Sense que ningú ho demanés, fruit de l’empenta particular, sense ajudes públiques. Així va néixer Mataró Retro, un portal web on es poden trobar enregistraments en vídeo de Les Santes dels primers anys de recuperació festiva, desfilades de Majorettes dels anys 70, la celebració el 1963 del centenari de la Caixa Laietana o festes com Sant Simó, la Fira de l’Arbre o els primers Sant Jordi des de la recuperació democràtica. Petits tresors on els més granadets s’hi poden buscar o rememorar aquells temps. I els més joves hi poden –hi podem– aprendre una primera lliçó d’història local.
La història de Mataró Retro comença els anys seixantes i setantes. Però el seu punt d’inflexió arriba fa pocs mesos i de la mà d’Andreu Roig, un professional del món dels vídeos i l’edició audiovisual amb una petita productora a casa, modesta però eficient, amb alguns clients com ara fotògrafs, que treballa des de casaments fins a cobrir actes socials amb la seva càmera. Andreu Roig va començar fent cinema amateur els anys 80 seguint la mítica tècnica del Súper 8. Tenia un oncle, Joan Lluís Roig, que també era molt aficionat –en el seu cas, res de professional– a gravar tot d’esdeveniments socials a Mataró. Quan va morir Joan Lluís Roig, l’Andreu va heretar el material que aquest “primer Roig” de la història del que acabaria sent Mataró Retro. “A la família ja sabien que jo em dedicava al vídeo, que remenava movioles, empalmadores, etcètera i vam decidir que jo em quedaria el material per passar-lo a vídeo”. Havia nascut, embrionàriament, Mataró Retro.
A les pel·lícules d’aquest fons de Joan Lluís Roig –i de tres donants més– que actualment es pot consultar a la web de Mataró Retro hi ha imatges de Les Santes o de ple d’actes socials d’aquell Mataró d’abans d’ahir que ha perdut algun dels esdeveniments que s’hi veuen gravats, des de les majorettes a esdeveniments socials actualment extints. Molt valor històric“Vaig pensar que era un material que tenia un valor històric i documental enorme i vaig anar al llavors Patronat Municipal de Cultura –avui Institut Municipal d’Acció Cultural– i l’única opció que em van donar és que els lliurés el material, perquè ells en fessin un ús lliure, com projeccions històriques per Santes o en altres èpoques de l’any”, explica Andreu Roig. L’opció no el va convèncer. Faria aquesta “guerra” en solitari. “No em va agradar massa el tracte i vaig pensar que no deixava de ser un material meu, familiar i no volia que retallesin per on volguessin. I a més, no em donaven cap contrapartida econòmica, no em va fer el pes”, valora.
Andreu Roig ja tenia una productora pròpia, Arprod.tv, on penjava vídeos dels seus clients professionals. Hi va incorporar un canal nou, amb el nom ja de Mataró Retro, com a part de la web general però finalment emancipat com a portal propi; tal i com es pot trobar avui. A partir d’aquí, amb alguna cadena de mails o un perfil al Facebook –ja se sap que al món d’avui, qui no és al Facebook sembla que no pugui existir– la difusió d’aquest projecte va anar ‘in crescendo’. Actualment el projecte de Mataró Retro té 280 “amics” a la xarxa social més coneguda i les visites han augmentat lleugerament tot i que encara no estan a l’alçada dels petits tresors enregistrats que s’hi poden trobar. Andreu Roig creu que es tracta d’un material “especial”, i que encara no es coneix prou tot el fons, que massa mataronins i mataronines encara desconeixen l’existència d’aquest portal. Ell en fa una interpretació en clau generacional: “Les imatges són de gent que ara té 60 anys o més i, és clar, a internet aquest col·lectiu és minoritari. De moment hi ha pocs joves que s’hi interessin. Els joves estan més per descàrregues i músiques però en aquesta web hi poden trobar un material que no sabien que existís i que els pot despertar curiositat”, explica.DesenganyQue l’Ajuntament no mostrés un excessiu interès en el fons documental de Roig “un material que no té ni la Televisió de Mataró”, puntualitza, ha acabat causant “desengany” en el responsable de la web de vídeos antològics. Li hauria agradat que l’interès hagués anat a més. Assegura que no els hi hauria venut els vídeos perquè se’ls considera propis però sí que podrien haver arribat a algun tipus d’acord. “M’hauria agradat que haguéssim pogut parlar, perquè darrere aquests vídeos hi ha una feina i unes hores i com a mínim hauria posat sobre la taula que es valorés el fet que jo recuperés la inversió feta en temps i feina” explica. Però no. “Un laboratori de Barcelona et cobraria un munt de diners per fer la feina que jo ja duia feta perquè t’ofereixen un producte professional”, explica Roig, que va optar per un sistema més rudimentari però la mar de resolutiu –es pot entrar a la web per comprovar-ho– que per ell té tant de “xapussa” com d’“oportunitat”.
Els vídeos que es poden trobar a Mataró Retro han estat editats pel propi Andreu Roig a partir del material, però amb una edició senzilla, d’incorporació de fil musical i de petits detalls que en milloren el passi i el visionat. Tot i que no és la seva especialitat, la digitalització de les pel·lícules originals en Súper 8 va ser entomat per Roig com un pas més de la seva feina a partir de les pel·lícules i bobines que va saber heretar. De moment hi ha una trentena de pel·lícules diferents, tot el fons documental de pel·lícules gravades per Joan Lluís Roig, a més d’aportacions en casos particulars de Caixa Laietana –la pel·lícula més antiga disponible, del 1963, de la celebració del centenari de l’entitat d’estalvis mataronina–de Maties Paloma i de Francesc Xavier Sánchez. Un altre Roig, en David Roig, nebot de l’Andreu –i per tant completant la successió generacional en el projecte– completaria aquest ‘staff” imaginari de Mataró Retro: és qui ha dissenyat la web –molt interactiva– mataroretro.net, separant-la de l’antic embolcall dins la plana web de la productora del seu oncle Andreu.
Maresme Digital va darrere el fons documental d’Andreu Roig per poder fer alguna emissió històrica en motiu de Les Santes. Serà una bona oportunitat perquè Mataró pugui conèixer aquest calaix d’història amagat dins una web. Des del febrer, amb el canal dins la web de la productora, o fa un mes amb la web emancipada, la gent va coneixent aquesta iniciativa que lliga modernitat i història. Mataró Retro també ven els seus vídeos. Si un vol guardar aquella Fira de l’Arbre on surt, té una tarifa segons minuts força assequible per si a algú li fa gràcia disposar d’una còpia del material.
Mentrestant, però, és a la web de Mataró Retro on Mataró pot veure un bocí, per petit que sigui, de la seva història. Siguin Les Santes, els Tres Tombs, els festivals de Sant Josep, aplecs, les festes de Sant Antoni Abad, concursos de pintures o pintades reivindicatives. 30 testimonis entre 1963 i 1994. Petites perles dins una web: un testimoni del Mataró d’ahir.
Obert a col·laboració
La web de Mataró Retro està oberta a noves aportacions. Andreu Roig ja té un contracte tipus estipulant les condicions i es mostra obert a que noves cessions de material cinematogràfic enregistrat fa anys a Mataró es puguin incorporar a la web, de manera que Mataró Retro pugui anar ampliant el seu fons documental. “Si em cedeixen les imatges o el material original, jo les puc digitalitzar i passar a vídeo, a mi em faria gràcia que el projecte pogués créixer amb aportacions de gent que potser no sap què fer de pel·lícules antigues o no havia pensat en una sortida com la que oferim”, explica Roig. Si hi ha interessats, el contacte és a la web.
Les Santes de l’any 1980
Un dels vídeos de Mataró Retro ensenya Les Santes de l’any 1980, les segones des de la recuperació democràtica. El que es coneix menys és que aquella mateixa Festa Major de fa just enguany 30 anys també va ser enregistrada per encàrrec del Patronat Municipal de Cultura per quatre persones que van enregistrar tots els actes de la Festa a fi d’acabar obtenint una pel·lícula final, un testimoni del que eren en aquells anys incipients Les Santes, que després quasi no es va poder veure. L’original d’aquesta pel·lícula per encàrrec municipal està dipositat a la Filmoteca Nacional de Catalunya. Enguany se’n podria haver fet una projecció pública.
