La celebració del Mil·lenari de Santa Maria s’allarga i per un bon motiu. Després de tot un any de celebracions, la Basílica mataronina va tornar-se a omplir el passat dia 25 en la missa que havia de cloure els actes de celebració però els motius de joia no s’acaben i la celebració s’allargarà fins la propera tardor. El motiu, anunciat pel rector Mossèn Joan Barat durant l’eucaristia i avançat abans a Mataró Ràdio, que el Vaticà ha accedit a la beatificació del doctor Samsó. Josep Samsó Elías va néixer a Castellbisbal, al Baix Llobregat el 1887. Va morir al cementiri de Mataró, afusellat per anarquistes, els braços en creu, de cara al poble i, diuen, perdonant als seus botxins. Era l’1 de setembre de 1936 i encara no feia dos mesos que a tot Espanya s’havia iniciat, arran de l’aixecament dels militars en contra el govern de la República la Guerra Civil. El mateix 18 de juliol que s’iniciaven les hostilitats, el doctor Samsó va deixar de treballar, no es podia dir missa. El 30 del mateix mes seria detingut juntament amb altres religiosos locals i dut a la Presó de Mataró, fidel reflex del venjancisme polític propi del frontisme d’una contesa bèl·lica. L’1 de setembre moria, 12 anys després d’haver arribat a Mataró.
La història del doctor Samsó ha estat, a escala local, la de la pròpia tragèndia de la reraguarda republicana, l’icona dels descontrols causats per l’agitació social i la persecució, sobretot anarquista, contra la religió.
És la història d’una reivindicació, d’un home, d’un rector recordat quasi des del si de la seva mort, causa sagrada per la comunitat cristiana mataronina que va lluitar per la seva beatificació, escenari a escala local, la més propera i descarnada, del que va suposar a tants i tants altres llocs la Guerra Civil que acabà el 1939. A Mataró el 27 de gener.Beatificació concedidaAra al doctor Samsó el beatificaran. Segons fonts de Santa Maria no es pot concretar la data de la celebració de la beatificació més enllà del genèric “serà per la tardor” però especulant no és gens arriscat avançar que possiblement el dia del beat doctor Samsó es vulgui fer coincidir, a partir de la seva beatificació, amb l’1 de setembre, l’aniversari de la seva mort i el dia en què a Santa Maria se’l recorda anualment.Una beatificació és un procés de reconeixement pòstum en el que a un màrtir se li avalua la vida, expedienta les seves accions i s’inicia un camí jurídico-religiós perquè algun dia sigui beatificat. Això ho decideix el Vaticà, la màxima autoritat eclesiàstica dels catòlics que si accedeix a incloure el “candidat” com a beat, permet que a nivell local, si s’ecau, pugui iniciar-se una devoció cap a la figura, en aquest cas el doctor Samsó.L’expedient per arribar a ser beat és molt seriós, l’ha d’aprovar la Congregació de Ritus després d’un procés on hi ha el denominat “advocat del diable”, el fiscal que defensa la integritat de la llei. En el cas del Doctor Samsó, que serà beatificat abans d’acabar l’any, la beatificació ha arribat a bon port gràcies a que després d’haver-se tramitat les darreres dècades la seva causa en un paquet amb altres “candidats” finalment i en motiu del Mil·lenari, s’ha accedit des del Vaticà a la beatificació en solitari.
En solitari, millor“Si no haguessin tret el doctor Samsó del conjunt i portar la causa individualment, s’hauria tardat molt temps a veure el rector màrtir com a beat”, explica Rafael Soler, membre del Museu Arxiu de Santa Maria i testimoni, de nen, dels darrers dies del rector assassinat.Per sort per la causa dels fidels de Santa Maria, la influència mataronina arriba fins les més altes esferes. Això ha permès aquesta “tramitació en solitari”. Ben aviat, als pocs anys de la mort del rector, des de Mataró va néixer la causa de la beatificació. “Es va portar al bisbat perquè les parròquies no tenen aquesta facultat i és el bisbat la institució que pot intervenir i la seva causa es va ajuntar amb la d’un bisbe de Barcelona i dos capellans més morts durant la Guerra Civil. Això va passar a ser un expedient que es va anar engreixant amb més noms i Roma va demanar tota la llista dels capellans morts pel simple fet de ser-ho” explica Soler.Però el fet de ser un element més d’un paquet jugava en contra les possibilitats de Samsó ja que, per si fos poc, a ningú escapa la polèmica que aixeca les beatificacions dels religiosos morts durant la Guerra Civil en ple debat sobre revisionismes i memòries històriques i una època de tibantor entre església catòlica i el govern espanyol.
En tot cas per incidència directa del cardenal Ramon Julià, escolapi mataroní a Roma que últimament dóna les transmissions del Sant Pare, han aprofitat el Mil·lenari de Santa Maria per treure la del doctor Samsó de la pila de causes i promoure la beatificació per separat. Aquesta, per tant, arribarà i serà el colofó final a dècades de demandes per part dels religiosos locals d’honorar degudament el rector màrtir de Santa Maria.
El testimoni de Rafael SolerEl propi Rafel Soler explica la proximitat del mossèn mort relatant les vivències seves al costat del doctor Samsó. “Jo recordo molt al doctor Samsó a catequesis. Era un home més aviat seriós i d’ell s’ha dit que tenia un caràcter dur. Jo puc dir que amb els nois era sempre afable i carinyós” explica Soler, que afegeix una anècdota personal “quan anàvem a catecisme, ens donaven uns tiquets d’assistència com a moneda per al premi de final de curs, jo volia un llibre que ja s’havia acabat i ell, sabent-ho, me’l va donar al cap de pocs dies” o com “va venir a casa a veure el pessebre, amb mi sempre va ser molt proper i carinyós, era atent a la gent, amable, no es mereix la fama d’home seriós amb la que se’l recorda”.
AjusticiatEls fets de l’1 de setembre, quan va ser assassinat el Doctor Samsó han marcat el dolor de la comunitat creient local durant dècades, ha estat clau perquè Samsó sigui properament beat i perquè Mataró tingui un nou beat a qui tenir-li devoció. Rafael Soler explica que “va ser una mort molt sentida, era un home molt estimat, havia dut una trajectòria molt bona al capdavant de Santa Maria. Així, restaurant l’església i fent que es pogués demanar el títol de Basílica.” Soler recorda que “quan van intentar cremar l’església el 6 d’octubre del 1934, ell mai va denunciar les persones que l’havien dut a l’església, i els va perdonar, va mostrar tota comprensió i perdó, al contrari dels elements que els van matar”.
Enterrat a Santa MariaLa celebració del dia del beat Samsó, que sigui confirmat com a tal abans de final d’any, podria molt ben ubicar-se en el dia 1 de setembre, aniversari de la seva execució. A Josep Samsó el van matar al Cementiri de Mataró i una instantània seva acabat de morir és una de les perles de la corona del Museu Arxiu de Santa Maria, la fotografia que mai haurien volgut tenir. Les restes del futur beat descansen a la capella de Les Santes Juliana i Semproniana, a la Basílica de Santa Maria on van ser traslladades el 1944 en un acte emotiu. El 1959 el bisbe de Barcelona va anunciar la seva incoació i involucració en el cas de beatificació del rector màrtir que també té un recordatori al lloc on va ser ajusticiat, al cementiri on s’erigeix un obelisc que recorda el lloc on van caure. La mort del rector de Santa Maria i la seva reivindicació passen a ser, amb la seva beatificació, encara més, part de la memòria històrica de la ciutat.
La Plaça de Santa Maria portava el seu nomTant bon punt va acabar la Guerra Civil, es van canviar els noms de les places i els carrers de la ciutat –aquest és un tret comú en tots els canvis de règim– i l’actual Plaça de Santa Maria va passar a dir-se Plaça del Doctor Samsó en honor al rector de Mataró entre 1924 i 1936. Amb l’arribada de la democràcia i els primers ajuntaments elegits pel poble es va canviar el nom a l’actual Plaça de Santa Maria per fer honor a l’església –que és Basílica gràcies a Samsó, precisament– a la que antigament, abans de la Segona República era coneguda com la ‘Plaça del Rei’ de Mataró. Actualment no hi ha cap plaça dedicada al monarca i la Plaça de Santa Maria té el nom consolidat però el canvi de nom que “s’abandonés” el nom del rector màrtir de l’església no va agradar gaire a la comunitat assídua a Santa Maria que, en record i perquè no s’oblidés al doctor Samsó van penjar-hi el recordatori que figura a la façana.
