A l’eterna polèmica de Can Fàbregas li queda alguna brasa viva, el foc de tot el relacionat amb la instal·lació a la ciutat de dos macro-prostíbuls encara fumeja i tindrà combustible per fer flama, hi ha els debats de sempre que poden aportar l’olor de la discrepància cremada a l’escena política local però cap altre incendi s’havia iniciat amb la virulència del que la setmana passada va desencadenar el grup municipal del Partit Popular. La seva proposta, denunciar els immigrants il·legals empadronats a la ciutat.
El “ring” d’aquest combat polític serà el Ple Municipal, dijous que ve, quan es durà a votació la proposta de resolució del PP que persegueix la denúncia dels il·legals inclosos al padró municipal. Però com els boxejadors amb ganes de soroll, la dialèctica mediàtica i el creuament d’arguments i retrets ja duu més d’una setmana de puixança i ha acabat per confrontar el PP amb la resta de grups, tot i que òbviament la resposta ha estat més airada en el cas dels més oposats a l’arc polític local i, també, de sindicats com CC00, la pròpia Federació d’Associacions de Veïns de Mataró o les associacions d’immigrants, que quasi no reaccionen de perplexes com han quedat.
Recapitulant, sota el nom de “Per la col·laboració i coordinació amb l’administració general de l’estat en l’àmbit de la immigració” el PP, en la línia de les propostes que presentarà a tot el país. El raonament ve a ser que, en temps de crisi, l’administració local no pot fer front al cost dels serveis bàsics que es presten a totes aquelles persones nouvingudes que estan empadronades independentment de si la seva situació legal al país està regularitzada o no. El PP, a nivell català, s’ha proposat reviscolar aquest debat sobre la immigració i en base a la pretensió de denunciar davant l’Estat, l’Administració Central, totes aquelles persones que per mitjà del padró se sap que són a Mataró però de forma il·legal.
Segurament els sonarà. És una proposta en la línia del que l’Alcalde de Vic –de Convergència i Unió i concretament d’Unió– va voler dur a terme, trobant-se amb les reaccions contràries de Madrid, del govern de la Generalitat i fins i tot de la Comissió Europea que no té una regulació específica en aquest àmbit. Ja llavors, i també ara amb el Partit Popular fent de la immigració cavall de batalla, les acusacions de seguidisme de la pitjor calanya política del país, la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada, són les primeres que reben els conservadors dels seus contricants polítics.Reaccions immediatesEl debat que es produirà sota el sostre de Puig i Cadafalch aquest dijous és fàcil d’intuir per on anirà. Més que res perquè les reaccions a la proposta van sorgir “ipso facto”, i, com s’ha dit, el foc d’aquesta polèmica va cremar aviat a gran alçada. De punta a punta, la Candidatura d’Unitat Popular va ser la primera a saltar. La CUP s’oposa “rotundament” a la proposta que el PP pretén presentar al proper Ple Municipal de denunciar les persones immigrades en situació irregular. Per a la formació, això convertiria els consistoris en “còmplices actius” de la política de l’estat espanyol de “criminalització, persecució, penalització i expulsió” de persones migrades. La CUP agafa la proposta popular com a punt de partida per acabar considerant que la Llei d’Estrangeria espanyola està pensada per “empresonar” i “expulsar” persones en situació irregular que no han comès cap delicte, i que només pretenen exercir el seu “dret a fugir de la misèria i la injustícia tot buscant un millor futur”.
Al costat dels independentistes, qui més lluny va anar va ser Esteve Martínez, l’alcaldable d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa que va ser el primer de disparar amb el retret clau: racisme i xenofòbia.
Martínez creu que la proposta “demostra el mimetisme ideològic entre la dreta catalana i espanyola, CiU i PP, que coincideixen una vegada més a demanar la reducció dels drets de les persones immigrades”. Per a Martínez, s’ha de començar a “exigir al PP que deixi de dinamitar la convivència i la cohesió social”.En les seves declaracions sobre el tema, Esteve Martínez es mostra també amoïnat pel fet que “la dreta es tregui la careta i posi de manifest el seu racisme amb propostes com aquesta”. Una proposa que, en paraules del candidat, “atempta contra els principis ètics i els drets de les persones i és totalment inacceptable en democràcia”. L’ecosocialista ha aprofitat per afegir que cal parlar d’immigració però sempre amb pedagogia i fugint d’estereotips i prejudicis. Com a darrer eslogan, el candidat va dir que el seu partit “mai canviarà drets per vots”. ERC, per la seva banda, va utilitzar el seu portaveu a l’Ajuntament Francesc Teixidó i un comunicat de les seves joventuts per posar els punts sobre les is. I l’acusació de “dinamitat la cohesió social” també està sobre la taula.El PSC, durL’acusació sobre el “risc” de la tàctica del Partit Popular també és la base de la reacció del Partit dels Socialistes de Catalunya, per boca del regidor de Nova Ciutadania, Carlos Fernández. El socialista va acusar els populars de “torpedejar tot el que comporta el Pacte de Nova Ciutadania amb el que ens va costar a tots” i va assegurar que “el PP fa ús de la demagògia atemptant contra la convivència”.
En aquest sentit, també va reaccionar amb aquesta acusació la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró. Pels veïns, la proposta”crea desprotecció a les persones amb drets bàsics com la sanitat o l’educació” i consideren “electoralista i demagog” el plantejament popular perquè busca “accentuar la diferència”. Per Comissions Obreres “el PP es posa al nivell de determinades plataformes racistes i xenòfobes amb la voluntat d’instrumentalitzar el fet migratori amb finalitats electorals”. És racisme?Realment és racisme les propostes que el PP, ara, extrapolarà a tots els municipis del Maresme? Segurament és la pregunta del milió. El que està clar és que des de la irrupció de la Plataforma per Catalunya, un discurs populista en base a la immigració, que busca aprofitar les dificultats econòmiques de les classes més baixes per fer-hi aflorar un vot de necessitat cap a posicions reduccionistes ha fet fira a la política catalana. El PP de Mataró no l’ha feta tan grossa com el de Badalona, però se li ha de reconèixer que ha obert foc en matèria sensible i que la flama costarà d’apagar.
El PP defensa la proposta per la situació actual
El Grup Municipal del Partit Popular de Mataró no s’arremanga per la corrua de crítiques cap al seu plantejament i insisteix amb els problemes derivats de la política de consumar empadronaments a persones en situació irregular sense comunicar-ho a administracions superiors. El PP nega l’electoralisme que la resta de partits atorguen a la proposta i retorna la pilota assegurant que són els diferents partits els que estan utilitzant la proposta del PP com una eina electoral. Pel PP no es poden obviar les conseqüències a escala local del fet migratori i recorda que sols demana posar en coneixement les dades del padró a l’administració competent. Pels populars no és que els immigrants il·legals no tinguin dret com a persones als serveis bàsics com l’educació o la sanitat però mantenen que la ciutat no pot mantenir, a nivell social, les actuals xifres d’immigració il·legal amb assistència social mataronina.
El Pacte per la Nova Ciutadania, què?
Tots els qui s’han posat les mans al cap davant la proposta popular de denunciar els empadronats il·legals s’han girat cap al Pacte de Nova Ciutadania per carregar contra l’andanada dels conservadors. Aquest Pacte, que van subscriure els populars, vol garantir la qualitat i la normalització de la prestació de serveis a tots els ciutadans i, en el punt que més gent n’ha fet bandera, es proposa com a objectiu “la cohesió social i la convivència, des de la concertació i el consens social i polític a la ciutat”. Precisament perquè ara sembla trencar-se. En aquest sentit Convergència i Unió, tot i que s’ha alçat contra la proposta popular, demana refer el pacte davant la situació creada. El grup liderat per Joan Mora ho ha demanat al regidor Fernández assegurant que “tota la feina feta en matèria de cohesió social no es pot despatxar d’una forma tan oportunista”. A un any vista, la política d’immigració promet centrar la campanya electoral.
