Fa anys era estrany trobar una medusa a la platja, ara cada cop és més comú i és una tendència que va en augment. Les raons les trobem en l’escalfament i la salinització del mar, juntament amb la contaminació, urbanització i explotació pesquera que fa minvar el nombre de depredadors d’aquests invertebrats. Tot juga a favor de les meduses, i tenim l’opció d’aprendre a conviure amb elles o incloure-les a la nostra dieta, com han fet a Amèrica, Àsia i altres llocs del planeta.
El Mediterrani s’enfronta a un canvi, el mateix que afecta la resta del planeta però que al Mare Nostrum tindrà més incidència que a altres mars degut al seu hermetisme. L’escalfament global ja està provocant la pujada del nivell del mar per l’escalfament de l’aigua, i la salinització condueix a un augment dels nutrients que no interessa gens.
Però el canvi global no és l’únic culpable, a aquests factors se’ls ha de sumar la contaminació i altres accions humanes juntament amb la falta d’aigua dolça. S’estan destruint els ecosistemes marins, i tot això només juga a favor de les meduses.
El canvi al MediterraniAlguns dels canvis que ha patit el Mediterrani podrien ser oscil·lacions naturals de la zona i variacions meteorològiques. D’altres, en canvi, són fruit de les activitats humanes, i així com algunes reaccions ja es poden apreciar, hi ha tendències que s’aniran fent notar a llarg termini. Una de les causes que ja es poden apreciar i tenen més repercussió en la vida del Mediterrani és la salinització i l’escalfament de l’aigua, que ha anat en augment al llarg de tot el segle XX.
L’augment de les temperatures està provocat pel canvi climàtic, mentre que la causa per l’augment de la salinitat és la reducció d’aportacions d’aigua dolça, ja sigui per falta de precipitacions, o per la construcció de preses, que no deixen que el cabdal dels rius arribi fins al mar. Per descomptat, aquesta acceleració de l’escalfament i la salinització de l’aigua durant la dècada dels 90 té una gran importància sobre els ecosistemes marins.Acció HumanaEntre els factors humans que malmeten les platges i el mar, a part de les relacionades amb el canvi climàtic, hi tenim la contaminació per abocament de residus industrials i urbans, l’explotació pesquera, l’augment pronunciat del sector turístic i la conseqüent construcció massiva al llarg de la costa.Falta de depredadorsL’ecosistema es basa en l’equilibri, i sembla que estem forçant aquest equilibri. Per exemple, amb la pesca indiscriminada que es du a terme a les nostres costes es pesquen animals per error. La víctima estrella d’aquestes morts accidentals, tot i que evitables si s’apliqués la normativa de pesca, és la tortuga babaua. La tortuga babaua és la que tenim al mar Mediterrani, especialment concentrada a les costes de Catalunya i les illes Balears. D’aquesta espècie en moren accidentalment unes 25.000 a l’any al Mediterrani, i en ser un dels principals depredadors de meduses, aquestes guanyen més avantatge.
Actualment la tortuga babaua és una espècie protegida a Catalunya, i diferents entitats treballen per la divulgació, investigació i recuperació d’aquesta espècie, com el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Centre d’Estudis del Mar (Nereo) i el Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya (CRAMC), aquest últim situat a Premià de Mar. A part de la tortuga, altres peixos com les tonyines també són depredadors de meduses, i igualment cauen víctimes de les xarxes de pesca. En canvi hi ha un animal que segueix el procés a la inversa, cada cop n’hi ha més d’aquesta espècie i tenen un futur prometedor com a companys de bany a la platja. Estem parlant de les meduses.
Calendari de les flors de marEn l’actualitat és coneixen unes 4.000 espècies de meduses arreu del món, de les quals 300 espècies es poden trobar al Mediterrani. Totes les espècies formen part del plàncton quan estan en fase pòlip, la fase abans de créixer i convertir-se en les meduses que estem acostumats a veure. Mentre estan en fase de pòlip queden suspeses en les masses d’aigua gràcies a la seva flotabilitat i són arrossegades pels corrents.
Les meduses tenen uns períodes d’aparició estacional. En el Mediterrani el període de màxima abundància de meduses el trobem des de principis de primavera fins a finals d’estiu, però això no és res de nou. El que potser no és tan conegut és que la resta de l’any descansen en forma de pòlips o ous en el fons del mar, esperant la pujada de temperatures de la primavera per crèixer. Buffet LliureSumat a les condicions climàtiques favorables per les meduses i a la falta de depredadors, trobem que les meduses en fase adulta tenen un gran buffet lliure per alimentar-se, créixer i reproduir-se més. L’elevada concentració de fitoplàncton i zooplàncton d’aquesta zona, que són l’aliment de les meduses, afavoreix que aquestes trobin suficients preses com per créixer, reproduir-se i generar poblacions de molts individus. Tots aquests bacteris que conformen els plats principals de les meduses són cada cop més nombrosos, gràcies un altre cop a l’acció humana.
Els factors que augmenten les taxes de producció de nutrients són l’augment d’aigües residuals, generades bàsicament per l’explotació urbanística de la costa, sumat als nitrats procedents de l’agricultura intensiva, el manteniment de depuradores antigues en molts municipis, aportacions d’aigua i matèria orgànica i inorgànica dels rius, les construccions de preses, i desviament d’aigua per a usos agrícoles que provoquen alteracions del cicle hidrològic. Els densos eixams de meduses que es formen gràcies a tots aquests nutrients i que es troben força allunyats de la costa, poden i solen ser fàcilment arrossegats cap a les platges pels corrents superficials generats pels vents del mar cap a terra.
Un altre factor que cal tenir ben present, i per això recordem, és que l’aigua dolça redueix la salinitat i forma un cinturó costaner que impedeix que les meduses s’acostin a la costa.
Mirada al futurEnric Sala, biòleg del Consell Superior d’Investigacions Científiques, afirma que el mar Mediterrani va camí de convertir-se en “una sopa de meduses i microbis”.Sala, fins i tot, fa una mirada pràctica a la futura situació d’aquests animalons gelatinosos. I és que potser la solució serà que les meduses “entrin a formar part de la dieta mediterrània”, així com s’han anat incloent en els menús de diferents països asiàtics o en determinades zones dels Estats Units, on fins i tot està de moda menjar meduses.Receptes creativesNomés faltaria que Ferran Adrià s’interessés en les meduses, creés un plat amb aquests animalons com a protagonista principal i problema solucionat. Un dels principals problemes de l’augment del nombre de meduses és la falta de depredadors, i en això les persones som professionals. La idea no és nova, ja que a Japó, Tailàndia, Xina o Corea fa anys que en mengen. I aquesta tendència va traspassar ja fa temps el Pacífic i es pot trobar al menú dels restaurants americans.La zona urticària del cos de la medusa són només les potes, per tant el cap és perfectament comestible. Actualment es poden menjar meduses a restaurants especialitzats en cuina asiàtica a casa nostra, com el “Casa Xinès” del Port Olímpic de Barcelona.
Un dels màxims experts en meduses, Thomas Heeger, afirma que la majoria de les espècies que es troben al Mediterrani són comestibles. A més, el verí de les potes també s’aprofita per a fer medicaments per malalties coronàries i tractaments contra el càncer. De fet, els primers xinesos en cuinar meduses van ser els metges, ja que tenen propietats beneficioses per a la salut, com per exemple baixar la pressió alta i fer neteja de toxines en general.
Previsions per a aquest any
La costa catalana rep cada any la visita d’uns 300 bancs de meduses, una mitjana de tres bancs per dia, segons l’Institut de CIències del Mar (ICM). Es pot utilitzar aquesta xifra com a referència, però es fa difícil fer previsions perque l’arribada de meduses a la costa depèn en gran mesura de l’aigua dolça dels rius que arriba al mar i forma una barrera protectora. El que sí destaquen els experts, com Josep Maria Gili, expert de l’ICM, és el temor per la possible arribada a les nostres costes d’una espècie tropical amb una perillosa picada que ha proliferat a Alacant, la Carybdea Marsupialis. D’altra banda, s’han pres mesures per disminuir la presència d’aquests invertebrats per protegir el turisme a Ses Illes: durant juliol i agost vaixells de pesca sortiran al mar per pescar meduses amb l’incentiu de cobrar fins a 400 euros per persona i dia. Un pescador pot guanyar 2.000 euros setmanals, més del que guanya exercint el seu ofici.
Què fer davant d’una picada de medusa?
Les potes de les meduses són les causants de les famoses picades. La millor mesura és evitar el contacte amb aquests animals, i això es fa bàsicament protegint la pell. Qualsevol barrera entre la nostra pell i la medusa és una bona mesura, com la crema solar, utilitzar banyadors que cobreixin la major part possible del cos, o banyar-se amb samarreta o altres robes. Si ja ens han picat, el primer que s’ha de fer és sortir de l’aigua i dirigir-se al centre de la Creu Roja a la platja. Si no fos possible, hem de retirar amb unes pinces o similar si queden restes del tentacle sobre la pell. Mai ens hem de rascar ni fregar la pell amb la tovallola ni cap altra cosa. S’ha de netejar la zona de la pell amb aigua salada, mai amb aigua dolça ja que la dolça augmenta la quantitat de toxina injectada. El següent pas és omplir una bosa amb gel i aplicar-la sobre la zona picada, i finalment aplicar antisèptic sobre la pell per evitar la infecció de la ferida.
