El passat 21 de novembre no va ser un dissabte més. No tots els dies s’inauguren dues escoles públiques a la ciutat, ni es treu múscul d’aquesta manera, ni ve un Conseller tan reconsagrat –dit sigui amb respecte– com Ernest Maragall i es desfà en elogis cap a Mataró. Però dissabte passat va ser el dia. Es van inaugurar les escoles Maria Mercè Marçal i Montserrat Solà davant l’aplaudiment de la comunitat educativa, tots els grups polítics i el propi Departament.Model Mataró. Què és el Model Mataró? Això es deuria preguntar bona part dels que dissabte passat escoltaven els discursos d’una matinal amb dues inauguracions. Del famós model en va parlar la regidora d’educació Conxita Calvo, el va reiterar cada vegada que parlava Joan Antoni Baron, Alcalde, i perseverava glossant-lo i elogiant-lo Ernest Maragall, el Conseller d’Educació.
A casa hi ha, doncs, almenys un aspecte en què la manera de fer és modèlica i així ho reconeixen totes les parts. En educació, Mataró va bé. Entre escoles inaugurades i programades i ja en previsió hi ha deu nous centres públics “parits” els darrers set anys. Un bagatge que, més enllà de la patxoca que pugui fer a l’hora de fer balanços, és simptomàtic d’una entesa entre ajuntament i Generalitat que arrela al mandat passat i que es manté en aquest. Model Mataró és doncs, d’entrada, una sintonia entre dues administracions, una forma de treballar d’anar per feina, de prioritzar les obres.
“En educació, Mataró fa les coses ben fetes. Aquesta ciutat ha formalitzat una manera de fer que us permet no esperar-nos a nosaltres, al Departament, sinó que la ciutat va per davant i és des de la Generalitat que s’intenta seguir el vostre ritme”, va explicar Maragall dissabte passat. L’inici d’aquesta entesa s’emmarca en el mandat passat quan des de l’Institut Municipal d’Educació i amb tot el govern municipal al darrera, la construcció d’escoles passa a ser una prioritat del tripartit. Amb Baron a l’Alcaldia, Pep Comas a Educació i Montse López a obres es forja una manera de fer per anar a picar a la porta del Departament, no a pidolar ni a demanar, sinó a proposar, donar-los els projectes embastats i avançant la feina per part municipal.
Iniciativa de l’AjuntamentL’actual regidora d’Educació Conxita Calvo defineix la manera de treballar entre administracions com “una forma àgil de fer les coses, en què l’Ajuntament és qui fa l’obra, qui defineix i enllesteix els projectes i així el Departament entra amb el procés ja iniciat i el finança”. El “Model Mataró” és aquest. És el de no esperar i imprimir un ritme ben fort i estirar el Departament. “El Conseller Maragall és el que ha hagut de venir més, últimament, a inaugurar”, recordava amb ironia i missatge l’Alcalde Baron. Escoles bressol i CEIPs, els fills d’aquest model Mataró estan dibuixant un mapa de l’ensenyament públic a la ciutat envejable. Bon exemple són els dos centres que funcionen des de setembre i que es van inaugurar dissabte passat. El Maria Mercè Marçal, a Figuera Major i el Montserrat Solà, a la zona de Cal Collut. Dos equipaments “parits” per la casa, coordinats en el marc d’actuacions urbanístiques que donen valor a les zones on s’edifiquen, lligats a l’entorn. En darrer terme el que està aconseguint aquesta forma de fer, filla del Model Mataró, és dignificar encara més l’ensenyament públic de Mataró, disposar equipaments de primer nivell. “Són espectaculars les dues escoles, realment espectaculars”, deia dissabte un dels mataronins que van voler fer doblet d’inauguracions.La importància del consensTot i que l’Educació es reivindiqui des del segon soci de govern com a obra de govern pròpia, Conxita Calvo va voler recordar en els seus discursos com aquest ‘Model Mataró’ duu en el seu ADN el consens polític. “Aquestes dues escoles i tot el que s’està treballant no seria possible sense el suport de tots els grups de l’Ajuntament, Mataró treballa perquè ens posem d’acord”, va dir en la inauguració de la Maria Mercè Marçal.Amb l’empenta de l’acord, amb el Departament seguint els passos i el ritme d’un ajuntament –aquí sí– ben coordinat entre departaments, Mataró ha modulat el mapa escolar i ha “aconseguit guanyar”, en paraules de Baron, les dues escoles que es van inaugurar dissabte.I el quart any va serL’escola Maria Mercè Marçal, a Figuera Major, encara enguany el seu quart curs, els tres primers fets en mòduls pre-fabricats. “Si sempre hem dit que treballaríem de forma senzilla i amb confiança, ara que tenim una escola fantàstica només podem dir que seguirem treballant igual” deia Pere Matallana, director de l’escola, en l’acte d’inauguració. El de Figuera Major és un equipament continuat amb la també recent escola bressol d’Els Garrofers, uns espais molt diàfans i amplis que conceben “un projecte magnífic que aporta valor a l’entorn i el barri”, el va definir Calvo. L’Alcalde, per la seva banda, no va dubtar de qualificar l’escola com “el referent de qualitat en el marc de la ciutat”, alhora que convidada les famílies a “gaudir del centre”.El Conseller Maragall, molt en la seva salsa, en va dir que “no s’ha de pensar en Finlàndia com a referent d’educació, s’ha de pensar en aquesta escola del Camí de la Serra”.El Montserrat SolàEl dissabte va seguir amb ambient de Festa Major de l’educació mataronina a la inauguració de l’altra filla, la darrera fins al moment, del Model Mataró: la Montserrat Solà. D’entrada pressió: “Ara a l’escola li toca estar a l’alçada del nom que té”, va dir el conseller.La segona inauguració del dia va servir per reiterar tot el que s’havia dit a la primera. Que l’entesa funciona, que s’ha treballat coordinat, que pot costar més o menys però que s’hi havia arribat. Un altre equipament que obria portes a tothom i que de moment, amb tota l’escola per a només els tres primers cursos, és poc menys que un paradís pels més petits. Aquesta escola acollirà el 2011 les línies que quedaran al Menéndez i Pelayo, una fusió que va centrar algun discurs, que per a Maragall ha de ser “un enriquiment”, que per pares i professorat “s’ha de fer ben fet”. Reclamació lògica.El Montserrat Solà, en una ubicació del tot positiva, és la darrera però no la darrera conquesta de la Mataró que treballa bé en Educació. No l’última perquè hi ha sintonia, ganes de fer coses i de seguir-les fent ben fetes. Hi ha Model Mataró per estona. Tots n’estan contents.
El gran valor d’ICV-EUiA
La gestió que s’està fent els darrers dos mandats per part de l’Institut Municipal d’Educació ha arribat de la mà de dos regidors ecosocialistes, Josep Comas entre 2003 i 2007 i Conxita Calvo, aquest mandat. La bona feia i sintonia demostrades en els dos casos pels electes d’Iniciativa per Catalunya, tant en la gestió com dins del govern i la bona acceptació de la seva gestió dins la comunitat educativa –de la que els dos en formen part– és vista des de la direcció local d’Iniciativa com el gran valor del segon soci del tripartit mataroní. No escapa a ningú de la Comissió Política Local que la feina feta a educació serà una de les grans armes electorals en les properes municipals. No tant per les pròpies persones –tot l’Ajuntament destaca la gestió transversal com a clau per al Model Mataró reeixit– sinó per a la futura candidatura d’Esteve Martínez que voldrà presentar ICV-EUiA com el partit que va girar el mitjó de l’educació mataronina.
La propera: a la Pineda dels Salesians
La collita de nous centres educatius per Mataró no s’atura amb les inauguracions de dissabte de les noves Maria Mercè Marçal i Montserrat Solà. Les següents passes són el nou CEIP Marta Mata, que ha de començar les obres el 2010, l’escola d’educació especial de l’Arboç a Vallveric o, ja consumant els primers passos, la futura escola Molí de Vent que ha d’anar a la Pineda de sobre els Salesians, la compra de terrenys de la qual ja s’ha consumat. La feina, doncs, segueix fent-se a bon ritme i el telèfon vermell entre Departament i Ajuntament –comptant amb les friccions de sempre en relacions entre administracions– segueix a bon ritme. Dissabte també es va parlar dels noms que es donen a les escoles. Maria Mercè Marçal va ser una lingüista cabdal i respecte a la docent traspassada fa una dècada, Baron va dir que “el regidor Pep Comas i jo vam tardar 10 segons a posar-nos d’acord en el nom”.
