Des de la darrera campanya electoral, hi ha hagut una proposta política que ha sonat molt. El projecte del Partit Popular de Mataró i que tracta d’un canvi físic del port de la ciutat per tal d’impulsar la vessant litoral. La idea es va presentar al Ple i les votacions van ser favorables. Tots els partits polítics van donar el vist-i-plau a la proposta a excepció de la CUP, que es va abstenir. Des de llavors, el projecte dels populars té llum verda per començar a fer els seus primers passos.
“No és un projecte del port, és un error que habitualment comet la gent”, puntualitza Paulí Mojedano, regidor del PP a l’ajuntament de Mataró. Ell és, juntament amb Carlos Súnico, qui va redactar el projecte sota el títol: “El mar, mirall de Mataró: Una nova indústria Marítima per a Mataró”. A primer cop d’ull, sembla que els canvis siguin tan sols físics, una mera ampliació de la zona portuària de la ciutat. Res més allunyat del plantejament dels populars. “El port és un element important, però no és només això, és un projecte transversal i un posicionament de ciutat”, declara Mojedano.
L’origen de la idea va tenir lloc durant la passada campanya electoral del 2007. “Vam estar reflexionant sobre quin camí de diferenciació podíem trobar per a Mataró en una situació, en què el teixit industrial de la ciutat, sobretot tèxtil, havia quedat totalment desmantellat”, diu el líder del PP de Mataró, que critica que no fos l’alcalde qui fes aquesta reflexió. La conclusió va ser que la diferència entre Mataró i les ciutats competidores com ara Granollers, Sabadell, Terrassa o Vic, entre altres, era el mar. I així va néixer un projecte ambiciós que aprofita la vessant litoral de la capital del Maresme per a fer un gir en la seva activitat.
El pla estratègic del port de Mataró abarca tres sentits en concret. D’una banda la creació d’una indústria nàutica important. En segon lloc, el desenvolupament d’un sector de coneixement vinculat al mar. I finalment l’increment de l’àmbit del turisme, l’oci, l’ecologia i la salut.
La indústria“Fer de Mataró un “home” port, aprofitar i ampliar els usos nàutics de temporada centrats en l’oci i engrandir el port per a mega iots”, explica el president del PP de Mataró. Segons explica, de moment les embarcacions tan sols poden arribar als 15 metres d’eslora. El projecte actual preveuria un augment de la mida fins a 60 metres d’eslora. Segons les al·legacions presentades per Mojedano, el Pla Estratègic tan sols ha previst 12 amarratges per a embarcacions de 30 metres d’eslora, 8 embarcacions de 26 metres i 6 naus de 24 metres.
El terme super iot o mega iot, s’utilitza per a les embarcacions que superen els 30 metres. “A partir de 30 metres, l’impacte econòmic és exponencial ja que les grans naus vindrien a hivernar a Mataró i aquí farien tot el procés de redisseny, manteniment, reparació, amb tots els serveis auxiliars que això suposa”, diu Mojedano. Parlant en termes més concrets, el president popular posa un exemple del cost d’una embarcació de gran eslora, així com del seu manteniment: “Un vaixell de 40 metres costa aproximadament vint milions d’euros i el que costa anualment el manteniment és el deu per cent, és a dir 2 milions d’euros”.
L’ampliació del port per tal de donar cabuda a naus tan grans implicaria, també, la creació d’un heliport al final del nou l’espigó. A més, cal tenir en compte les tripulacions de les embarcacions, la creació de centenars de llocs de treball i la regeneració de sector complementaris de restauració i oci que girarien entorn aquesta activitat: hostaleria de creuers, marineria, mecànica naval, fusteria de ribera, pescadors...
El coneixement
Al voltant de tota la indústria nàutica i la nova fesomia del port, el projecte transversal del PP planteja la necessitat de portar centres importants de coneixement a la nova Mataró litoral. Per això va sorgir la proposta d’instal·lar a Mataró una universitat de ciències marines. “Agafar tots els estudis dispersos vinculats a la nàutica i al mar i integrar-los en una universitat”, afegeix Paulí Mojedano. En aquest sentit, hi ha una escola de formació professional de nàutica i marineria a l’Ametlla de Tarragona. “Si s’estableix una frontera a Barcelona hi ha una escola al sud però en falta una al nord que podria estar ubicada a Mataró”, reflexiona el popular.
A banda d’això, s’han començat a establir contactes amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), entitat que pretenia crear una facultat de teràpies naturals, el mateix que havia proposat el PP a la darrera campanya electoral mataronina. “De seguida la UOC va trobar interessant poder-la establir a la nostra ciutat i vam concertar una reunió amb Alícia Romero, de l’IMPEM, i la UOC”, relata Mojedano. Les reflexions del regidor del PP encara van més enllà i aventura que podria instal·lar-se una escola de vela amb suport municipal que permetés crear un centre d’alt rendiment en la nàutica de competició. “Seria una espècie de Masia del Barça, una pedrera que donés possibilitats de generar esportistes d’elit”, diu el polític.
Finalment, la tercera branca del projecte marítim de la ciutat pretén internacionalitzar Mataró. Esdevenint l’únic centre europeu amb indústria nàutica, activitat nàutica esportiva i centre de coneixement i tecnologia vinculat al mar, la ciutat seria capdavantera en el sector. “Se situaria en el mapa global com una ciutat atractiva on el que s’anomena classe creativa busqui ubicacions d’aquest tipus”, diu Mojedano. Tot plegat generaria talent, creativitat, innovació i riquesa “en cadena”, assenyala.Els elements turístics que es podrien potenciar, segons el president dels populars, passarien per l’alguer, el subsòl marítim de la ciutat que és d’una gran riquesa i peculiaritat, les teràpies marines de salut a través del tractament d’aigües i la indústria alimentària.Gran impactePel que fa a les repercussions, serien, segons apunta el dirigent popular, importants i s’estendrien en diferents direccions. En termes de facturacions econòmiques el projecte marítim suposaria un augment de diner a la ciutat especialment pel què fa a l’hivernació de les naus.Tanmateix, els avantatges no serien tan sols econòmics, sinó que es generarien una gran quantitat de llocs de treball. “Es deriva en la creació d’empreses vinculades al coneixement i la tecnologia nàutica, i tots els sectors relacionats amb el manteniment de vaixells”.Finalment, Paulí Mojedano remarca especialment la cohesió necessària ja no només entre els partits polítics de la ciutat sinó del teixit social. “És molt important que tota la ciutat camini darrere aquest projecte, el gran projecte de Mataró durant els propers 30 anys”, conclou el president del Partit Popular de Mataró.
L’aspecte del nou portLa imatge cedida pel Partit Popular mostra el primer plantejament visual del projecte que es va presentar en la campanya electoral. La imatge inclou el nou braç de prolongació al mar, juntament amb altres elements com l’Heliport.No obstant, la prolongació de l’espigó no s’efectuarà tal i com mostra la imatge. “Tècnicament hem descartat fer la prolongació pel mar després de parlar amb alguns experts”, afirma Paulí Mojedano, president del Grup Municipal del partit Popular de Mataró. L’ampliació es faria en horitzontal, cap a ponent, sense tocar el braç actual. Malgrat això, no es vol renunciar al nou braç. Així, el nou espigó estaria situat, doncs, on hi ha les platges que es veuen a l’esquerra de la imatge.
Créixer des del marEls redactors del projecte, Paulí Mojedano i Carlos Súnico, expliquen les característiques essencials del pla marítim en el text presentat al Ple de l’Ajuntament. Alhora, deixen clares les seves motivacions i intencions, així com la pròpia visió del què ha de ser la posada en marxa del projecte en el següent fragment: “La idea central del nostre projecte és que Mataró no està al mar, sinó que és el mar". "Un cop arribats a la identificació i interiorització d’aquesta definició, la resta és conseqüència. Es tracta d’un posicionament de Mataró en el mapa com a ciutat marinera i nàutica, i d’una declaració de quina és la seva vocació de futur en l’àmbit econòmic-industrial, esportiu, cultural i d’oci”.
