Tot i que altres sorolls mediàtics com la crisi emmudeixin urgències d’abast global, el canvi climàtic ha de seguir present a les agendes, a l’actualitat, als mitjans. És aquesta la gran lluita dels ecologistes i els ambientalistes a aquestes alçades de l’obra, que reeixeixi el seu discurs i no s’abaixi la guàrdia en la prevenció vers l’escalfament global i en pro de la sostenibilitat del planeta. Mataró segueix amatent en aquesta qüestió, per si algú ho dubtava i un estudi monogràfic avalua els resultats del Pla de lluita contra el canvi climàtic a la ciutat.
La setmana passada es va presentar el monogràfic del qual s’extreu que la denominada Agenda 21 es porta prou al dia en una ciutat com Mataró. Per Agenda 21 es coneix el seguit de mesures i polítiques que tenen per objectiu mitigar efectes com l’emissió de gasos o la contaminació i que, de bones a primeres, va comptar amb els ens locals com els ajuntaments com els seus garants i primers actors, extrem aquest que sempre li agrada recordar a l’Alcalde Joan Antoni Baron, doblement implicat en la lluita climàtica des del seu càrrec municipal i com a Diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Entre aquesta imprompta i la de dos mandats seguits amb el partit d’accent més verd al capdavant de la ja dita àrea de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament no ha d’estranyar el viratge cap a posicions d’ascendència ecologista i la pauta d’actuacions enfocada al compliment dels pactes i compromisos com l’Agenda 21.
Amb la signatura de la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat, més coneguda com la Carta d’Alborga a la que Mataró es va adherir el 18 de juliol de 1996, la capital maresmenca milita per la causa, es podria dir. La causa va cristal·litzar en les dites Agendes 21 Locals. Un pas més en aquest procés, a escala local, va ser l’adhesió de Mataró a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, el 18 de setembre de 1997. D’aquests compromisos iniciàtics en van sortir documents variats com ara el Pla de lluita contra el canvi climàtic, el que es presentava –resultats a la mà– de bracet amb l’Informe de conjuntura econòmica del darrer terç de 2009. Com que barrejar pomes i peres, o en aquest cas diners i medi ambient no fora raonable, les males noves van quedar en l’àmbit d’anàlisi econòmica i les bones en els indicadors que avalen la tasca feta en matèria ambiental a la ciutat.Els baremsVetllar per l’ús racional d’un bé escàs com l’aigua, reduir les emissions contaminants, difondre l’ús d’energies netes i renovables, aplicar les tres erres -reduir, reutilitzar i reciclar- en el tractament dels residus, preservar l’entorn natural, millorar l’espai urbà mitjançant l’estesa de parcs i jardins, aplicar criteris de compatibilitat en la mobilitat de les persones i els vehicles, fomentar l’ús del transport públic. No és una carta als Reis sinó una sèrie de barems que serveixen per veure quin és el camí fet i comprendre si la passa és l’adequada. I a partir d’aquí veure què s’ha fet i què es pot fer de més a més.
Que Mataró compleix no és un dir. Tan fàcil com observar els resultats de l’evolució entre el 2002 i el 2009 en els barems anteriorment citats i s’entén el perquè l’Agenda 21 duu ben poques pàgines perdudes. L’exemple de l’aiguaQui no recorda la psicosi i la situació d’alerta de ja fa tres anys amb la sequera. Doncs Mataró va fer els deures llavors i els ha seguit fent i té en el consum hídric el principal motiu per treure pit a l’hora de parlar de sostenibilitat. El consum d’aigua per dia i habitant ha baixat en 7 anys en més de 20 litres, el volum d’aigua total utilitzada per al reg municipal pràcticament s’ha reduït a la meitat i la recuperació de pous per al reg ha quintuplicat el seu ús passant d’un irrisori 5 per cent el 2002 a que actualment la quarta part de l’aigua de reg prové d’aquests pous. La nostra ciutat se situa com una de les més eficients i menys consumidores d’aigua de les signants de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat.
En consum d’energia total Mataró també ha baixat els Kilowats per habitat i any i ha doblat la producció d’energies renovables amb instal·lacions com les plaques fotovoltaiques, el millor exemple de les quals el tenim en la gran instal·lació recent al sostre de la planta de tractament. Tot i el progrés tecnològic, les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’han reduït a la ciutat de les 5,5 tones per habitant i any de fa set anys a les 4,9 de finals del 2007. La producció de residus es manté o fins i tot baixa un pèl tot i la major aplicació de la recollida selectiva que també s’ha doblat i ara és del 35 per cent. Altres barems que recull l’estudi són els prop de 2.000 mataronins més que utilitzen el transport públic municipal, 5.000 més que utlitzen l’intermunicipal, que s’ha quadruplicat la xarxa de recorreguts per a bicicletes en aquesta dècada o que el nivell de soroll, amb els nous asfalts i bandes protectores, ha baixat quatre decibles de mitjana. De tots els indicadors que recull el monogràfic a mode conclusiu sols un ha anat en retrocés fent que s’escapi la matrícula d’honor: el nombre d’arbres per carrer ha disminuït.La diagnosi BiguesA la presentació de l’informe sobre el Pla de lluita contra el canvi climàtic l’Ajuntament va voler convidar una primera espasa, el periodista i divulgador ambiental Jordi Bigues que va aplaudir la tasca mataronina en pro d’evitar el canvi climàtic. Potser escombrant cap a casa, Bigues va qualificar de “pioner però poc ambiciós” el Pla municipal mataroní però prou se’n va estar de recalcar la feina feta des dels ajuntaments i fins i tot va reivindicar Mataró com a model, animant a “ajuntaments de mida similar a ser tan exhaustius”. Bigues va voler exportar la seva teoria del “CIRCO”, que va a completar les arxifamoses tres erres. Calcular, Informar, Reduir, Compensar, Optimitzar és ara el nou eslògan ecologista que persegueix la implicació civil darrera aquests objectius.Baron, al seu torn, va recordar la tasca feta i va fer el fet reivindicant l’accent municipalista en lluites com la que ara Mataró ja coneix com efectiva i per tant en pot fer bandera. Analitzant, com porta mesos fent, les emissions de gasos, seguint polítiques com les seguides fins ara des de Ciutat Sostenible i seguint amb l’Agenda 21 per guia. I és que, com va dir Bigues, “el pensament ecològic és l’humanisme del nostre temps”, i encara va anar més enllà posant per objectius socials “l’assoliment d’una democràcia ambiental”. Més feina per fer.
Què és l’Agenda 21
L’Agenda 21 constitueix el pla d’acció global que ha de portar la humanitat cap a la sostenibilitat. Parteix del principi que aposta per un desenvolupament sostenible no és una opció, sinó un imperatiu ambiental, econòmic i social en les nostres societats. La transició cap aquest nou model de desenvolupament implicarà un gran canvi en les prioritats dels governs i de les persones, i requerirà una aliança global per dur-la a terme; cadascun de nosaltres, des de la nostra ciutat, hi podem contribuir. El document consta de més de 600 pàgines en què es defineixen les estratègies i accions que tot el conjunt de sectors de la societat ha de desenvolupar amb relació a temes tan variats com la protecció dels recursos marins, la lluita contra la sequera, la gestió dels residus perillosos o l’esforç contra la pobresa. En un dels seus capítols es fa palès que el desplegament de tot aquest conjunt d’estratègies i accions a escala local.
El Tub Verd, bon exemple
Una altra punta de llança que certifica la feina feta a Mataró és el Tub Verd, un sistema innovador que, com a energia principal, l’escalfor de la xemeneia per on surten els gasos de la combustió que serveixen per assecar els fangs de la Depuradora de Mataró, que era una escalfor que es perdia a l’atmosfera. Amb aquesta escalfor es manté la temperatura del circuit tancat d’aigua calenta per poder donar servei de manera instantània als usuaris. El projecte es va iniciar al 2003 amb l’energia provinent d’una caldera de gas natural per donar servei al Sorrall; el 2004. Durant el 2006, es va realitzar l’ampliació de la xarxa de distribució per donar servei a l’Hospital de Mataró i a la Piscina Municipal, i molts equipaments com el Poliesportiu Municipal Teresa Maria Roca també hi estan connectats. Els darrers avenços de l’exitós sistema el duran a abastir tota la nova zona del Rengle i el TecnoCampus.
