Des de la seva fundació l’any 1979, l’objectiu últim del Centre de Persones Sordes del Maresme a Mataró ha estat el de tenir cura i defensar els drets dels seus membres associats així com els de totes les persones sordes en general, per tal d’aconseguir la seva participació i integració dins la societat actual. En coordinació amb diferents actors socials, el CSMM treballa per potenciar i millorar la igualtat de vida de les persones sordes en el seu entorn habitual i per intentar aconseguir l’accessibilitat social mitjançant una comunicació justa i plena a la zona del Maresme.
El CSMM és una organització ciutadana i municipal, vinculada a la FESOCA, la Federació de Persones Sordes de Catalunya i adscrita la CNSE, la Confederació Estatal de Persones Sordes, l’equivalent sord de l’ONCE. Els sords són un col·lectiu minoritari que a més de jugar amb el desavantatge de tenir una discapacitat sensorial respecte a la resta de la gent, també es troben en desigualtats respecte a la resta de col·lectius amb discapacitats. Mentre que un cec és identificable per les seves ulleres de sol o el bastó, i un minusvàlid per la seva cadira de rodes, un sord, a no ser que porti uns audiòfons molt vistosos, difícilment serà reconegut per la resta de vianants.
Això, a simple vista pot semblar absurd, però més enllà de complicar encara més el dia a dia d’aquesta gent, ha produït que l’empatització i conscienciació de la societat amb aquesta comunitat sigui mínima, tant a nivell social com a nivell administratiu. Associar sord amb discapacitat mental, o sord amb sordmut és un clar exemple de què durant molt anys la societat no s’ha interessat el més mínim per aquesta comunitat, i ara el CSMM està treballant perquè això canviï.Què és la sordera?Però abans de conèixer quines són les vies d’actuació del CSMM és necessari saber exactament en que consisteix aquesta discapacitat i quins graus té, i és que depenent d’això, el ser sord canvia de forma considerable. La sordera és la deficiència auditiva que consisteix en la disminució o pèrdua del sentit per captar, discriminar i comprendre l’estímul auditiu.
Els sords severs i profunds segueixen patint un important grau de marginació degut a la falta d’implantació de recursos que facilitin la seva integració social, començant per l’ensenyament escolar. Al mateix temps que representen el principal focus d’atenció de la comunitat sorda, ja que són els que pateixen més directament aquesta deficiència. Però a pesar del que pugui semblar, tots els sords van a una, i és que una demolidora dada com que més del 90% dels sords són analfabets funcionals, és a dir, que no saben llegir ni escriure, demostra que la comunitat sorda és heterogènia però compacta, i és que així és l’única manera com podran recórrer el llarguíssim camí que els queda per assolir la normalitat.Qui acudeix al CSMM?Aquest contundent ideal d’unió és el que pretén inculcar el CSMM a totes les persones que acudeixen en la seva ajuda. L’objectiu és funcionar de punt de suport i referència de tots aquells sords que es troben desubicats i desemparats socialment i que busquen un refugi. A més de la seva important funció de representació, també realitzen una important tasca com a òrgan d’orientació i consell.
Les persones que acostumen a acudir al CSMM són persones que han estat víctimes d’alguna injustícia davant la qual no han tingut armes per denunciar, persones que es senten desemparades per la seva condició o pares que recentment han descobert que els seus fills són sords i que no saben ni com afrontar la situació ni què fer al respecte. Hermelinda Ibargüen, assessora tècnica del CSMM, assegura que aquest tercer cas suposa un gran impacte per a les famílies. Ibargüen destaca que “el principal problema de ser sord és que gairebé mai es detecta a temps”. Juntament amb l’educació, el moment de la detecció és el més transcendental de la sordera, i és que depenent de com i quan es realitzi, l’afectació de la discapacitat en una persona pot canviar per complet. En els últims anys, la detecció es realitzava entre els 2 i 3 anys d’edat. Això afectava a l’aprenentatge i el desenvolupament de la concepció lingüística, ja que aquesta no es realitzava adequadament en fer-se en base a l’errònia suposició de que el fill era oient. Això repercutia molt negativament en el creixement del nen, que no interioritzava la concepció comunicativa i patia un aïllament molt frustrant que afectava el seu desenvolupament. Per sort, la Generalitat ha començat a impulsar un protocol per a la detecció precoç de la sordera en CAPs i Hospitals, per tal de determinar en els primers dies de vida si el nounat és disminuït auditiu o no. En el moment que s’ha comprovat que el nen no respon a l’estimulació auditiva amb elèctrodes, es preveu que abans dels 6 mesos li serà instal·lat un audiòfon o, si s’escau, se li haurà realitzat una intervenció quirúrgica. Amb aquest mètode, l’afectació de la sordesa en l’aprenentatge lingüístic del nen és molt baixa perquè des d’un bon principi se li tracta la deficiència, alhora que des dels mateixos centres mèdics també s’orienta els pares de cara a escollir el mètode escolar que millor s’adapti al seu fill.
Encara que els recursos hi eren, sorpren que fins no fa gaire no s’hagi impulsat aquest mètode per part de l’Administració i demostra que els sords realment durant molts anys han sigut “invisibles socialment”. Però aquesta afirmació arriba a la seva màxima expressió quan pensem que fins fa apròximadament uns 30 anys, tampoc es realitzava la detecció de la sordera a partir dels 2 o 3 anys, sinó que es produïa en edat més tardana. Les conseqüències i el posterior desconeixement de com havien d’actuar els pares, ha fet que a Espanya i a Catalunya hi hagi un gran gruix de generacions perdudes de persones sordes. Ibargüen assegura que “els pares relegaven els seus fills per desconeixement”, pensant-se que eren autistes o discapacitats mentals. “L’egoisme, el desconeixent i molts altres factors han suposat un desaprofitament de capacitats molt gran que ha fet que s’hagi arribat a on s’ha arribat”.Després de la deteccióUn cop realitzada la detecció, cal pensar en quins són els recursos educatius i escolars que els deficients auditius tenen al seu abast. La cosa queda centrada en dues opcions: l’oralisme i el bilingüisme.
L’oralisme és el més estès i el que durant anys s’ha recomanat i venut com l’única via possible. El seu màxim objectiu consisteix en desmutitzar el nen que no ha desenvolupat la parla i ensenyar-li a pronunciar paraules molt bàsiques com mama, papa o hola. El gran inconvenient és que no transcendeix d’això, i en cap moment fomenta el desenvolupament cognitiu de l’infant. Però, en canvi, els sords severs i profunds es poden trobar amb 9 i 10 anys aïllats en aquestes classes, amb un desconeixement total de la llengua escrita i amb un coneixement molt bàsic del llenguatge de signes.
Els pares d’aquests nens, veient que els seus fills no progressen, busquen aleshores alternatives i descobreixen el bilingüisme. Fa poc temps que s’ha posat en pràctica i és el millor mètode per educar els discapacitats auditius. El bilingüisme agrupa nens sords i oients en una mateixa classe. En aquesta, una tutora explica els continguts de forma oral pels oients, i al costat, una cotutora tradueix tota la informació al llenguatge dels signes. D’aquesta manera, els nens sords adquireixen els mateixos coneixements que els nens oients, alhora que desenvolupen tant el llenguatge dels signes com el llenguatge escrit. Només són apartats del grup quan s’imparteixen les classes de llengua, hores en les que ells estudien el llenguatge dels signes corresponent a aquell idioma. Degut a la seva eficàcia, està fent invertir la piràmide i acabant amb el predomini oralista, sobretot pel que fa a estudis secundaris.
Aquest sistema va dirigit als sords severs i profunds i permet que aquests adquireixin una llengua vehicular, com és el llenguatge escrit, per comunicar-se amb els oients. L’aprenenatge d’aquest ve facilitat per l’adquisició prèvia del llenguatge dels signes, el qual, a més de suposar el coneixement d’una llengua més de comunicació interpersonal, permet desenvolupar l’estructura mental comunicativa de la persona sorda. Aquest fet és clau per garantir l’adaptació de la comunitat sorda dins la societat. A més trenca amb el mite de que els sords no tenen les mateixes capacitats mentals que els oients, i demostra que s’hi equiparen perfectament, amb l’únic inconvenient que comptem només amb 4 sentits en comptes de 5.Bilingüisme poc estèsEl gran problema que presenta el bilingüisme és que està molt poc estès. A la província només hi ha dos centres que imparteixin aquesta ensenyança, el CEIP 3 Pins i l’IES Consell de Cent, tots dos situats a Barcelona. Això és fruit de que “l’Administració no discrimina entre els dos tipus d’ensenyament autoritzat per a persones sordes” i, provoca que, a pesar de les constants peticions del CSMM de que s’instal·li un centre bilingüista a Mataró per a la demarcació del Maresme i el Vallès Oriental, l’Administració consideri que al fet d’existir el CEIP Tomàs Vinyes i l’IES Miquel Biada, tots dos oralistes, no sigui necessària la creació de cap centre bilingüista.
El poc cas que fa l’Administració als sords d’Espanya dista molt del que es pot trobar als països del nord d’Europa, on el sistema bilingüista està àmpliament adaptat o als EUA, on hi ha una universitat per a sords. Fins i tot al Brasil tots els estudiants universitaris surten de les facultats amb un coneixement mínim del llenguatge de signes. Ibargüen afirma que això és una clara mostra que l’Administració el que fa és “tapar el sol amb el dit” i fer-se el sord davant les peticions de la comunitat. Aquest fet només fa que agreujar el malestar i la frustració dels sords envers la societat, al mateix temps que fomenta que tinguin una autoestima baixa en no ser compresos.
2a trobada de persones sordes amb gossos senyal
Durant la tarda del passat 8 de maig es va celebrar a l’Antic Parc Central de Mataró la 2a trobada de persones sordes amb gossos senyal. L’acte, organitzat pel CSMM, conjuntament amb l’SPAM, la Societat Protectora d’Animals de Mataró, i Askal: gossos per a persones sordes, va congregar més de 200 persones, majoritàriament sordes, que van apropar-se a l’esdeveniment per retrobar-se amb antics coneguts i veure el concurs d’habilitats que van realitzar els 26 amos amb els seus gossos senyal. Cristina Carles, directora d’Askal, assegura que la seva funció és la d’“ensenyar a ensenyar i supervisar a l’amo”, però que tot l’entrenament el realitza la persona sol·licitant. Pel que fa a l’acte, Carles conclou que és “un esdeveniment de relació social, de retrobament, de fer amics, i on totes les persones comparteixen el seu amor pels gossos”. Un exemple d’activitat que promou el CSMM per fomentar la unió de la comunitat sorda.
4 tipus de sords
Hi ha quatre tipologies de sords segons la seva intensitat. Els sords lleus perceben la veu normal però poden tenir dificultats de comprensió amb la veu baixa, la parla a distància o la parla realitzada en ambients sorollosos. Els sords moderats no poden dur a terme una conversa normal, només hi senten si s’eleva una mica la veu i ja comencen a beneficiar-se del suport visual amb l’interlocutor. I els sords severs i profunds perceben pocs sorolls. Els hi és gairebé impossible adquirir el llenguatge oral perquè la seva deficiència auditiva no els permet arribar a les freqüències de la parla ni utilitzant audiòfon. Utilitzen de forma habitual el llenguatge de signes. És imprescindible l’aprenentatge sistemàtic del llenguatge escrit. Els sords lleus i moderats són els majoritaris. La sordesa severa i la profunda són més atípiques, i representen la minoria dins la minoria. Al 2006 hi havia 17.329 discapacitats auditius a Catalunya.
