L’educació pública, en efervescència

La Diada de l’Ensenyament arriba diumenge al seu desè aniversari, després del 19-M

L’atzar del calendari han fet coincidir en quatre dies dues cites de les que posen, sempre segons caprici de l’agenda mediàtica, l’ensenyament en el punt de mira de tots. A més de la vaga de l’ensenyament primari i secundari, aquest diumenge el Parc Nou acull un any més la Diada de l’Esenyament Públic que tira endavant el MUCE, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa

Primer de tot cal partir de la premissa que un esdeveniment té poc o res a veure amb l’altre. La Diada de l’Ensenyament Públic té data fixada de fa mesos, sempre s’acostuma a celebrar en dates properes a la pre-inscripció escolar buscant l’efecte atractiu de l’educació pública i s’emmarca dins una reivindicació de to festiu del que és i del que hauria de ser l’ensenyament que té com a titular l’administració.

Ricard Aymerich, membre del Moviment Educatiu del Maresme i president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, es remunta a l’origen de la Diada, ara que el número rodó brinda l’anècdota de l’efemèride. “La Diada, tal i com la coneixem ara, es va començar a fer fa 10 anys tot i que ja temps endarrere, força abans el MUCE ja feia una tasca amb diferents actes de difusió. La Diada va néixer perquè els titulars dels centres públics no feien la feina que nosaltres fem, la de reivindicar l’ensenyament públic, explicar-lo, promoure’n el valor afegit i ressaltar-ne els aspectes positius o els seus valors.”.

La Generalitat de Catalunya va promoure les primeres campanyes institucionals per l’educació pública sols fa 4 o 5 anys. Abans la feina era dels propis centres i d’entitats aglutinadores amb actes singulars com la Diada de l’Ensenyament.La Diada d’aquest mateix diumenge seguirà el guió habitual. A dos quarts d’11 es farà una cercavila de gegants des de l’Ajuntament al Nou Parc Central, a les 11 es llegirà el manifest de la Diada, hi haurà ball de gegants i música i activitats diverses, una exposició i s’acabarà a quarts de dues amb una tabalada i el fi de festa. “La Diada de l’Ensenyament Públic escull cada any un valor, un aspecte a ressaltar i enguany, en ser la desena, farem una mica la vista endarrere i recopilarem material dels darrers anys” anuncia Aymerich. El lema de la Diada d’aquest diumenge és ‘La Terra és casa nostra, tinguem-ne cura’ i se centra en el medi ambient.

 

Motivació medioambiental

Assumpció Itxart, membre del Moviment Educatiu del Maresme, explica que “enguany el Medi Ambient s’ha treballat com sempre des de les escoles. És un tema que sempre cal tenir present, fàcil de treballar a diferents nivells i que permet el pal de paller de la Diada que és l’aportació que cada centre fa amb una acció relacionada al tema de l’any”. Itxart, mirant enrere creu que la Diada té més vigor ara que fins i tot quan es va crear. “La Diada el que acaba sent és una manera de trobar un espai i un temps perquè tots els que som l’escola pública ens trobem i ens reivindiquem com a tal. Fa 10 anys no hi havia tants problemes com ara, la Diada segueix sent més necessària que mai perquè actualment a l’ensenyament públic hi ha molta problemàtica nova com els alumnes que requereixen educació especialitzada i estem en un escenari que requereix molts més recursos ara que mai” explica Itxart.Festa conjuntaLa Diada de l’Ensenyament Públic és una festa conjunta dels centres, les associacions de mares i pares, quan hi han participat també han entrat les d’estudiants, els sindicats de mestres i professors o els mateixos moviments de renovació pedagògica, és la festa de la reivindicació d’un model escolar públic amb els seus valors i virtuts i una forma de seguir, amb caràcter reivindicatiu alhora que festiu, reclamant millores per a l’educació pública.Tornant a Aymerich, el membre dels moviments de Renovació Pedagògica admet aquest caràcter reivindicatiu com a propi de la festa, però en ressalta l’element de promoció, de difusió de la pròpia realitat. “Segurament si no tinguéssim res a reivindicar no s’hauria de fer la festa, però és clar que s’han de demanar millores igual que s’ha de seguir fent valer valors com l’equitat, la diversitat, que són propis i que ens hem de sentir propis a l’escola pública.

El paper de la públicaEl paper de l’escola pública a Ca­ta­lunya on es reparteix amb la pri­va­da concertada pràcticament a parts iguals el nombre d’alumnes, és doncs el punt de partida de la festa de l’educació que és aquesta Diada de l’Ensenyament que Diumenge al Nou Parc arribarà a la xifra de deu edicions.

Fragment del manifest de la Diada de l’Ensenyament Públic

L’educació d’un país ha de ser prioritària pel seu govern i aquest no pot escatimar inversions per a la formació d’aquells que seran el futur de Catalunya. Cada curs hi ha més alumnat a Catalunya i a la nostra ciutat també.• Necessitem més escoles per evitar la massificació d’algunes aules i exigim la construcció definitiva dels nous centres projectats.• Necessitem més recursos humans per dotar els centres de temps suficient per poder treballar en equip i una millor atenció a l’alumnat i a les seves famílies.L’escola pública ha demostrat que pot tirar endavant amb l’esforç de les famílies, del professorat i de la resta de la comunitat educativa (...) defensem una cultura on l’aprenentatge és significatiu perquè respon a l’acció, la implicació i la reflexió sobre allò que s’aprèn