Segur que molts lectors hauran passat per davant del Doctor Bike, la botiga de bicicletes de l’avinguda Maresme, davant de “Can Maitanquis”. Però de ben cert que mai ningú s’ha parat a pensar què s’hi cou allà dins. El propietari és en Raúl Hernández Silva i sembla un jove qualsevol, un mecànic de bicicletes que ha muntat la seva pròpia botiga. Doncs bé, en Raúl no és un mecànic qualsevol, el 2007 va fundar el club ciclista Br. Bike Racing Team.
El cap de setmana passat en Raúl va posar el cartell de “tancat” a la seva botiga i l’equip Dr. Bike Racing Team, incloent-hi corredors, tècnics i mecànics, va fer via cap el desert del Sàhara, al Marroc, on s’ha estat disputant la Nissan Titan Desert. No se’n parla gaire, però la Titan Desert és una cursa de marató i “mountain bike” que aplega ciclistes de la més alta categoria, i ha estat qualificada per algun d’aquests pesos pesants com “la prova més dura del món”. Aquest any celebra la seva quarta edició des que va començar el 2005. Es tracta d’una competició pel desert del Sàhara al Marroc on participen un total de 190 ciclistes. La cursa consta de cinc etapes de diversa dificultat i que recorren un total de 500 quilòmetres. Les condicions de la competició són d’allò més dures i els corredors han de suportar la pols, el vent i les altes temperatures del desert durant cinc dies.
L’equip Dr.Bike Racing Team, va desembarcar diumenge passat al Marroc per intentar repetir l’experiència de l’any anterior al desert. Va ser aleshores quan en Raúl va demostrar a aquells ciclistes de nom consagrat mundialment que hi havia algú que els podia plantar cara. Patrocinat per Ibercarrera Porsche, en Raúl va treure de les mans d’algun professional la satisfacció de pujar al graó més alt del podi en dues etapes de la competició. Es va convertir, així, en el pilot que més etapes va guanyar a la Titan Desert 2008.
El paper del català va ser digne d’admiració. Va pujar quatre vegades al podi en les cinc etapes que configuren la cursa. Dos primers llocs, un segon, un tercer i un setè. Aquestes són les xifres que defineixen l’actuació de Raúl Hernández. Tercer en la classificació general, va ser només sobrepassat per Roberto Heras i Joan Llordera, i va deixar enrere un bon grapat de professionals del ciclisme.
La sorpresa l’any passatNingú havia apostat per ell, pocs el coneixien, cap el temia, però el mataroní va demostrar que ni un gran nom, ni un gran patrocinador, ni tampoc una magnífica forma física són suficients per guanyar una cursa que demana molt més; demana força de voluntat, enginy i astúcia, i aquests són valors que passen per damunt de qualsevol qualitat física a l’hora d’afrontar reptes d’aquesta dimensió. I Raúl Hernández ho va deixar ben clar.
Així doncs, aquest any, l’equip del Dr.Bike, format per Raúl Hernández, Ismael Ventura i Fernando Pérez van arribar a la Titan Desert 2009 amb la intenció d’igualar els resultats de l’any passat o superar-los. Ventura i Pérez són dos grandíssims corredors, amb molta experiència i juntament amb Raúl van preparar la cursa per imposar el nom de l’equip Dr. Bike Racing Team en les caselles més altes de la classificació. El Tot Mataró va voler entrevistar Hernández abans d’afrontar la Titan Desert.
Com definiries la Titan?Diuen que és la competició de ciclisme més dura que existeix, tant físicament com psicològicament. S’ha de ser molt conscient d’on es va. No només s’ha de tenir en compte l’entrenament físic, que és molt important, però també s’ha d’entrenar el cap. Aquesta cursa representa un càstig físic enorme pels corredors: s’arriben a temperatures de 50ºC i això provoca deshidratació i llagues. La gent va caient mica en mica i al final només quedem quatre corredors al capdavant.
Podríem qualificar-la com el París-Dakar del ciclisme?Potser sí. Jo el que sé és que és molt dura. Ho és tant que fins i tot ciclistes professionals que hi participen l’han qualificat com la prova més dura del món. Ni el Tour de França és tan dur. Allà tens llits, massatgistes, comoditats. A la Titan tens una tenda i un matalàs al terra al mig del desert.
Com és l’estada allà?Mentre competim, ens porten les bosses i les tendes d’etapa en etapa, així que, quan acabes un tram, tens tot el que necessites allà. Quan no competim, estem a les “haimes”, que són unes tendes per unes sis persones. Cadascú té una “haima” assignada, i allà hi passem l’estona i hi dormim en matalassos per terra.
Com afrontes la prova aquest any?Aquest any l’afronto d’una manera diferent que l’any passat. Aquesta vegada porto un molt bon equip, marxem tots i tanquem la botiga. El que passa és que físicament no sé com estaré. Les condiciones de la feina aquests últims dies no m’han permès preparar-me com m’hagués agradat. A diferència de l’any passat, aquest cop m’ho he près més com a feina que no pas com a esportista. Aquestes últimes setmanes he preparat les bicicletes de seixanta-quatre corredors i he organitzat i preparat tot el seguiment del protocol de manteniment i reparació de les bicicletes del meu equip durant la cursa, així com també el control minuciós de cada un dels corredors que conformem l’equip. Sóc conscient que tot això em pot passar factura i em pot fer canviar els resultats respecte l’any passat, però també és cert que quan et poses el dorsal a la bicicleta et transformes i ja no hi penses més.
Reconeixement insuficientRaúl Hernández Silva va començar a competir en ciclisme als 12 anys. Més tard, a la categoria de cadet, va començar amb la mountain bike, aconseguint bons resultats. El seu palmarès inclou un tercer lloc al Campionat de Catalunya Júnior, un tercer lloc al Campionat d’Espanya sub-23 de ciclocross així com tres Campionats de Catalunya de descens. Malgrat tot, el seu esforç i el dels integrants del seu equip no sempre són reconeguts com cal. Així ho van observar a la darrera edició de la Nit de l’Esport de Mataró on en Raúl va obtenir el cinquè i últim lloc en la seva categoria. El mateix va passar amb un dels seus pilots de trial, Andreu Miró, que, tot i ostentar un Campionat del Món de Trial amb la selecció espanyola, només va aconseguir la segona posició. Hernández desitjaria que el ciclisme i les seves diverses modalitats fossin més reconeguts a nivell esportiu per fer conèixer aquest esport entre els ciutadans.
Un club jove però amb gran potencialEl Dr. Bike Racing Team es va formar el 2007, any en què va muntar la primera cursa de trial mai celebrada a Mataró a nivell mundial. Amb els World Trial Youth Games, Dr. Bike Racing Team es va estrenar com a equip. Raúl Hernàndez, el president, s’ha especialitzat en l’organització de proves en la modalitat de trial i ha format una pedrera de corredors que despunta en la competició. És el cas del jove corredor Domènech Lladó, que només amb nou anys d’edat ja ostenta un títol mundial propi a la categoria més jove. No obstant això, el club ha topat amb certs problemes per organitzar competicions. Les rigoroses normatives existents al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que no permeten dur a terme competicions de ciclisme, ha suposat la suspensió de curses programades al Parc Forestal. Això ha fet que les subvencions previstes per muntar les curses també se suspenguessin i dificultant el finançament del club.
