com una factura pot ser, per uns la cosa més normal del món, res estrany i tot correcte i per els altres es tracta d’un cas d’ocultació, mala fe del govern i poca transparència. Però el viatge a Roma dels Armats de Mataró, on van ser rebuts pel Papa i l’ambaixador espanyol, ha deixat un rastre polític que dista força de la pau que preconitza el títol dels caps de ferro i és o vol ser una nova guerra en l’escena política municipal. Un món que darrerament acostumava a oferir senyals de consuetud i grans enteses, amb un darrer Ple plàcid i polítiques trenades en pro de lA unanimitat. No se sap si es tracta d’un parèntesi bèl·lic o una tornada a la trinxera però els tints de la polèmica per la ja famosa factura de 10.000 euros a una agència de viatges de Mollet, tiren a obscurs: parlant en plata, hi ha mala llet. Cronologia Situem la polèmica perquè va cremar tinta i pólvora de sobte, fa just una setmana. A principis de setembre els Armats tornen a Roma per celebrar el Mil·lenari i ser rebuts pel Papa. Els acompanya l’Alcalde i ja llavors l’oposició arrufa el nas. El PP pregunta pel cost del viatge, que es xifra al voltant dels 600 euros. La cosa no surt de mare i queda a les Comissions Informatives de Serveis Centrals. Setmanes després el regidor de Convergència i Unió Pere Galbany adverteix de la presència d’una factura, la famosa factura podríem dir-ne, la qual puja als 10.000 euros sense especificar ni desglossar-ne la partida ni els objectius. La metxa s’encén, Convergència i Unió porta el cas a la següent comissió, emet una nota pública en què parla de manca de transparència del govern municipal i exigeix explicacions. La metxa crema i s’acosta a la dinamita. El Partit Popular s’escandalitza per la carta i en una nota pública arriba a parlar d’ocultació. La cosa s’enverina perquè els populars ja anaven amb la mosca rera l’orella de resultes de ser els que havien preguntat per la finalitat del viatge de l’Alcalde i pel seu cost. Merder total: els dos partits acusen la manca de transparència del tripartit mataroní i asseguren desconèixer la finalitat d’aquesta xifra “massa rodona”, en paraules pròpies del PP, per si es tracta d’un ajut als Armats, d’una despesa o de què romanços. Polèmica mediàtica La cosa salta als micròfons dels mitjans de comunicació i s’acaba sabent que, en efecte, l’Ajuntament havia ajudat els Armats a pagar part del viatge i aquests 10.000 euros eren per això, res a veure amb el viatge de l’Alcalde. Explicacions donades, però segurament massa tard. Concretament ha fet tard Carlos Fernández, regidor de Presidència. Més que fer tard no s’ha explicat i, mai millor dit, els de la bancada de la banda de la Riera –si un es mira els Plens de l’Ajuntament– ja li estan passant factura. Porti o no cua, aquesta és la història. El PP es posiciona “Les coses no es fan així i el govern municipal no pot actuar d’amagatotis” explica Paulí Mojedano, cap del grup municipal del Partit Popular. Mojedano fa temps que és crític amb la vida de l’Alcalde amb les entitats, per això va criticar el viatge d’aquests amb l’Alcalde, en va demanar el cost i ara critica igualment els 10.000 euros, en concepte i per la forma. “No és políticament tolerable portar amagat una ajuda així a una entitat, el govern es podria haver explicat i no ho va fer i ens trobem que primer ens diuen que aquest viatge sols ha valgut 511 euros –el cost del viatge de Joan Antoni Baron– i després ens trobem aquesta factura” explica Mojedano. Els populars duran al proper Ple una pregunta sobre aquest fet famós d’una factura que Mojedano també troba “conceptualment no acceptable des del punt de vista del dret de l’administració. Què vol dir 10.000 euros sense desglossar, sense IVA?” es pregunta el líder del Partit Popular a la ciutat. Proper assalt, això sí, al Ple. CiU, l’espolet Si el Partit Popular és el que més incident i taxatiu ha estat, el rècord de burxar i ser expeditius –sempre en el bon sentit– se l’endú en aquest cas Convergència i Unió. El grup municipal de la federació nacionalista ha estat delator i part acusatòria i principal difusor i espolet en aquesta polèmica. La seva intervenció a la comissió de Serveis Centrals va prémer el gallet, la seva nota pública ho va escampar i el posicionament ferm envers el contraatac del govern ha anat a càrrec del seu cap municipal, Joan Mora. I els lectors es figuraran quant deuen haver canviat els temps que el que abans es discutia amb cafè o a la tribuna ara es dirimeix a internet. Els blocs dels polítics locals han estat font de la polèmica amb dues intervencions claus: la de Ramon Bassas i la de Joan Mora. Resumint: quan el divendres passat Convergència i Unió escampa la factura –la d’aquí dalt, hauran entès– Bassas fa un post al seu bloc personal en el que acusa Convergència i Unió i el Partit Popular de fer “d’oposició de la ciutat i no del govern” i anar en contra els Armats. La lectura és recomanable per l’àcid i les andanades en segones intencions. Joan Mora però el respon, lamenta la tàctica d’arremetre els Armats contra l’oposició i senta càtedra de com CiU encara el problema. Manca de transparència sistemàtica “Els Armats de Mataró no es mereixen aquesta política perquè no en tenen cap culpa de la manca de transparència del govern i, per tant, estan al marge de la polèmica” diu Joan Mora que explica els fets amb detall. Mora explica com van trobar la factura i perquè van posar al crit al cel d’una factura de 10.000 euros de la qual en desconeixien l’existència. “Si demanem explicacions sobre la factura sabem que el govern voldrà tirar-nos a sobre els Armats intentant desviar la polèmica com si fos un atac als Armats, –en clara al·lusió a Ramon Bassas–. Aquesta és la política habitual del govern de Mataró quan demanem transparència, intentar enganyar a la gent fent-los creure que l’oposició està en contra de les entitats.” Les explicacions de Fernández Amb les cartes sobre la taula i l’aposta forta de l’oposició en el tema de la factura, primer als micròfons de Mataró Ràdio, qui surt en defensa del govern és Carlos Fernández. Es pot considerar que és la seva primera lídia amb una polèmica política des que mana a Presidència i el regidor se’n surt prou bé. Carlos Fernández explica que no veu res estrany ni extraordinari amb la factura que ja tothom té i que ha desfermat la polèmica. “Els Armats van demanar l’ajuda de la ciutat i l’Alcalde els va concedir via decret una ajuda de 10.000 euros. Sense aquests diners aquesta entitat tan important no hauria pogut anar a Roma”, explicava des de Perú –en viatge institucional– el titular de Presidència. A més, el propi Fernández va fer fer un informe per acompanyar el decret pel qual es donava l’ajut. Així ho explica. El procediment normal El procediment per a l’atorgació de l’ajuda als Armats és “la més normal en aquests casos i l’oposició ha muntat aquest escàndol perquè no ha vist l’expedient, només han vist la factura. Jo diria a la gent de Convergència que es llegeixin tota la documentació que els posem a disposició, perquè tot estava explicat i per culpa que no s’ho van mirar han organitzat tot això” explicava Fernández. Política bruta El regidor s’exclamava via telefònica que “podrien fer el mateix cada setmana, parlar sempre de manca de transparència, perquè sempre que ens pregunten una cosa els hem respost i sempre tenen tota la documentació a disposició”. Fernández trina quan es barreja l’ajuda amb el viatge de l’Alcalde. “És que dubtar de l’honorabilitat de l’Alcalde ja està fora de lloc, és una vergonya aquesta manera bruta de fer política que ha demostrat l’oposició, el govern no pot entendre aquesta manera de fer i menys amb una entitat com els Armats. Per tant, les paraules de Fernández deixen llegir que l’ajuda, la famosa i ditxosa factura de 10.000 euros és “la cosa més normal del món”. “És el mateix que quan ajudem els equips esportius que juguen competió europea, també els fem ajusts extraordinaris”, diu. La cosa més normal o manca de transparència tant és: això és salsa a la vida política de casa.
La CUP ho titlla de “subvenció encoberta”
El grup municipal que menys carnassa n’ha fet de la polèmica de la factura ha estat la CUP. Xavier Safont-Tria, el seu regidor, explica que “nosaltres no volem entrar en si s’havia de suvencionar o no els Armats, és un altre debat, el que ens queixem és que les subvencions tenen un procediment molt clar que és un altre que aquest, tenen una reglamentació clara que ara no s’ha utilitzat pel que l’ajuda als Armats pot ser una subvenció encoberta” va dir el portaveu de la Candidatura d’Unitat Popular.Els famosos 10.000 euros als Armats van ser una ajuda per finançar el viatge de l’entitat a Roma però la mateixa entitat va pagar prop del 85% del cost dels viatges: una aclaració que calia fer.
