Des de la desconeixença, es pot esperar que una trobada de nois i noies amb discapacitat intel·lectual que viuen sols i de forma independitzada hagi de consistir en la permanent afirmació de la diferència, en la reiteració en la solució de problemes, en un debat sobre el fet social de la integració. Res més lluny de la realitat. Organitzat per la Fundació Maresme, el tercer Congrés d’Autogestors del Maresme va ser quelcom a les antípodes del que en pogués esperar qui no conegui una gent que s’ho va passar teta, es van afirmar sense transcendència i es van dir, sense complexes, que són iguals i diferents a la vegada i que la comunicació, el parlar, el compartir, és per a tothom –i ells es posen per exemple– la clau perquè com a col·lectiu reixeixi la vida independent que individualment gaudeixen. Una lliçó vital, la de la trobada mataronina.
Dissabte 15 de maig. Les deu tocades. Mentre a fora el sol sembla que ho vulgui cremar tot, el que més brilla es troba dins l’hotel NH Ciutat de Mataró. Són una vuitantena dels dits autogestors, que van arribant i saludant-se, disposats a compartir un cap de setmana. Els seus ulls espurnegen il·lusió i moltes ganes. I també molts nervis. Saben que a primera hora la cosa serà més seriosa amb quatre parlaments de les autoritats i que després, a la tarda, amb les activitats i els tallers, tot serà més divertit.
Però ja vibren d’entrada. “Portem mesos treballant perquè tot surti bé i ens fa molta il·lusió que així sigui, esperem que els amics de fora s’ho passin igual de bé o més que nosaltres”, diu la Maria Antònia Vila, una de les autogestores amfitriones. “Esperem que puguem gaudir amb les nostres experiències, poder parlar i passar-ho bé i que sigui un cap de setmana la mar de xulo”, remata la Maria Ortega, també del grup d’autogestors de la Fundació El Maresme.Què és un autogestor?Mireia Martin defineix el perfil d’autogestor com el “d’una persona amb discapacitat intel·lectual que apren a autogestionar-se, a viire de forma independent i puntualment assistida”. La Mireia és la coordinadora del servei específic de la Fundació El Maresme als autogestors, el SASVI. “Des de la Fundació El Maresme hem estat pioners, un dels primers grups a nivell català d’ocupar-nos específicament d’aquests casos i oferir una assistència especialitzada”. Autogestors i autogestores, un nom no prou conegut i una realitat social a celebrar, de les que alegren, no prou coneguda. Una mica de justícia amanida amb una mica d’igualtat. “Hi ha molta gent que podria respondre al perfil d’autogestor i segurament no sap dels serveis d’ajuda a les persones que decideixen viure independentment”, explica Martin.
“Jo ho tinc tot, gràcies a la Fundació El Maresme puc viure sola, aquí hi tinc els amics, tinc un nòvio, tinc amor, estem junts i ens ho passem molt bé amb tots els companys, jo el que no vull és que em mirin i em diguin ‘ai pobreta’, jo, pobreta de què? si sóc igual que tothom i puc fer una vida com la de qualsevol persona”, raona –lúcida i entrenyable– la Maria Antònia. Ella és una de les persones que poden viure independentment gràcies al SASVI, un servei de la Fundació El Maresme que potser fins ara no era prou conegut però que la tercera trobada catalana d’autogestors, celebrada a Mataró, havia de servir per rellançar. “Estem oferint un servei que no té el ressò que es mereix, segurament”, veu Martin.
“Sempre hem estat pioners en el servei a les persones des de la Fundació El Maresme”, va dir la seva presidenta Mari Carme Maltas, que va voler felicitar “el grup del SASVI, el grup d’autogestors”, els amfitrions de la trobada. A la inauguració de la jornada també hi era la regidora de Benestar Social Carme Esteban que va voler emmarcar la tasca dels autogestors mataronins en el marc “d’una ciutat treballadora que s’esforça, que som capgrossos en el bon sentit, tossuts per aconseguir el que volem, i quan volem una cosa l’aconseguim”; va dir, buscant la complicitat dels qui se saben independents i autogestors i donen tota la importància a aquest fet. Tot van ser elogis per a la gent del SASVI.El SASVIEl SASVI és, perquè s’entengui, el Servei d’Acompanyament i Suport a la Vida Independent de la Fundació El Maresme. “Som un servei que el que fa és regularitzar l’assistència a les persones, als autogestors, busquem que ells mateixos dirigeixin la seva vida, els ajudem però són independents”, explica Martin. “A mi per exemple em costava molt al principi administrar els cèntims o la roba, el SASVI està molt bé perquè no t’agobien gens, són visites molt curtes i són trobades en què compartim el que ens agrada i el que ens preocupa, és com una gran família”, explica la Maria Antònia Vila. La gent del SASVI es troba en reunions de coordinació d’activitats i de serveis i és gràcies a les ajudes que els autogestors poden acabar optant a pisos de lloguer que sinó se’ls ressistirien, se’ls farien inaccessibles. “Per a mi poder ser independent ho acaba sent tot”, resumeix, contenta, l’Antònia.
En ser una realitat viscuda individual però també compartida col·lectivament, la trobada mataronina duia per eslògan “Parlem clar”. Perquè, com va dir en la inauguració Xavier Masllorens, Director General de la Fundació d’APPS “no voler parlar de nosaltres mateixos és una forma d’incomunicació”. “I per què no he de parlar dels meus problemes i de la meva vida, si sóc com qualsevol altra persona”, reiterava dissabte la nostra autogestora, mentre els participants a la trobada compartien esmorzar. El que més sorprenia era la lucidesa de les seves intervencions, de la seva consciència. Els autogestors es desenvolupen en el pla individual i de la vida privada, però també desenvolupen iniciatives a nivell social i de grups, amb la finalitat de participar, aportar, opinar, tenir veu i ser actius en l’exercici de drets i deures com a ciutadans en igualtat de dret respecte la resta de ciutadania.
Dissabte passat mentre el sol ho cremava quasi tot a fora, a dins de l’NH la il·lusió dels autogestors d’aquí i d’allà prenia foc a flama d’un col·lectiu que, pel bé de tots, cada cop ha de créixer més i gaudir de més facilitats. La lliçó del SASVI, dels Autogestors vinguts, de la Maria Antònia i de la tasca de la gent de la Fundació El Maresme és majúscula.
Un cap de setmana ple d’activitats
La trobada catalana d’autogestors va inaugurar-se a l’Hotel NH Ciutat de Mataró però es va celebrar en diferents espais del centre i de tota la capital del Maresme. Al matí tocava el protocol de les autoritats, la visita més esperada –la de Màrius Serra– i la presentació dels tallers però va ser a la tarda amb diferents activitats quan els diferents autogestors s’ho van poder passar d’allò més bé. Repartits per una ciutat com la nostra, van celebrar tallers de comunicació al voltant de la temàtica vertebradora de la trobada amb la pintura, el teatre, l’expressió corporal, la percussió, el circ, la ràdio o el joc cooperatiu com a reclams. Van tenir sessions de ball i l’endemà activitats culturals, una gran arrossada i Disconcert a la Casa de la Música. Durant tota la setmana es va celebrar, a més, la Setmana de l’Autonomia i la Participació de les persones amb discapacitat amb diferents activitats obertes a tothom.
El testimoni de Màrius Serra
Va ser una de les imatges grates de la inauguració de les jornades. Tots els autogestors i assistents al congrés amb els ulls com plats escoltant el periodista i escriptor Màrius Serra, geni i figura. Ell va voler posar humor i transcendència de costat explicant amb el seu estil inconfusible, narratiu i encisador, la història del seu fill “Llullu”, que va néixer amb una greu discapacitat i que va morir als 10 anys el passat juliol. L’enteresa i el caràcter divulgatiu del trajecte vital compartit amb el seu fill van fer del testimoni de Serra pura gasolina pels motors dels anhels personals de cada autogestor que se l’escoltava. Llullu és el protagonista del llibre “Quiet”, que el seu pare va escriure per contribuir a dignificar la vida de les persones discapacitades i a fer més visible la situació de les famílies que tenen nens amb aquestes característiques. La seva presència a la trobada va ser el millor regal pels qui se’l van escoltar.
