Són les tres de la tarda d’un diumenge de setembre. En Cristian Jiménez, un dels ballarins de la companyia mataronina D’Block, ens acompanya a les entranyes del Teatre Gaudí Barcelona. En aquest cèntric espai de la ciutat, molt a prop del destí turístic per excel·lència: la Sagrada Família, ell i els seus companys han viscut la història de Romeu i Julieta durant gairebé dos mesos. Una història molt coneguda a la que han donat un estil modern i fresc però sense perdre la força del text original. El gir? Ho han fet en clau de dansa urbana. Romeo+Julieta de D’Block, el hip-hop al servei de Shakespeare.
La representació a la que assistirem és especial. Ho han estat gairebé totes les tardes de dissabte i diumenge des que la companyia va estrenar l’espectacle al Teatre Gaudí. El motiu d’aquestes vibracions especials de la tarda l’hem de buscar en la persona que ens acompanya. En Jonatan participa a l’espectacle d’aquesta tarda com un dels participants de la batejada com experiència “Butaca Or”, una iniciativa que converteix cada representació en una sorpresa i li dóna un estil i un aire diferent. La iniciativa consisteix en permetre a un dels espectadors de la sala participar de l’espectacle. Això implica, però, seguir tots els passos per poder fer un bon paper a l’escenari. Uns passos que comencen coneixent els ballarins i tenint el primer contacte amb el fragment de coreografia que han triat per al “convidat”.
“La proposta va venir del nostre promotor”, comença a explicar un dels fundadors de la companyia, Mario Jiménez. “Al principi no n’estavem segurs perquè ens semblava una cosa més típica de les grans companyies i dels famosos, però vam acceptar i ha estat una gran experiència”, afegeix. Menys els dos primers caps de setmana, quan encara no estava en marxa la iniciativa, D’Block ha rebut en cada una de les representacions que ha fet una “Butaca Or” i, en alguns casos, com el d’aquest proper cap de setmana, més d’una persona convidada per espectacle.
Aviat, a en Cristian Jiménez, protagonista de l’obra, se li uneix una altra de les ballarines de la companyia, Sara Yermak. Ella serà l’encarregada de començar a ensenyar a en Jonatan els moviments que tres hores més tard haurà de tirar endavant sota l’atenta mirada dels espectadors. Les indicacions van des de les més tècniques, com la forma de comptar els passos i els temps, fins a indicacions més lliures. “És com el ball que feia el ‘Príncipe de Bel-Air’”, coincideixen la Sara i en Jonatan repassant un pas que ha costat més que els altres. Aquesta és la barreja que viu a l’ADN de la dansa urbana, l’estructura clàssica es dóna la mà amb referències més lliures. Aviat s’uneix a la “tutoria” en Mario Jiménez. Ell i la Sara segueixen polint els passos d’en Jonatan. “T’ho has de passar bé i si et quedes en blanc, gaudeix i prou”, li recomanen. L’escena en la que apareixerà serà la d’un ball en el qual s’uneixen Montesco i Capuleto i això facilitarà la improvisació en cas d’error. Mentre segueixen l’assaig amb la “Butaca Or”, en Cristian es prepara per a l’actuació d’una forma diferent de l’habitual. “Vaig fer un mal gest i tinc el peu ressentit”, ens explica al camerino. Reflex, un bon embenament i com nou.“Qui deia que ballar era fàcil?”El procés d’aprenentatge que presenciem, perquè negar-ho, trenca tots els mites que podríem tenir preconcebuts sobre la dansa urbana. Malgrat l’atractiu visual que té el resultat final, cal una gran mecànica al darrere. “Qui deia que ballar era fàcil?”, pregunta retòricament en Mario.L’ambient d’assaig en aquesta tarda de diumenge, malgrat els nervis evidents del qui debuta davant d’un públic nombrós, és tranquil i la il·luminació càlida del petit escenari ajuda a potenciar aquesta sensació. És la calma abans de la tempesta. El temps comença a canviar a mesura que van arribant la resta de ballarins de la companyia. Poc a poc, i entre tots, van acabant de repassar la coreografia amb en Jonatan, a la vegada que preparen les escenografies. Maquillatge, vestuari i a punt per sortir a escena.
Palpitacions
La versió íntima té un parell de noves escenes i una il·luminació molt marcada i que ajuda a convertir l’espectador en un més de la companyia. Precisament, aquest contacte proper és un dels grans al·licients de l’obra. No es pot veure cada dia una companyia de dansa urbana ballant a menys de dos pams.
Els ballarins entren i surten gairebé tocant el públic i quan paren de ballar es poden sentir, en tots els significats de la paraula, les seves respiracions i palpitacions. Es tracta d’un muntatge íntim amb una escenografia minimalista basada en el joc amb reixes i dos pòdiums. L’intimitat que es crea provoca que companyia i públic es converteixin en una gran família durant l’hora i quart d’espectacle. Una gran família que anima en Jonatan quan arriba el seu gran moment, però que també pateix amb els enamorats i, sense cap dubte, mou el peu inconscientment al ritme de la música i de les espectaculars coreografies de la companyia mataronina.
Un espectacle, el que ofereix D’Block, que segueix la seva línia de treball d’acostar el ball, el hip-hop, la dansa urbana a la gent. I ho aconsegueixen. Quan acaba l’espectacle neix a l’interior de cada espectador el desig de convertir-se també en “Butaca Or”. Un sentiment que es podria intentar explicar però que, igual que la història de Romeu i Julieta, s’ha de viure i “sentir”.
Versió extesa a Manresa i Olesa de MontserratAbans d’aterrar al Teatre Gaudí, les desventures dels clàssics enamorats de Shakespeare ja havien passat per teatres com l’Atrium de Viladecans o La Massa de Vilassar de Dalt. Allà, però, D’Block va presentar una versió de Romeo+Julieta més extensa, amb una escenografia més gran i espectacular amb llums i atrezzo mòbils i una pantalla de vídeo-projeccions. Aquesta versió, en la qual la companyia mataronina compta amb la col·laboració d’un cor de gospel i més ballarins, es podrà veure en “bolos” propers. Així, els Montesco i Capuleto a ritme de clàssics disco com “Last night the DJ save my life” i cantants com Madonna o Justin Timberlake aterra avui mateix, divendres 2 d’octubre, al teatre La Passió d’Olesa de Montserrat i també viatjarà fins a Manresa a finals d’any, el 3 de desembre. Al futur de la companyia hi ha, a més, fer el gran pas i començar a “girar” l’obra fora de Catalunya.
Èxit de crítica i públic
Romeo+Julieta s’ha convertit en un èxit. L’aforament del Teatre Gaudí, 200 persones, s’ha omplert gairebé al 100% en cada representació. En total, més de 2.000 espectadors s’han assegut a les grades de la sala per viure en primera persona la lluita de Montesco i Capuleto i les seves tràgiques conseqüències. “Estem molt sorpresos de la resposta”, comenta Mario Jiménez. Com és habitual en espectacles d’aquesta temàtica tan concreta, D’Block va rebre durant les primeres representacions de l’obra a poblacions com Vilassar de Dalt o Viladecans tot el públic “conegut”. Familiars, amics i gent del sector es van acostar per tenir el primer contacte amb l’obra però aquest públic, com comenta Jiménez, es va esgotar de seguida. “Vam liquidar el públic conegut i al Gaudí ja ha vingut gent que ens ha descobert, que no ens coneixia prèviament”, puntualitza. Es podria dir, doncs, que amb la seva estada fixa en un teatre, D’Block han començat a omplir per si mateixos. El boca-orella i la premsa hi han tingut el seu petit paper, també. L’entrada del Teatre Gaudí està guarnida amb un parell de murals que donen compte de la repercussió que ha tingut l’obra als mitjans catalans i espanyols. Des del suplement més petit fins a diaris de gran tirada com El Periódico han passat per la sala i han parlat positivament dels mataronins.
