El juliol farà tres anys que Mataró va començar a caminar per declarar-se ciutat lliure de transgènics. Revisant la moció, que segueix vigent ja que a la ciutat no hi ha, té o està planejat que es tinguin aliments modificats genèticament. Malgrat tot, que no es conreïn a casa nostra no vol dir que no arribin a les nostres cuines, i es per això que repassem el debat sobre els transgènics, la legislació, l’estat actual i com es pot actuar al respecte. Un transgènic és un organisme viu que ha estat modificat artificialment mitjançant la manipulació dels seus gens. Aquesta manipulació consisteix en aïllar segments de l’ADN d’un ésser viu ja sigui virus, bacteri, vegetal, animal o humà, per introduir-lo a l’ADN d’un altre.
Des que l’home és sedentari ha intentat millorar els seus conreus amb tecnologies com sistemes de regadiu, rotació de conreus, adobs o insecticides entre d’altres. La novetat és que amb els transgènics es trenca la barrera entre espècies, per crear nous éssers vius combinant els gens per fer-los més resistents a plagues i altres agressions.
Els que es posicionen en contra d’adoptar el sistema agrícola basat en els transgènics es basen en arguments que es divideixen en quatre pilars: els efectes sobre el medi ambient, sobre l’agricultura, per a la salut i repercussions socioeconòmiques. Una de les crítiques més fortes és que es tracta d’un experiment genètic a gran escala del qual els resultats són imprevisibles i desconeguts, malgrat que alguns dels efectes que ja s’han manifestat és la contaminació dels camps de conreu no transgènics. A nivell estatal s’han donat casos freqüentment en que conreus ecològics perden el certificat per la contaminació genètica de conreus modificats, i aquest procés de contaminació genètica és irreversible, amb la qual cosa la convivència es fa difícil a més de suposar un risc per a la biodiversitat.
Alguns productes com el blat de moro que es conrea a l’estat incorporen gens de bacteris per produir una substància insecticida coneguda com a Bt. Aquesta toxina s’acumula al sòl i el contamina. A més, ja han aparegut plagues resistents a la Bt, que suposa l’ús de pesticides més forts per acabar amb aquests insectes, i així es crea el cicle del peix que es mossega la cua.
D’altra banda, dels conreus transgènics no se’n poden aprofitar les llavors per replantar, de manera que crea una dependència dels pagesos envers les multinacionals, que d’aquesta manera han aconseguit formar un oligopoli en el que l’empresa Monsanto se situa com a líder mundial amb un 90% de la producció de llavors transgèniques i els productes químics associats.
Finalment, no hi ha estudis concloents sobre els efectes que els transgènics, afegits a la dieta, tenen sobre la salut. El risc per a la seguretat dels aliments modificats genèticament es divideix en dues maneres en que es put dur a terme. Una és que l’alteració o inestabilitat dels gens faci que les plantes produeixin noves toxines, i l’altra és que les proteïnes que produeix el gen modificador pugui causar al·lèrgies o toxicitat. En aquest sentit, estudis científics independents a les multinacionals productores de transgènics han presentat informes que mostren riscos per a la salut com l’aparició de noves al·lèrgies causades per les noves proteïnes creades pels aliments mutats.
S’hi sumen l’aparició de resistències als antibiòtics en cossos humans, noves toxines en els aliments, especialment degut al Bt, i generalment un increment en la contaminació dels aliments degut al major ús de químics en l’agricultura. Arguments a favor D’altra banda, els estudis científics fets per empreses com Monsanto defensen que els aliments transgènics no suposen cap risc important per a la salut. Gràcies a aquests estudis de les universitats franceses de Caen i Rouen les panotxes de Monsanto, entre elles la MON810, es pot conrear a Europa ja que té l’aprovació de les autoritats europees.
Els que defensen la implantació dels transgènics com a millora tecnològica de l’agricultura argumenten que la mutació genètica que permet que els aliments siguin més resistents a insectes, sequeres, males herbes i herbicides incrementen la producció i redueixen la necessitat d’agroquímics o fertilitzants. També asseguren que amb la modificació es millora el gust i les propietats nutricionals dels aliments. D’aquesta manera podria ser una solució a la fam mundial. Segons l’empresa Monsanto, el control que duu a terme la Comissió Europea és suficientment estricte per assegurar que no hi ha riscos pel seu consum. A casa nostra
El juliol farà 3 anys que es va presentar la proposta per part de CUP perquè Mataró es declarés ciutat lliure de transgènics, i aquesta moció es va aprovar al ple de l’Ajuntament al novembre del mateix any 2007. El cas és que a Mataró mai s’hi han conreat transgènics, ni s’hi conreen, ni hi ha plans de futur per conrear-ne, ja que l’agricultura que domina pel tipus de terra i clima del Maresme és l’horta i el transgènic que es pot conrear a Catalunya només és el blat de moro Monsanto MON810. Així doncs la iniciativa i l’aprovació de la moció per declarar la ciutat lliure de transgènics es manifesta per un context en que Europa estava considerant si flexibilitzar la legislació que limita el cultiu d’aliments modificats genèticament. Així doncs l’Ajuntament de Mataró es va voler sumar a d’altres ajuntaments catalans que van prendre iniciatives semblants com a manera de rebutjar aquest tipus d’agricultura i com una forma per pressionar l’estat espanyol i els organismes de legislació de la comunitat Europea. Per preparar l’aprovació de la moció, es van fer campanyes que explicaven els transgènics als ciutadans, i d’aquesta manera la política va servir també per conscienciar la gent.
Catalunya és un dels principals sectors productors de transgènics de la Unió Europea, i malgrat que només es pugui conrear el MON810 a les nostres terres, això no exclou que hi hagi limitació del que consumim, ja que regeixen les normes del lliure mercat i els transgènics tenen via lliure per entrar al país i arribar als nostres plats mentre hi hagi demanda. La guia verda i vermellaGreenpeace publica periòdicament una guia de difusió gratuïta a través d’internet i de fàcil ús per a l’usuari. Tothom que vulgui hi pot accedir, i en ella es llisten grans empreses i marques del sector de l’alimentació. Les que han demostrat estar lliures de transgènics estan a la llista verda, i les que no ho han demostrat, o se n’hi han trobat o no ha deixat que s’investigués sobre el tema estan a la llista vermella. Legislació La guia també inclou un petit apartat sobre la legislació que regeix els aliments modificats. A partir de 2004 entren en vigor els reglaments que obliguen a etiquetar com a transgènics els productes alimentaris que continguin més d’un 0.9% de aliments modificats. Això ofereix una falta d’informació per identificar els productes que no arriben a aquest percentatge i que per tant no reben la distinció de “modificat genèticament”. A més, en productes càrnics i derivats no podem saber si l’animal ha estat alimentat amb pinsos transgènics que puguin afectar el nostre cos.
Com a novetat de 2010 Europa ha autoritzat el cultiu d’una nova varietat de patata per a l’ús industrial per pinsos d’animals. Tot i que ha superat el control de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, des de Greenpeace denuncien que pot tenir efectes a llarg termini com l’anul·lació dels efectes de medicaments antibiòtics.
Aquest estiu, la Comissió Europea té la intenció de proposar un canvi en la legislació sobre transgènics per concedir a cada país més llibertat per decidir si autoritzar o no el cultiu modificat genèticament. Els contraris diuen que això desembocarà en menys seguretat per als consumidors, ja que amb la normativa de liberalització es cedirà més fàcilment a les pressions de les multinacionals. El context de crisi juga a favor de les grans companyies. Si s’obrís el camí es bifurcaria entre un nou negoci i sistema agrícola o una contaminació dels aliments tradicionals i pèrdua de biodiversitat.
Mapa de les zones lliures de transgènics “Som lo que sembrem” és el nom d’una organització que va néixer per donar suport a una iniciativa legislativa popular en contra del cultiu i aliments transgènics a Catalunya. A aquesta campanya se li van sumar més d’un miler de voluntaris, un centenar d’organitzacions, i va rebre el suport d’ajuntaments i consells comarcals. Malgrat les 106.000 firmes que aconseguiren per portar la proposta al Parlament, no es va debatre. “Som lo que sembrem” és la mateixa organització que promou la declaració de zones lliures de transgènics, com ho va fer l’ajuntament de Mataró el 2007, i estan elaborant un mapa en el que es reflecteixin les zones declarades lliures. Aquest mapa es continua actualitzant, ja que l’organització continua treballant a dia d’avui. Una altra de les activitats que conformen la lluita de “Som lo que sembrem” és la recerca d’investigació científica independent sobre els efectes dels transgènics.
El negoci de la biotecnologia alimentària
Les lleis de propietat intel·lectual que protegeixen les llavors de transgènics han propiciat que es crei un mercat en el que l’oferta es concentra en poques mans, creant un sistema oligopòlic dins del qual l’empresa nord-americana Monsanto és la reina. El factor que fa que els agricultors que s’han decidit per conrear transgènics depenguin de les multinacionals és el fet que les llavors modificades genèticament no siguin reproduïbles, així el pagès ha de comprar les llavors a l’empresa cada cop que vol plantar, sense poder aprofitar les llavors de les plantes que ja els hi havia comprat. El seu producte estrella al nostre país és el blat de moro MON810 i Catalunya és un dels grans productors d’aquest aliment dins el territori europeu. Malgrat el seu posicionament consolidat dins el mercat alimentari global, Monsanto continua investigant per expandir el seu imperi, fent aliments cada cop més resistents.
