En Mauro, la Marta i en Joan tenen ben poques coses en comú. Ni l’edat, ni els gustos ni res. En Mauro té set anys, la Marta està a punt de fer-ne 17 i en Joan supera la seixantena i no ens vol dir per quant. Tant és. Hi ha quelcom que els uneix. Un passeja pel centre de Mataró un dissabte i se’ls troba, als tres, ataviats dels colors blau i grana, lluint la seva passió pel Barça. Són tres que serveixen per entendre l’ona culé que ha envaït Mataró. I dimecres pot caure la Champions.No valgui aquest reportatge per provocar una guerra de colors, aficions ni res semblant. En una Mataró cada dia més mestissa i diferent sovintegen els que no són del Barça perquè de fet ningú obliga a res, més faltaria. I és la cosa més normal del món no anar pel carrer lluint la samarreta, la bufanda, el bolso o un pin amb els colors del club de moda. Passa que com és sabut la temporada que ha dut a terme l’equip que entrena Josep Guardiola ha estat sublim i això es nota, a aquestes mateixes hores de dissabte, passejant per Mataró.
Els balcons, alguns, ja els penja la bandera del Barça i a altres la polivalent senyera catalana que sempre fa el fet que ha de fer. A les zones de joc els infants, també alguns, vesteixen la samarreta de l’Eto’o, en Messi o en Ronaldinho, que sembla que encara no està oblidat. Parlant amb els pares se’ns comenta que fins i tot a algunes escoles que no hem ara de delatar –perquè tampoc han fet cap pecat– se’ls ha recomanat que s’abstingui la quitxalla de vestir amb els colors del club barcelonista. Què seria de l’escola sense la rivalitat segons el gust futbolero? Menys, segur.
Una carnisseria del Casc Antic ressona de conversa futbolística a quarts de dues, a punt de tancar. Avui el Barça pot guanyar la lliga pel que es veu i per això, també preguntat al respecte, la quiosquera de la Plaça de Santa Anna diu que ha venut més exemplars dels diaris esportius que de costum. A una botiga prop de l’Ajuntament ja han tret directament el penjador de la roba més llaminera al carrer. Tota la que s’hi oferta duu el mateix escut i al punt de les deu de la nit, tot i que qui juga és l’etern rival de l’equip que ara resulta que tants proclamen, el carrer té el gust força buït de les grans ocasions. Potser és Eurovisión però no en fa massa pinta, sincerament.A la quarta potser cansaQuan prop de les dotze de la nit Espanya s’ensorra en les votacions eurovisives, comença el soroll de clàxons, expressió nostrada que n’ha passat una de grossa. Dels balcons surt algun crit i la Plaça de Santa Anna, santuari de les celebracions d’aquests dos colors s’omple però no gaire. A la Plaça d’Itàlia, temple madridista per excel·lència, també ressonen les celebracions. Curiós el cas de la rotonda més peculiar de la ciutat amb les celebracions esportives. Pesi a qui hagi de pesar allà s’hi va viure per la passada Eurocopa la celebració més massiva que es recorda de res futbolístic a la ciutat. I ara també parla en idioma barcelonista, variant dialectal amb proverbis contra l’etern rival i amb rimes més aviat dubtoses.
Tornant a la Plaça de Santa Anna una aficionada que voreja la trentena comenta que “això ja cansa”. És la quarta celebració barcelonista als carrers de Mataró, igual que als de la gran majoria de Catalunya, en pocs dies. Primer va ser la victòria al camp de l’etern rival, una pallissa que va desfermar la gent. Després la classificació per la final de la Champions, dimecres dia 13 per la Copa amb molta gent i el dissabte que s’escriu això menys gent. Cansa celebrar? Segurament no.
Tornem a en Mauro. Juga amb els amics entre els que hi ha més samarretes del Barça. Tornem a la Marta, prepara la selectivitat amb una samarreta de polièster que la deu fer suar. Tornem a en Joan que fa conversa tot cofoi amb una bufanda que per la temperatura no deu pas fer falta. Podríem tornar a mil exemples per entendre una febre barcelonista expressada enguany amb més orgull que potser cap altra ocasió. Sols el 92 o el 2006 se li assemblen.I encara queda la Champions Les concentracions festives per una victòria o trofeu tenen un guió conegut i faltat de gaire sentit. Gent, banderes i bufandes, molts càntics, gent de tot tipus, bengales i petards i temps segons hagi estat la conquesta. La de dissabte passat era un xic apenada, era cansada. La Laia, la noia que deia que estava cansada, replica amb l’espurna que encén gran part de l’eufòria desfermada. “Encara queda la Champions” diu. I com sentint-la els Mauros, les Martes i els Joans segueixen passejant per Mataró l’endemà, quan els diaris escassegen al quiosc d’abans i les carnisseries són tancades però les converses segueixen tenyides. La pregunta és, per la Champions què?Preparats per la gran festaEl Barça disputa dimecres que ve la gran Final de la Champions League i podria endur-se el seu tercer guardó. En aquest cas tot apunta que de consumar-se l’anhelat triplet la mobilització a Mataró seria similar a les que van seguir les conquestes dels dos ceptres europeus anteriors. Els bars de tot Mataró confessen que esperen frisosos dimecres que ve per omplir. En Francisco d’un bar proper a la Plaça de Granollers reconeix que el Barça ha posat el futbol de moda i que això es nota a caixa cada cop que hi ha futbol. Als bars també s’ha de sumar l’organització de pantalles gegants amb l’aposta segura de la de la seu dels Capgrossos que s’està consolidant com un epicentre barcelonista on degustar el futbol en òptimes condicions.
En cas de victòria barcelonista, la festa passaria als carrers de Mataró. La Policia Local no vol donar detalls del dispositiu especial de seguretat que prepara per dimecres que ve tot i que es repetirien les mesures preses els darrers temps que quasi sempre han impedit grans incidents. Sigui com sigui la febre blaugrana que ha envaït la ciutat pot tenir dimecres que ve un altre punt d’inflexió o la seva més que presumible data de caducitat. La moda passarà i els nens aniran a escola vestits de nen, en Mauro potser no mira el futbol de pretemporada a l’estiu, la Marta aprova la selectivitat amb un text que no parli de futbol i en Joan es venç a la calor i reconeix que ja no toca la bufanda.
Mentrestant la ciutat manté l’encanteri de colors blau i grana en la que està sumida les darreres setmanes i s’admeten apostes que dimecres, a tres quarts de nou, no hi haurà cap ànima pel carrer. Després que passi el que ha de passar: si cal, que no guanyi el millor.
Els maresmencs afortunats
D’entre tota la massa barcelonista n’hi ha amb més sort que els altres. Són les desenes de maresmencs que dimecres que ve seran a l’Olímpic de Roma per veure la final de la Champions. Hi viatjaran en vaixell, alguns, en avió, en cotxe particular o amb autobús. En Manel Flores, delegat de penyes barcelonistes al Maresme, organitzava un autobús que no tenia gaire èxit i que segurament ajuntarà penyistes del Maresme amb d’altres del Llobregat per recórrer les 16 hores que es calcula que es tarden per arribar a Roma per carretera. Lògicament també per tornar. “La majoria de la gent està optant per l’avió i això que els preus estan bastant disparats, el tema del viatge llarg els tira enrere” explica Flores. La Penya Barcelonista de Mataró també tindrà els seus representants a la finalíssima de Roma però aquest cop no fleten un autobús propi com van fer amb la final de París. Maresmencs afortunats que ho viuran ‘in situ’.
Dues pantalles gegants
Tot i que al tancament d’aquesta edició, l’organització no ho podia assegurar al 100 per cent, tot apunta a què, com es va organitzar el 2006, Mataró tindrà una pantalla gegant per poder veure la final de la Champions League que dimecres ha d’enfrontar el Futbol Club Barcelona amb el Manchester United a l’Olímpic de Roma. El Parc Central, tot i que s’hi estigui començant a instal·lar la Fira seria l’escenari com va ser llavors de concentració per poder seguir la final amb la repetició de l’organització que fa tres anys va aplegar centenars de persones, encapçalada de Clack Produccions, Voluntaris pel Futur, la Penya Barcelonista de Mataró, la Comissió de Clubs de Futbol de Mataró, Marrinxa i Capgròs. Paral·lelament el Bar Capgrossos organitza a la seu de la colla castellera una macro-pantalla gegant com la que ha tingut tant èxit les darreres setmanes. Argentona i Vilassar de Mar també munten pantalla gegant.
