Passejant pel Port, llegint el Tot, navegant per internet o perquè el cosí de l’amic del parent en va dir alguna cosa. El fet és que cada cop ho sap més gent i, com diria el vers de Nadal, es va complint la profecia. O potser millor dit la iniciativa, les ganes, la voluntat i l’empenta d’un grup d’amigues -majoritàriament dones, tendència que es manté– que allà per l’any 2003 van decidir que volien remar. I s’hi van posar, i va anar bé, i ara estan més que consolidades.Perquè la cosa els va bé i són la secció de rem dels Capgrossos de Mataró. Sí. Dels Capgrossos de Mataró. Els sonarà el nom. És el de la colla castellera del Maresme i també la d’aquesta secció de rem que duu el nom de la colla i el de la ciutat arreu d’on se celebren els diferents campionats catalans de llagut català. Tres equips de dones i un d’homes que han descobert per mitjà del rem una passió i una convivència amb el mar que, al costat de l’esforç físic, és el que empeny la maquinària d’aquest grup de gent. “Jo mai havia estat tant al mar” diu la Judit, “jo era de muntanya” segueix la Gemma. Ara són dues de les dones que més es posen la secció de rem a l’esquena i la fan rutllar. Són Capgrosses i remen. I tiren endavant una secció de rem exitosa de la que en parlen amb evident mescla d’orgull i gest carinyós.
Els inicis
Tornem al 2003. “Per mitjà d’en Toni Bach, un casteller de Vilafranca que feia un crèdit de rem a l’Escola Pia de Santa Anna se’ns va proposar de començar a remar i llavors, millor que per muntar un club nou de rem a Mataró vam proposar a la Colla Castellera Capgrossos de Mataró si podríem ser una nova secció de la colla, feia falta canviar els estatuts de la colla i es va aprovar en una assemblea”. Ho explica Gemma Rosselló, membre fundadora de la Secció i al costat de Judit Dorda, l’alma màter de la secció sobretot en la paperassa i l’organització. Del 2003 al gener del 2004. Un cop la colla castellera els apadrina –pel fet que moltes de les primeres membres de l’equip eren capgrosses– la secció de Rem Capgrossos passa a omplir un buit a la ciutat de Mataró. Sí, la que ara es vol girar més que mai al seu Mediterrani.
Mataró no tenia el rem com a esport i els Capgrossos van servir per començar a oferir formació esportiva a aquests efectes. I per començar a dibuixar una bipolaritat de caràcter que és característica de la secció i de l’esport del rem, si extrapolem una mica. La doble vessant que té, per una banda competitiva –els membres de la secció estan federats, competeixen en regates que se celebren en la temporada catalana de la disciplina– i la merament esportiva ja que hi ha membres de Rem Capgrossos que sols conceben l’activitat com un esport de lleure, per cremar i moure’s una mica.
Vogadors i vogadoresEls qui participen de l’esport del rem en Llagut català se’ls ha d’anomenar vogadors i vogadores. Els vogadors capgrossos eren inicialment gent que ja solia ser del ram de la pràctica castellera i que es va anar encuriosint pel nou esport que anava calant a la colla. Ara, la fesomia dels membres de l’equip ha canviat substancialment. “Ara la gran majoria no compagina l’activitat castellera amb el rem, vénen a remar i prou, tot i que el fet de ser una secció de la colla tots es fan socis i en les diades assenyalades vénen a veure i participar de les pinyes” explica Rosselló.
Però, què té remar, fer lliscar a gran velocitat sobre les sovint enverinades ones del mar el pesat llagut català, l’embarcació que utilitzen a Rem Capgrossos? Doncs segurament el propi contacte amb el mar és un punt fort a aquesta pràctica, al costat de les característiques pròpies d’aquest esport o el fet que sigui apte per a tot tipus de gent. Per cert, la Gemma confessa una de les característiques, si més no curiosa, de la secció “som dones en majoria i sobretot majors de 30 anys, per això hi ha dos equips veterans femenins, el veterà masculí i el sènior femení” explica, donant fe –sigui dit amb tot el bon sentit del món– que als cinc anys de la creació la cosa ja està madura. I que duri, que té visos d’anar creixent.
La ciutat i la pròpia colla també en treu bona part de rèdit d’aquesta secció. Mataró hi ha vist una finestra oberta a la projecció exterior, el Port ha acabat beneïnt el nou veí marí i la colla castellera i la ciutat, en definitiva, escampen en un camp fins ara verge el seu nom arreu de Catalunya.
50 vogadors i vogadoresActualment, la secció rem dels Capgrossos té prop d’una cinquantena de membres que cal separar per equips i segons agrupacions ja que tant hi ha gent que competeix com gent que rema per oci. A més, s’organitza al voltant del poder de captació del que Judit Dorda anomena la “Barca dels dijous”. Aquesta no és altra que aquella que cuiden mimosament per a la pedrera, en la que els membres més novells hi aprenen a fer de vogadors o de timoners. Si s’hi està interessat, cal buscar aquesta Barca dels dijous cap a les vuit del vespre, òbviament dels dijous, als amarradors del Port. Més enllà d’aquest quart dia de setmana, els membres ja rodats, els equips de competició entrenen durant tot l’any –sols paren per Nadal– de dilluns a dissabte amb un mínim de dues hores d’activitat diària al Port. Quan el temps és propici, òbviament se surt del Port per entrenar, i és que darrera les competicions de llagut català hi ha molt més que força bruta al rem. Hi ha un esforç de coordinació, dosificació i treball en equip que demana molt als vogadors i vogadores. Hi ha una quasi ciència especial. Dimarts passat, les membres de l’equip femení visualitzaven la darrera regata disputada i hi esmenaven errors escoltant les indicacions d’en Joan Pera, que fa de timoner.
Aquest premianenc explica que va entrar a la secció “a través del boca-orella, és el més efectiu” i que s’ocupa “de la part més física de la secció, dels entrenaments, de les regates” i també –i mirin si en fan de coses– del manteniment de les barcasses capgrosses, que han de cuidar entre tots. L’equip actualment disposa de dos llaguts cedits per Santa Anna però entre els plans de la colla hi ha el de “comprar un llagut nou, que pujaria als 12.000 euros però que ens aniria molt bé” explica Pera. El rem és tot un món. S’ha de veure i viure’l. Les regates són grans festes de l’esport on Mataró, de la mà d’aquesta secció de rem, ha posat un peu i no l’ha de treure ni el vol treure. Faltarà, ara, que aquests ambaixadors nostres dins l’aigua de mar tinguin la cobertura que mereixen.
Dos objectius: regata pròpia i campionat d’EspanyaParal·lelament als intensos entrenaments que fan els vogadors i vogadores capgrossos, des de la secció de rem es flirteja amb dos objectius a aconseguir un dia o altre. L’un seria l’organització d’una regata a Mataró on farien d’amfitrions. “Sempre se’n parla i n’hi ha moltes ganes però requeriria un esforç d’organització dins de mar i fora que encara no podem assumir. Quan ens decidim a organitzar-la esperem comptar amb ple de gent que ens ajudi” explica Dorda. D’objectius més merament objectius, els diferents equips Capgrossos competeixen als campionats de Catalunya de rem en una temporada que va d’abril a agost. Enguany, a més, podrien participar per primera vegada al Campionat d’Espanya. “Es fa a Catalunya i si hi ha ganes hi anirem” diu Rosselló. Per seguir l’actualitat de la secció, tenen un bloc dins la web dels Capgrossos i un Flickr específic amb imatges de les seves regates.
El llagut catalàEl Llagut català és una modalitat del rem en banc fix en la que hi participen 8 vogadors i 1 timoner. La barcassa medeix set metres i mig d’eslora i 2 metres de mànega o amplada. Pesen uns 300 quilos, molt més que el seu homònim basc, les traineres. El material que s’utilitza per a la construcció del Llagut és la fibra de vidre amb capes de resina de poliéster. Originàriament els llaguts podien portar vela però l’actualment utilitzat per la secció de rem Capgrossos ja no és d’aquest tipus, ni tampoc té components de fusta. El llagut es va recuperar com a barca després que es deixés d’utilitzar i actualment és un tipus d’embarcació que sols s’utilitza amb finalitats lúdiques i esportives. Les competicions se celebren a mar obert, en camps de regates de 150 metres de llargada on els equips sèniors fan sis passades. El moment de girar a les boies que marquen els carrils es coneix com “Cia-Boga” i és el més característic.
