A Jaume Mateu se’l coneix més com a Tortell Poltrona. És el pallasso major de Catalunya encara que potser no vulgui ser dit així. Va començar a Mataró amb un Circ Cric que ara està fix a Sant Esteve de Palautordera, al Montseny. “Digues que es pot venir des de Mataró sense pagar cap peatge i que el paratge i el que s’hi fa val molt la pena” espeta en Tortell, tan sols començar. Aquí al costat, doncs, resisteix una manera d’entendre el circ. La que el dignifica. I val la pena. El paratge on s’alcen les instal·lacions ara fixes del Circ Cric és immillorable. A la falda del Montseny, enmig del bosc i en un immillorable ambient de tranquil·litat, el circ va decidir posar el fre de mà i plantar els problemes de la carretera establint-se en un espai que no admet comparació ni a prop de Mataró, ni a prop de Barcelona, que és l’únic circ estable que hi ha a Catalunya i que ofereix espectacles els caps de setmana, circ dissabte i diumenge i Cabaret els divendres. Una moguda més de resistència que d’idealisme que Jaume Mateu, perdó, Tortell Poltrona, vol que es conegui a la ciutat que el va fer pallasso.
Com arribeu aquí al Montseny?Nosaltres som constructors de somnis que quan ens posem a construir coses no valorem les viabilitats de les coses i aquest no calcular ens va obligar a posar el fre de mà i aparcar el Circ Cric.
Per què el circ? El circ ha de ser a la vida de la gent perquè ofereix uns valors que no tenen les altres arts escèniques, les arts de conjunt o la superació. El circ és un acte d’enginyeria humana absoluta igual que els castellers amaguen darrera un castell humà tota una feina de coordinació i esforç. Els valors del circ sempre s’han posat al costat de la cultura popular i això fa que les administracions no acabin de veure la importància que té. No ens entenen. Quan vas al Museu Picasso hi ha circ, al Liceu hi ha circ, a l’últim espectacle de Lluís Llach hi ha circ. Falta una definició de circ?Sí. Ens trobem que hi ha circs que tenen més de fira que no pas d’art escènica i l’escena catalana segueix sense abordar-se. Si creues els Pirineus, el circ és un art amb infraestructura perquè puguis sortir de gira durant dos anys, allà fins i tot hi ha un subsidi a canvi d’un nombre d’actuacions a l’any perquè puguis assajar. Aquí anem tard amb tot.
Culpa dels polítics?
Tot i que el Conseller Tresserras ha doblat el pressupost destinat al circ, de moment no s’arriba al 0,76% del pressupost global i això fa que no s’arribi quasi a res.Ets com el Síndic dels pallassos.Jo vaig començar a fer de pallasso molt jove i ara sóc el més veterà dels que fem i reivindiquem aquesta feina, no és que sigui un síndic, el que passa és que estic més cremat que els altres.A Catalunya li falta pedrera?A Catalunya hi ha pedrera i de la bona. Hi ha el cas de l’Alba Serraute d’Argentona que va marxar i ha tornat i està guanyant diferents premis, sent molt jove, com a pallassa. Aquí hi ha talent hi ha els Excèntrics, en Leandre, en Marcel Gros... podríem fer una llista. El problema de la pedrera és que a casa nostra toca sostre molt aviat perquè s’esgoten aviat totes les vies. Llavors hi ha el passar la frontera on de circ hi ha una carrera, 270 escoles, el subsidi. D’aquí marxen grans valors que són a fora i no tornen, perquè si tornen com l’Alba veuen com aquí estem a anys llum. El circ no té recorregut, els circuïts estan copats pel teatre i per la dansa i per nosaltres queden les escorrialles.Per omplir el buït vosaltres teniu el CRAC. Què és? El Centre de Recerca de les Arts del Circ és com un acte de sobirania que vaig fer quan el meu fill marxà a França a estudiar i no va tornar, però també ens agradaria que suplís certes mancances i que creixessin algunes iniciatives pedagògiques i de difusió al voltant del circ. Per què hi ha centres de residència de dansa i no de circ? Per què nosaltres que fem de residència se’ns tracta sols com una companyia més? Aquí és on hi ha el problema del pressupost.S’albiren millores?S’apunten maneres des de l’Administració però sense pressupost això no és res, i ara en temps de crisi això es nota més que mai, perquè el públic que ens sostenia té menys diners. Les administracions no posen el circ al lloc on convé i pateixen una mena de dislèxia que els impedeix veure, per exemple, que és l’única disciplina que admet altres disciplines a dins seu, amb música, amb teatre, amb dansa, amb nous formats audiovisuals. Prova d’això és que el circ funciona a París, als Estats Units o a Alemanya mentre aquí no deixem de ser un fenomen marginal.
Tu vas començar a Mataró. Com va anar?
Jo ja estava treballant en coses còmiques a partir dels centres d’expressió plàstica i la Maria Pau Montserrat em va dur a l’Escola Anxaneta a fer classes d’expressió plàstica, a primers de setembre del 75. Llavors, un cop mort en Franco, totes les escoles que impartien classe en català van impulsar espectacles com els que feia jo en el marc d’un pla de normalització lingüística que ens va permetre gaudir del moment de la transició amb una llibertat molt superior a la de després del 23-F i veure com amb poc més de vint anys vam anar creixent, vam començar a aparèixer a televisisió i finalment deixar l’Anxaneta i passar a professional. El 23 d’abril del 1981 vam estrenar el primer Circ Cric al Parc Central de Mataró. El circ es va construir al Pla d’en Boet, després vam fer una pre-estrena a Vic i vam tornar a Mataró per estrenar. I d’allà surt el primer circ.Però va malament.El 83 ens n’anem a l’aigua perquè no en teníem ni idea del què era portar un circ i una empresa i a partir d’aquí va haver-hi una regressió en tot el que seria la política cultural del país.Per què Circ Cric ?És un palíndrom que ens va entusiasmar com a síntesi, com a petit poema escènic de dos paraules que significa circ del dret i del revés. Com us recupereu?Doncs això té una vessant positiva. Hi ha una cosa bona de deure molts diners que és que si pots fer 40 bolos en una setmana millor que no pas 4 o 5 i en una feina com la del pallasso que és molt d’experimentació i d’interactuar amb els públics, haver de treballar molt ens va anar molt bé. Poc a poc vam anar assentant les bases d’uns números i una manera de fer.En paral·lel a això, el 93, t’involucres a Pallassos Sense Fronteres.Em van convidar a anar a Iugoslàvia i després d’una lliçó com la que vaig rebre vaig comprovar que la tasca de Pallassos Sense Fronteres és més necessària que mai en llocs en conflicte. L’any passat es va actuar 358 cops davant un total de 30.000 persones.Tornant a la cronologia, quan es comença a gestar aquest espai del Montseny?A mitjans dels noranta vam aconseguir la cessió d’aquest espai i ens va permetre començar a tenir un punt d’infraestructura fix i començar a guardar el que anàvem guardant. Havent llogat aquest espai, vam tirar-nos altre cop a la carretera i finalment després d’una sèrie de fets punibles vam dir prou. No pot ser que no hi hagi protocols per fer publicitat i et despengin els cartells, no pot ser que no tinguem accés als mitjans, no hi ha protocols de la itinerància, amb l’especulació ja no hi ha espais on instal·lar-se, van ser un seguit de coses que ens van fer optar per aturar la marxa i quedar-nos a Sant Esteve. Com va el dia a dia al Montseny?Va just i necessitem que la gent sàpiga on som i vingui. Perquè nosaltres tenim un espectacle de gran format que mou una sèrie de gent. Nosaltres el que intentarem és allunyar el possible problema del trencament econòmic, la gran amenaça. El circ és infalibre i fa aixecar a aplaudir a gent gran o a un nano de 6 anys. Des d’aquí al Montseny seguirem inoculant a la gent l’interés per un art escènic com el nostre.
Fàcil accès, immillorable experiènciaA les instal·lacions del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera, on hi fan els espectacles, és molt fàcil d’arribar, no té pèrdua. Sortint de l’AP-7 i agafant direcció Santa Maria de Palautordera, passes aquest poble i les pròpies indicacions i grans passes de pallasso t’hi porten. El Circ ofereix espectacles els dissabtes i diumenges. Allà, en ple Parc Forestal del Montseny, hi conviu la gran carpa del Circ Cric, les instal·lacions pròpies de la comapnyia, el Centre de Recerca de les Arts del Circ i una segona carpa que serveix pels espectacles de Cabaret Coluche, els divendres a la nit. Des de la web del propi Circ es poden reservar entrades pels diferents espectacles i sessions dels caps de setmana, així com durant l’any s’hi pot anar dins el circuït escolar que aquest any hi ha anat 18.000 escolars. Com el propi Tortell Poltrona reconeix: “porto 35 anys fent de pallasso i ho seguiré fent mentre hi hagi gent i sinó també”.
Una Agenda rica d’activitatsAl Parc Forestal del Montseny hi passen moltes altres coses a banda del xou del Circ Cric, amb el cèlebre número de les cadires de Tortell Poltrona –la foto de portada– al capdavant. Les instal·lacions acullen el Cabaret Coluche on desfilen els divendres alguns dels millors espectacles que es poden veure, resta obert a Casals d’Estiu que hi vulguin passar un dia al campament circense o, per exemple, s’ofereix un curs de pallasso a càrrec del propi Tortell i Chacovachi, “el Tortell Poltrona d’Argentina”. Precisament aquest clown és una de les estrelles de la programació immediata al Cric, el 26 de juny. Abans, el 19, la companyia Àticus hi presentarà l’espectacle ‘Déu n’hi dó’ i, d’aquí la fotografia superior, aquest 14 de juny se celebra un xou exhibició del campió de bicitrial Dani Comas que farà un espectacle al Cric on demostrarà la versatilitat de la pròpia disciplina. Tota la programació a criccric.com.
